Bernat de Sarrià (/IV)

 

Marina Baixa respecte del País Valencià

Marina Baixa respecte del País Valencià


 

Com el matrimoni de Bernat de Sarrià amb Isabel de Cabrera no va tenir descendència l’any 1321 Bernat fa donació del seus estats a l’infant Pere, comte de Ribagorça. Aquesta donació és aprovada per Jaume II el 15 d’octubre de 1322 i comprenia els llocs, castells, termes i alqueries de: Polop, Callosa, Castells, Aialt, Aljubea, La Mola, Finestrat, Benidrom, Benioma, Sentinilla, Xirles, Lliriet, Matet, Algar, Paúl, Sacos, Benigaladí, La Murta, Benibrahim, Puçol, Albalat, l’heretat de Talvanell del terme de Penàguila, Tàrbena, Confrides, Serrella, Aguilar, Relleu, El cabeço, els drets que tenia sobre Orxeta, Vilajoiosa i Torres, la seva casa al Cap i Casal situada en la parròquia de sant Llorenç (on a una part dels terrenys, anys després, es construirà el Palau dels Borja), La vall de Gallinera, La vall d’Ebo, Pego, La Vall de Pop i les muntanyes de Garig i Sella.

 

Mapa de la Marina Baixa

Marina Baixa


 

De 1323 a 1327 l’almirall Bernat ocupa el càrrec de portantveus de general governador del Regne de València, en nom d’Alfons el Benigne, convertint-se així en la màxima autoritat no reial com a substitut de l’hereu de la corona.

El 1324 és present al gran consell de Lleida que sentencia la corona mallorquina a favor de Jaume III de Mallorca.

Bernat, a les seves propietats de la Marina Baixa, estava necessitat d’un port propi i va pledejar infructuosament per recuperar Vilajoiosa que havia perdut en judici l’any 1312. La història és la següent: a la mort (l’any 1300) de Pere Ferrandis I d’Híxar, fill il•legítim del rei Jaume I i de Berenguera Ferrandis, Bernat de Sarrià va reclamar al seu fill, Pere Ferrandis II d’Híxar, el feu d’Orxeta, sense èxit.

Jaume II inicia el 1304 un judici entre les tres parts: Bernat de Sarrià, Pere Ferrandis II d’Híxer i l’orde de Sant Jaume que havia venut els terrenys a Bernat. La primera sentència no apareix fins vuit anys després, el 1312 i es favorable a l’orde de Sant Jaume. La sentència diu que ha de tornar a l’orde els ingressos obtinguts d’aquelles poblacions. Bernat va perdre el judici per no aportar el document de compra de 1293, que potser havia perdut i que li donaria la raó, mentre que l’orde de Sant Jaume no va proporcionar la còpia de la venda que els va demanar. Sabem que Bernat de Sarrià no va pagar mai els 12.000 maravedís que els devia. Bernat continuaria realitzant accions legals i militars per recuperar Vilajoiosa, en concret, i en contra de la voluntat reial, va prendre la població per les armes el 1326 i de nou el 1328. Els dos cops el rei l’obliga a retirar-se. Tot i així sembla que Bernat va mantenir tropes a la zona fins a la seva mort.

 

Alfons IV d'Aragó conegut com el Benigne en el Rotlle genealògic del Monestir de Poblet

Alfons IV d’Aragó conegut com el Benigne en el Rotlle genealògic del Monestir de Poblet


 

Al no tenir el port de Vilajoiosa, Bernat de Sarrià atorga la Carta de Poblament a Benidorm el 8 de maig de 1325 sobre poblaments anteriors, fet que creava la vila de Benidorm a la punta d’Alfalig. La intenció de Bernat de Sarrià era poblar-lo de cristians per explotar els recursos del terme, donar suport a les tropes del castell i controlar la vora litoral de la Marina Baixa contra els musulmans. Benidorm es converteix en la nova capital al litoral dels seus amplis dominis. Amb els anys, el Benidorm medieval fundat per Bernat, va anar decaient i va desaparèixer, al ser abandonat, dos segles desprès degut als atacs corsaris.

El 1330, durant el regnat d’Alfons el Benigne el vell militar comandà un estol de naus per vigilar l’estret de Gibraltar.

Bernat de Sarrià, als darrers anys de la seva vida, va donar suport als partidaris dels fills de la segona muller d’Alfons el Benigne, Elionor de Castella contra l’infant Pere, el futur Pere el Cerimoniós, fill de la primera muller, Teresa d’Entença i les seves pretensions de crear un gran conjunt de dominis al Regne de València per als seus fills. Aquestes pretensions van generar un rebuig molt enèrgic entre la població valenciana que es revoltà liderada per Francesc Vinatea el 1333. L’aristocràcia es va dividir entre els elionoristes i els seguidors de l’infant Pere.

 

Pere III el Cerimoniós en el Rotlle genealogic de Poblet

Pere III el Cerimoniós en el Rotlle genealogic de Poblet


 

Entretant, Bernat de Sarrià va ser nomenat alcaid del castell de Xàtiva, fortalesa on es refugia Ferran, un dels fills de la reina. Bernat, fidel al seu compromís evita cedir el castell planta cara el 1335 a la host de l’infant Pere que volia matar el seu germanastre. També va evitar que l’infant Ferran s’apoderés del castell de Xàtiva. Però Bernat de Sarrià no va veure la fi d’aquest conflicte, car el 31 de desembre de 1335 mora al castell de Xàtiva havent donat ordres al seu ajudant i successor en l’alcaidia de Xàtiva, Bernat de Mataró, de cedir el castell només a qui fora rei. Al mancar de descendència legitima les seves possessions van passar al rei Pere el Cerimoniós l’any 1336.

Durant segles, el que avui es denomina Marina Baixa, va ser conegut com Muntanyes d’en Sarrià perquè coincidia amb el feu personal del personatge.
 
 
Bibliografia i enllaços:

Bernat de Sarrià. Article de la Viquipèdia (en català)

Bernat de Sarrià. Article de la Gran Enciclopèdia Catalana (en català)

Galiana, Agustí. La fundació de Vilajoiosa per Bernat de Sarrià. A la revista Sarrià (Revista d’invetigació i assaig de la Marina Baixa) a la web raco.cat (document PDF en català)

Pont, Toni. Bernat de Sarrià. Al blog Tàrbana, article publicat el dia 4 de gener de 2009 (en català)

Pont, Toni. Bernat i Isabel de Cabrera. Al blog Tàrbana, article publicat el dia 2 de novembre de 2008 (en català)

Bernat de Sarrià, fundador de la comarca. La Marina Plaza (Diari de la Marina Alta) Publicat el dia 17 de març de 2014 (en català)

Amillo Alegre, Francisco. ¿Por qué se celebra en Benidorm el dia 8 de mayo? a Histobenidorm (el blog de la historia de Benidorm) Publicat el dia 9 de maig de 2014 (en castellà)

Martínez San Pedro, Mª Desamparados. Jaime II y la cruzada de Almería Universitat d’Almeria (document PDF en castellà)

Batlle, Guillem. Requesta de Bernat de Sarrià a Jaume de Sant Hipòlit el 13 de juliol de l’any 1304. Arxiu del Castell de Vilassar de Dalt (en català)

Xunclà, Fèlix i Parés, Assumpció. Vilabertran dins la comarca de L’Alt Empordà al blog Terres de Girona.cat (en català)

Eimeric d’Usall. Article de la Viquipèdia (en català)

Jaume el Just. Article de la Viquipèdia (en català)

Blanca de Nàpols. Article de Viquipèdia (en català)

Fra Dalmau de Rocabertí. Article de la Viquipèdia (en català)

Muntaner, Ramon. Crònica (Manuscrit) al web Cervantesvirtual.com (en català)

 
 
 
 

Anuncis

Bernat de Sarrià (I)

 

Nuova cronica. f.123v (1.VIII,60) ms. Chigiano L VIII 296. Preparatius de Pere III d'Aragó per anar cap a Sicília. El rei rep la visita de dos frares dominics enviats pel papa Martí IV.

Nuova cronica. f.123v (1.VIII,60) ms. Chigiano L VIII 296. Preparatius de Pere III d’Aragó per anar cap a Sicília. El rei rep la visita de dos frares dominics enviats pel papa Martí IV.


 

Bernat de Sarrià (Sarrià, 1266 – Xàtiva, 31 de desembre de 1335) va ser un important cavaller, militar i almirall al servei de la Corona d’Aragó per a la qual va exercir funcions diplomàtiques i militars.

La família de Bernat de Sarrià procedia de la vila de Sarrià (avui barri de Barcelona), fill del militar Vidal de Sarrià que havia acompanyat Jaume I el Conqueridor en la conquesta del regne de València i a qui el rei Jaume va atorgar beneficis (com a molts dels col•laboradors en la conquesta i consolidació del regne de València). Vidal va rebre una donació de terres a la Vall de Guadalest el 1249 i va ser l’arrendatari del castell de Confrides el 1260. Castell del que era alcaid el 1264.

Un fill de Vidal, anomenat Bernat, és esmentat per primera vegada en un llistat de cavallers heretats al regne de València de 1277 i es suposa que va heretar Confrides i Guadalest a la mort del seu pare el 1272.

 

Castell de Confrides

Castell de Confrides


 

L’any 1282 un molt jove Bernat de Sarrià i el seu germà Vidal, van salpar junt amb l’armada que portava Pere el Gran a la conquesta de Sicília. Una conquesta que es va veure afavorida per la revolta dels illencs i que és coneguda com les Vespres Sicilianes. Els sicilians s’oposaven a Carles I d’Anjou (germà de Carles IX de França) a qui el papa Climent IV havia donat l’illa. El regne es va dividir en el Regne insular de Sicília i el Regne peninsular de Nàpols, entre els que va esclatar una llarga guerra.

Camí de Sicília ja destaca en la batalla d’Alcoll (a Berberia). A Sicília esdevé un dels militars més importants de les tropes catalanes, tant en batalles de terra com nàutiques. Muntaner parla d’ell a la seva Crònica, al capítol 148 diu:

[…] lo senyor rei En Jacme pres la corona del realme de Sicília […] si les gents de Sicília e Calabria sembrassen pedres, s’hi colliren bell forment e bell ordi […] E con la festa fo passada, ell s’en tornà a Messina, e tantost féu armar vint galees, e féu-ne capità un cavaller que ell amava molt, per nom en Bernat de Sarrià; qui segurament podia hom dir que ells eren dos germans, la un per nom En Bernat de Sarrià, e l’altre En Vidal de Sarrià, que de cascú […] pogra hom fer un libre de llurs proeses, e de llurs cavalleries, e de tots feyts darmes. E majorment del dit En Bernat, qui era, e es estat, e es encara lo pus llarch de cors [=gran de cos] que cavallers qui hanch [=mai] fos en Espanya […]”

 

Guerra de Sicília (1282-1289) Desembarcament de Pere II el Gran a Trapani (s'identifica al rei per la corona) Nuova cronica. f.127r (1.VIII,69) ms. Chigiano L VIII 296 a la Biblioteca Apostòlica Vaticana

Guerra de Sicília (1282-1289) Desembarcament de Pere II el Gran a Trapani (s’identifica al rei per la corona) Nuova cronica. f.127r (1.VIII,69) ms. Chigiano L VIII 296 a la Biblioteca Apostòlica Vaticana


 

El Papa Martí IV qualifica els expedicionaris catalans com a “vertaders diables”. L’estiu de 1286, Bernat de Sarrià i Berenguer de Vilaragut ataquen la costa de Pulla com a venjança per la invasió que els francesos havien realitzat un mesos abans en terres catalanes i que tenia com objectiu minvar les possibilitats d’aprovisionament de naus i homes per al bàndol angeví en la guerra siciliana. Bernat de Sarrià, amb dotze galeres va atacar Capri, Procida, Gaeta, Sorrento, Possitano i va calar foc a Astura, mentre que Berenguer de Vilaragut, amb vint galeres, després de bloquejar tres dies el port de Brindisi, va atacar Corfú i va retornar a Messina.

L’infant de la Corona d’Aragó, el futur Jaume II, es va asseure al tron de Sicília i va nomenar Bernat de Sarrià conseller i tresorer. Durant la resta de la seva vida va ser home de confiança d’aquest rei, i va participar activament en assumptes militars, econòmics i diplomàtics.

 

Roger de Llúria captura al Príncep de Salerno, Carles d'Anjou. Pintura de Ramon Tusquets i Maignon (1885)

Roger de Llúria captura al Príncep de Salerno, Carles d’Anjou. Pintura de Ramon Tusquets i Maignon (1885)


 

Com a recompensa pels seus serveis rebé possessions importants al Regne de València, per setembre de 1290 compra el castell, la vila i els ravals de Castell de Castells. El novembre, per 40.000 sous adquireix Callosa, posteriorment coneguda com Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa) . Per 25.000 sous adquireix els castells de Calp i Altea el 1291. Compra Orxeta i Torres (un enclavament de l’orde de Sant Jaume) el 1293. El 1295 Jaume II li cedeix la vall d’Aiora que havia estat de la taifa de Múrcia. Taifa que el rei Jaume II, el febrer de 1296, li encarrega conquerir.

El 1294, l’almirall, Roger de Llúria el va desposseir dels castells de Calp i Altea. Bernat recorre al rei qui el 26 de febrer de 1294 ordena que li tornin les dues possessions. No obstant el 1297 el mateix Jaume II fa donació de per vida dels dos castells a Roger de Llúria. Bernat de Sarrià i Roger de Llúria (senyor de Cocentaina, Alcoi i Calp), eren veïns mal avinguts, van tenir sempre mala relació personal i van litigar llargament per les seves possessions.

Aquestes disputes pels límits territorials es van allargar fins i tot desprès de la mort de Roger de Llúria ocorreguda l’any 1305. En una relació d’aquesta disputa, datada en el 1310, Tàrbena comptava com a propietat d’en Bernat de Sarrià.

 

Estàtua de Roger de Llúria, situada a Barcelona, davant del Parc de la Ciutadella (Foto de Josep Renalias)

Estàtua de Roger de Llúria, situada a Barcelona, davant del Parc de la Ciutadella (Foto de Josep Renalias)