Bernat de Sarrià (III)

 

Dionís I de Portugal

Dionís I de Portugal


 

Les lluites internes i rivalitats pel poder que es dirimien a Castella durant aquests anys van acabar amb la victòria de Ferran IV, que immediatament qüestiona la legalitat de la possessió catalana del regne de Múrcia. L’acord arriba finalment quan Jaume II accepta l’arbitratge en el cas de tres personatges: Dionís, rei de Portugal (parent dels rei castellà i català), l’infant Joan de Castella i el bisbe de Saragossa Eiximén de Luna.

Aquests tres àrbitres junt amb Jaume II van reunir-se a la localitat aragonesa de Torrelles on es va firmar el tractat conegut com la Sentència arbitral de Torrelles, l’agost de 1304. A aquesta reunió va assistir i signar Bernat de Sarrià. Aquesta sentència arbitral, poc favorable a Castella, decreta la partició del Regne de Múrcia, delimitant el riu Segura com a frontera entre la corona d’Aragó i el Regne de Castella. Per tant s’abandona el Regne de Múrcia i s’incorporen al Regne de València ciutats com Alacant, Elx, Guardamar, Oriola i totes les viles de la vall del Vinalopó.

 

Carles II de Nàpols

Carles II de Nàpols


 

Bernat es nomenat de nou almirall l’any 1307 i dugué una gran activitat diplomàtica prop del rei angeví Carles II de Nàpols i Frederic III de Sicília.

A l’abril de 1308 Bernat realitza una gira diplomàtica a diverses ciutats de la Mediterrània per mantenir la pau amb els seus governants, per aquest motiu viatja a Marsella, Gènova, Nàpols, Palerm i Tunis.

El 19 de desembre de 1308 Bernat de Sarrià signa el tractat d’Alcalá de Henares on els reis de Castella i de la Corona d’Aragó es comprometen a atacar el regne de Granada l’any 1309 i a no signar una pau per separat amb el monarca granadí. El rei castellà aportaria deu galeres a l’expedició i altres tantes el rei aragonès. Es va aprovar amb l’anuència de les dues parts que les tropes del regne de Castella i Lleó atacarien les places d’Algesires i Gibraltar, mentre que els aragonesos conqueririen la ciutat d’Almeria.

 

Alcassaba d'Almeria

Alcassaba d’Almeria


 

El 1309, tal i com estava acordat al tractat d’Alcalá de Henares, l’almirall Bernat comanda la campanya militar contra al-Mariyya (Almeria) que fracassa per la falta de col•laboració dels castellans. La ciutat, segons la Crònica de Muntaner, va ser assetjada durant més de nou mesos. El 19 de desembre el rei de Granada presenta les seves credencials a Jaume II i li promet que si aixeca el setge alliberarà a tots els cristians captius d’Almeria, es convertirà en un amic fidel i, a més, permetrà el comerç amb la Corona d’Aragó.

Jaume II consulta amb la seva gent de confiança i considerant els beneficis decideix, el 26 de gener de 1310, aixecar el setge i tornar amb el seu exèrcit cap a Alacant primer i després a València.

Bernat s’havia casat i havia tingut un fill al que posà per nom Vidal de Sarrià (el mateix que el del seu pare). Pels voltants de 1310 Bernat, que està prop de la cinquantena, es casa en segones núpcies amb Isabel de Cabrera, vídua amb poc més de vint anys de Ramon Berenguer de Cabrera i neta de Sibil•la de Saga, ultima amant de Jaume I. El Conqueridor, l’any 1274, havia cedit amb caràcter vitalici el feu de Tàrbena, la vila de Terrassa i els drets reials a Gurb i a Tagamanent a Sibil•la de Saga. El 28 d’abril de 1297 Sibil•la encara és viva (de fet no farà testament i morirà fins el 1320) i com que sempre havia mantingut molt bona relació amb els hereus del Conqueridor, aconsegueix que Jaume II faci donació del feu de Tàrbena i les seves pertinences a Bernat de Cabrera, el seu fill.

Sembla que Bernat de Cabrera va morir abans que la seva mare Sibil•la, ja que durant els últims anys aquesta va pledejar amb la seva neta Isabel, filla de Guerau de Cabrera i muller de Bernat de Sarrià, sobre les possessions familiars. Degut a les fortes discussions mantingudes amb la seva neta, Sibil•la nomena successor al seu besnét Artal de Foces o de Cabrera.

 

Còdex del segle XIV de la Crònica de Ramon Muntaner a la Biblioteca de l'Escorial. Es pressuposa que l'escriba de la il·luminació és Muntaner redactant la Crònica i seria l'única imatge conservada del personatge.

Còdex del segle XIV de la Crònica de Ramon Muntaner a la Biblioteca de l’Escorial. Es pressuposa que l’escriba de la il·luminació és Muntaner redactant la Crònica i seria l’única imatge conservada del personatge.


 

Per un pergamí escrit en llatí i conservat a l’Arxiu del Castell de Vilassar de Dalt sabem que el 13 de juliol de 1304 Bernat de Sarrià, conseller reial, presenta requesta a en Jaume de Sant Hipòlit, cavaller, demanant-li que en compliment dels compromisos signats per ell i per Sibil.la de Saga, vídua de n’Arnau de Cabrera, per raó del matrimoni entre en Vidal, fill del dit Bernat de Sarrià, i na Isabel, filla d’en Guerau de Cabrera i néta de la dita Sibil.la, li faci entrega de la possessió corporal dels castells de Voltregà i Cabrera i de la fortalesa de sa Bastida, que constituïen el dot de Isabel, i que ordeni que els seus habitants que els facin homenatge. Bernat de Sarrià també demana a Jaume de Sant Hipòlit que intercedeixi davant de Sibil.la perquè li doni a Isabel a qui s’havia endut per evitar el dit matrimoni. Aquestes possessions finalment passaren a Artal de Foces, quedant el castell i senyoriu de Tàrbena en mans de Bernat de Sarrià i la seva dona Isabel de Cabrera l’any 1310. Sembla prou clar que, en principi, Isabel de Cabrera estava casada, o s’anava a casar amb Vidal, fill de Bernat, que Sibil•la s’hi oposa i amaga la núvia i que anys després aquesta es casa amb el que hauria estat, en un principi, el seu sogre.

 

Robert I de Nàpols

Robert I de Nàpols


 

Bernat de Sarrià torna a Sicília l’any 1313 per defensar el rei Frederic II contra Robert I de Nàpols amb el comandament de les naus illenques (motiu pel qual es va veure obligat a empenyorar els seus senyorius). Obté victòries a Castellmar, Gerba a la costa sud-est de Tunísia i a l’arxipèlag de les illes Quèrquens, a tocar de Gerba, on governava el cronista Ramon Muntaner.

De tornada dugué a terme la preparació militar de la conquesta de Sardenya. Posteriorment resideix de manera quasi continua al regne de València i va acumulant propietats a la Marina com Polop, Tàrbena, Relleu, Finestrat i altres llocs. Es va fer construir una residència a Callosa, que es va convertir en la capital del seu feu i on va residir algunes temporades.

 

Mapa de la Marina Baixa

Mapa de la Marina Baixa


 
 
 
 

Anuncis

Bernat de Sarrià (II)

 

Jaume II presidint Corts a Barcelona

Jaume II presidint Corts a Barcelona


 

Una de les clàusules de la Pau d’Anagni establia el casament de Jaume II amb Blanca d’Anjou, filla de Carles el Coix, rei de Nàpols. Blanca va traslladar-se a Perpinyà pel casament.

Tanmateix, abans d’acceptar-la en matrimoni Jaume II va voler assegurar-se que la núvia fos del seu gust i va enviar Bernat de Sarrià a visitar-la. Bernat va informar favorablement el monarca i va escortà la joveníssima princesa Blanca que només tenia dotze anys, fins al monestir de Vilabertran, a l’Alt Empordà, on es va celebrar el matrimoni el 29 d’octubre de 1295.

 

Santa Maria de Vilabertran

Santa Maria de Vilabertran


 

Bernat de Sarrià hi va ser present i Ramon Muntaner, que ja havia servit el rei Jaume a Sicília, que també va ser present al casament en deixà, de nou, testimoni a la seva Crònica:

Què us diré? Tanta de gent hi havia de l’una part e de l’altra, que Peralada, e Cabanes, e Sant Feliu, e Figueres, e Vilabertran e el Far, e Vilatenim, e Vilasèquer e Castelló d’Empúries, e Vilanova e tota aquella encontrada era plena de gent. E lo senyor rei d’Aragon faïa donar ració complida a tothom, de totes coses, així a estranys com a privats. E el solaç e el deport se moc entre ells, que el senyor rei d’Aragon anà veure lo rei Carles i la infanta muller sua; i li posà lo senyor rei la corona al cap, la pus rica e la pus bella que anc reina portàs en testa: e d’aquella hora a avant hac nom regina d’Aragon. Què us diré? Les joies foren grans qui es donaren de les unes parts a les altres; e fo ordonat que ab la gràcia de Déu, que la missa oïssen al monestir de Vilabertran, e que faessen llurs noces; e lo senyor rei féu-hi fer una casa de fusta, la pus bella que anc fos feta de fusta. E lo monestir és honrat lloc, e bell e bon. (…) La una raó per lo matrimoni qui a la bona hora se féu, que ben pot hom dir que anc tan bell parell de marit e de muller no s’acostaren null temps…”

 

Tomba de Blanca d'Anjou al Monestir de Santes Creus

Tomba de Blanca d’Anjou al Monestir de Santes Creus


 

L’estiu del 1296 començava l’annexió de Múrcia, amb la presa d’Alacant: Jaume II arribava per mar i el comandant Bernat de Sarrià per terra. Elx, Oriola i Múrcia caigueren de seguida; en general, els catalans foren ben rebuts, però algunes poblacions com Llorca i Mula hi oposaren una forta resistència.

La conquesta murciana va quedar interrompuda pel que estava succeint a Itàlia. Al mes de maig d’aquest mateix any, Jaume II declara la guerra al seu germà Frederic que s’ha autoproclamat rei de l’illa de Sicília. Bernat de Sarrià comanda l’exèrcit, acompanyat d’una gran armada que hostilitza l’illa dirigida per Roger de Llúria.

A finals d’any el monarca Jaume, que està a la ciutat de Roma, nomena a Bernat de Sarrià almirall. La pau no arribaria fins l’any 1302 amb l’acord de Caltabellotta, gràcies al qual Frederic continuava al tron insular i la Corona d’Aragó consolida el control del Mediterrani occidental.

 

Frederic II de Sicília (conegut també com a Frederic III d'Aragó o Frederic III de Trinàcria) representat a un mosaic de la catedral de Messina

Frederic II de Sicília (conegut també com a Frederic III d’Aragó o Frederic III de Trinàcria) representat a un mosaic de la catedral de Messina


 

L’1 d’abril de 1300 Bernat de Sarrià és nomenat governador del regne de Múrcia, durant els mesos d’abril i maig va estar substituït pel cavaller Bernat de Cruïlles al estar ocupat fent la carta de poblament de Vilajoiosa datada el 8 de maig de 1300.

L’Almirall va prendre part a les operacions militars entre Jaume II, que pretenia la conquesta del Regne de Múrcia, i Ferran IV de Castella. Bernat comanda l’armada catalana i juga un paper destacat al setge terrestre de Llorca que va començar el mes de juliol.

Llorca era una ciutat emmurallada i amb un castell important, a la frontera amb el regne de Granada. L’any 1300 va reunir un gran exèrcit d’almogàvers; va prendre el castell veí d’Aguaderas on va fer hostatges, va cremar els cultius al voltant de Llorca, va organitzar una línia de subministrament de blat dut amb galeres des de Tortosa fins a Cartagena, va negociar una rendició i va recomanar al rei l’expulsió de tots els castellans del regne de Múrcia.

 

Castell de Llorca

Castell de Llorca


 

El rei es va presentar a Llorca pel desembre i la ciutat es va retre el gener de 1301. De la zona només es resistia a ser conquerida la població de Mula. Jaume II va dir a Bernat que li atorgaria Mula si aconseguia retre-la, però no ho va aconseguir, convertint-se Mula en l’única població no conquerida del regne de Múrcia.

El 3 d’abril de 1301 Bernat és destituït de la governació de Múrcia i torna al costat del rei.

L’any 1303 presta diners al confrare de l’orde del Temple, Eymeric d’Usall per fer possible la seva primera ambaixada a Egipte, encaminada a rescatar l’últim cap militar del Temple abans de la seva dissolució, fra Dalmau de Rocabertí, i encarrega a Guillem de Sitges que procuri la seva devolució.

Fra Dalmau va ser capturat pel soldà egipci Muhammad al-Nasir l’any 1302 i el rei Jaume II va trametre una sèrie d’ambaixades per rescatar-lo. El viatge d’Eimeric d’Usall es va perllongar de tal manera que es va fer necessària (1304) una expedició de rescat del propi ambaixador per part de la nau “Sant Francesc”, capitanejada per Bernat Marquet. Fra Dalmau no va ser alliberat fins l’any 1315. Quan va tornar a Barcelona va rebre l’assignació més alta de tots els templers catalans fins a la seva mort ocorreguda segurament al monestir de Santa Maria de Vilabertran l’any 1326.

 

Signatura Eymeric d'Usall en un document de 1292 conservat al Museu d'Història de Girona (Foto de Josep Maria Reyes Vidal)

Signatura Eymeric d’Usall en un document de 1292 conservat al Museu d’Història de Girona (Foto de Josep Maria Reyes Vidal)


 

L’any 1303 Bernat és a Granada liderant una ambaixada per firmar un acord de pau amb el rei Muhammad III. Durant la guerra també manté contactes amb el sobirà marroquí Abu-r-Rabí Sulayman ibn Yússuf i l’infant Enric de Castella.

Es diu, encara que la base històrica no és clara, que Bernat de Sarrià va tenir com amant a Làscara de Ventimiglia, comtessa de Pallars que es va establir a Barcelona als voltants de 1304. Sembla ser que quan l’assumpte es va fer públic l’escàndol a la cort fou tan gros que obligà Làscara a recloure’s al monestir de Jonqueres, de l’orde militar de Sant Jaume l’any 1307.

 

Escut de l'antic poble de Sarrià, així com de la família Sarrià

Escut de l’antic poble de Sarrià, així com de la família Sarrià