Bernat de Sarrià (/IV)

 

Marina Baixa respecte del País Valencià

Marina Baixa respecte del País Valencià


 

Com el matrimoni de Bernat de Sarrià amb Isabel de Cabrera no va tenir descendència l’any 1321 Bernat fa donació del seus estats a l’infant Pere, comte de Ribagorça. Aquesta donació és aprovada per Jaume II el 15 d’octubre de 1322 i comprenia els llocs, castells, termes i alqueries de: Polop, Callosa, Castells, Aialt, Aljubea, La Mola, Finestrat, Benidrom, Benioma, Sentinilla, Xirles, Lliriet, Matet, Algar, Paúl, Sacos, Benigaladí, La Murta, Benibrahim, Puçol, Albalat, l’heretat de Talvanell del terme de Penàguila, Tàrbena, Confrides, Serrella, Aguilar, Relleu, El cabeço, els drets que tenia sobre Orxeta, Vilajoiosa i Torres, la seva casa al Cap i Casal situada en la parròquia de sant Llorenç (on a una part dels terrenys, anys després, es construirà el Palau dels Borja), La vall de Gallinera, La vall d’Ebo, Pego, La Vall de Pop i les muntanyes de Garig i Sella.

 

Mapa de la Marina Baixa

Marina Baixa


 

De 1323 a 1327 l’almirall Bernat ocupa el càrrec de portantveus de general governador del Regne de València, en nom d’Alfons el Benigne, convertint-se així en la màxima autoritat no reial com a substitut de l’hereu de la corona.

El 1324 és present al gran consell de Lleida que sentencia la corona mallorquina a favor de Jaume III de Mallorca.

Bernat, a les seves propietats de la Marina Baixa, estava necessitat d’un port propi i va pledejar infructuosament per recuperar Vilajoiosa que havia perdut en judici l’any 1312. La història és la següent: a la mort (l’any 1300) de Pere Ferrandis I d’Híxar, fill il•legítim del rei Jaume I i de Berenguera Ferrandis, Bernat de Sarrià va reclamar al seu fill, Pere Ferrandis II d’Híxar, el feu d’Orxeta, sense èxit.

Jaume II inicia el 1304 un judici entre les tres parts: Bernat de Sarrià, Pere Ferrandis II d’Híxer i l’orde de Sant Jaume que havia venut els terrenys a Bernat. La primera sentència no apareix fins vuit anys després, el 1312 i es favorable a l’orde de Sant Jaume. La sentència diu que ha de tornar a l’orde els ingressos obtinguts d’aquelles poblacions. Bernat va perdre el judici per no aportar el document de compra de 1293, que potser havia perdut i que li donaria la raó, mentre que l’orde de Sant Jaume no va proporcionar la còpia de la venda que els va demanar. Sabem que Bernat de Sarrià no va pagar mai els 12.000 maravedís que els devia. Bernat continuaria realitzant accions legals i militars per recuperar Vilajoiosa, en concret, i en contra de la voluntat reial, va prendre la població per les armes el 1326 i de nou el 1328. Els dos cops el rei l’obliga a retirar-se. Tot i així sembla que Bernat va mantenir tropes a la zona fins a la seva mort.

 

Alfons IV d'Aragó conegut com el Benigne en el Rotlle genealògic del Monestir de Poblet

Alfons IV d’Aragó conegut com el Benigne en el Rotlle genealògic del Monestir de Poblet


 

Al no tenir el port de Vilajoiosa, Bernat de Sarrià atorga la Carta de Poblament a Benidorm el 8 de maig de 1325 sobre poblaments anteriors, fet que creava la vila de Benidorm a la punta d’Alfalig. La intenció de Bernat de Sarrià era poblar-lo de cristians per explotar els recursos del terme, donar suport a les tropes del castell i controlar la vora litoral de la Marina Baixa contra els musulmans. Benidorm es converteix en la nova capital al litoral dels seus amplis dominis. Amb els anys, el Benidorm medieval fundat per Bernat, va anar decaient i va desaparèixer, al ser abandonat, dos segles desprès degut als atacs corsaris.

El 1330, durant el regnat d’Alfons el Benigne el vell militar comandà un estol de naus per vigilar l’estret de Gibraltar.

Bernat de Sarrià, als darrers anys de la seva vida, va donar suport als partidaris dels fills de la segona muller d’Alfons el Benigne, Elionor de Castella contra l’infant Pere, el futur Pere el Cerimoniós, fill de la primera muller, Teresa d’Entença i les seves pretensions de crear un gran conjunt de dominis al Regne de València per als seus fills. Aquestes pretensions van generar un rebuig molt enèrgic entre la població valenciana que es revoltà liderada per Francesc Vinatea el 1333. L’aristocràcia es va dividir entre els elionoristes i els seguidors de l’infant Pere.

 

Pere III el Cerimoniós en el Rotlle genealogic de Poblet

Pere III el Cerimoniós en el Rotlle genealogic de Poblet


 

Entretant, Bernat de Sarrià va ser nomenat alcaid del castell de Xàtiva, fortalesa on es refugia Ferran, un dels fills de la reina. Bernat, fidel al seu compromís evita cedir el castell planta cara el 1335 a la host de l’infant Pere que volia matar el seu germanastre. També va evitar que l’infant Ferran s’apoderés del castell de Xàtiva. Però Bernat de Sarrià no va veure la fi d’aquest conflicte, car el 31 de desembre de 1335 mora al castell de Xàtiva havent donat ordres al seu ajudant i successor en l’alcaidia de Xàtiva, Bernat de Mataró, de cedir el castell només a qui fora rei. Al mancar de descendència legitima les seves possessions van passar al rei Pere el Cerimoniós l’any 1336.

Durant segles, el que avui es denomina Marina Baixa, va ser conegut com Muntanyes d’en Sarrià perquè coincidia amb el feu personal del personatge.
 
 
Bibliografia i enllaços:

Bernat de Sarrià. Article de la Viquipèdia (en català)

Bernat de Sarrià. Article de la Gran Enciclopèdia Catalana (en català)

Galiana, Agustí. La fundació de Vilajoiosa per Bernat de Sarrià. A la revista Sarrià (Revista d’invetigació i assaig de la Marina Baixa) a la web raco.cat (document PDF en català)

Pont, Toni. Bernat de Sarrià. Al blog Tàrbana, article publicat el dia 4 de gener de 2009 (en català)

Pont, Toni. Bernat i Isabel de Cabrera. Al blog Tàrbana, article publicat el dia 2 de novembre de 2008 (en català)

Bernat de Sarrià, fundador de la comarca. La Marina Plaza (Diari de la Marina Alta) Publicat el dia 17 de març de 2014 (en català)

Amillo Alegre, Francisco. ¿Por qué se celebra en Benidorm el dia 8 de mayo? a Histobenidorm (el blog de la historia de Benidorm) Publicat el dia 9 de maig de 2014 (en castellà)

Martínez San Pedro, Mª Desamparados. Jaime II y la cruzada de Almería Universitat d’Almeria (document PDF en castellà)

Batlle, Guillem. Requesta de Bernat de Sarrià a Jaume de Sant Hipòlit el 13 de juliol de l’any 1304. Arxiu del Castell de Vilassar de Dalt (en català)

Xunclà, Fèlix i Parés, Assumpció. Vilabertran dins la comarca de L’Alt Empordà al blog Terres de Girona.cat (en català)

Eimeric d’Usall. Article de la Viquipèdia (en català)

Jaume el Just. Article de la Viquipèdia (en català)

Blanca de Nàpols. Article de Viquipèdia (en català)

Fra Dalmau de Rocabertí. Article de la Viquipèdia (en català)

Muntaner, Ramon. Crònica (Manuscrit) al web Cervantesvirtual.com (en català)

 
 
 
 

Elisabet d’Hongria

 

Santa Elisabet d'Hongria representada a la cel·la de Sant Miquel del Monestir de Pedralbes

Santa Elisabet d’Hongria representada a la capella de Sant Miquel del Monestir de Pedralbes


 

Fa uns dies vaig visitar el Monestir de Pedralbes de Barcelona i donant una volta pel claustre del Monestir vaig topar amb la capella de Sant Miquel.

Aquesta capella va ser la cel•la d’oració privada de l’abadessa Francesca Saportella, neboda de la fundadora del monestir, la reina Elisenda de Montcada. Saportella va ser abadessa de 1336 fins la data de la seva mort el 1364. Va ser aquesta senyora la que va encarregar el conjunt de 25 pintures murals a l’oli al pintor Ferrer Bassa (1285-1348) anomenat el ‘Giotto’ català que treballava a les ordres del rei Pere el Cerimoniós. Les pintures són reconegudes com un testimoni excepcional de la pintura gòtica catalana i la seva realització es va allargar durant 240 dies entre abril i novembre de 1346.

Tot badant, mirant el conjunt mural, vaig reconèixer fàcilment algunes escenes de la Passió de Crist o els Set Goigs de Maria que estan acompanyats per tota una col•lecció de retrats de sants dels quals, llavors em vaig adonar, no en sabia res en absolut a banda dels noms que indicaven els plafons explicatius: Honorat, Agnès, Bàrbara, Esteve…Elisabet d’Hongria.

Va ser aquí on em va picar la curiositat. Elisabet d’Hongria? Qui era aquella senyora esvelta i aristocràtica de rostre tranquil i mirada baixa la qual jo contemplava i que em mirava des de la paret? Per què duia tot de roses a la faldilla del seu vestit? Per què estava representada en aquella cel•la?

Al arribar a casa vaig començar a buscar informació sobre aquella pintura i la seva protagonista, el resultat n’és aquesta entrada al blog.

Santa Elisabet d’Hongria (o de Turíngia, com també se la coneix) va néixer el 1207 a Sárospatak al regne d’Hongria. Elisabet era filla del rei Andreu II d’Hongria ‘el de Jerusalem’ i de Gertrudis de Merània. El 1211, quan aquesta princesa tenia quatre anys, la van prometre a un tal Hermann, primogènit del langrave de Turíngia. Va ser enviada a Wartburg, seu de la cort de Turíngia, on va ser educada per la seva futura sogra Sofia de Baviera. Dos anys després va morir el seu promès. Als catorze anys (el 1221) es va casar amb un germà petit del Hermann, Lluís IV, anomenat ‘el Sant’ amb el qual va tenir un fill i dues filles.

Quan l’any 1223 els franciscans arribaren a Turíngia, Elisabet i el seu marit, que eren molt pietosos, van donar-los suport i van començar a viure en el seu esperit de pobresa i caritat. En 1226 Elisabet va multiplicar les seves obres de caritat i va fer construir un hospital amb 28 llits al costat del seu Castell de Wartburg que visitava diàriament.

El 1227 el seu marit decideix anar cap a Terra Santa per participar a la Tercera Croada però mor a la ciutat d’Òtranto mentre esperava per embarcar-se. El seu germà Enric va assumir la regència del regne durant la minoria d’edat del fill d’Elisabet: Hermann II.

 

Santa Elisabet d'Hongria. Pintura del 1525 al dom de Beschreibung, Quelle

Santa Elisabet d’Hongria. Pintura del 1525 al dom de Beschreibung, Quelle


 

Elisabet, ja vídua, va abandonar la cort i va marxar a Marburg on es va ficar sota la direcció espiritual del teòleg Conrad de Marburg i va fer vots solemnes similars als d’una monja. Finalment, va ingressar al Tercer Orde Franciscà i es va retirar a l’hospital que havia fet aixecar on va dedicar-se a tenir cura dels malalts fins a la seva mort el 1231 (als 24 anys d’edat), ja sigui per malaltia o a causa de les penitències que feia. Va ser enterrada a l’església de l’hospital.

Poc després de la seva mort, van començar a circular notícies de miracles esdevinguts a la seva tomba, que van causar, amb l’ajut de la seva influent família, la seva ràpida canonització el 1235.

A Santa Elisabet se la representa habitualment com una dama vestida amb robes reials i corona carregant un cistell ple de roses. Això és una al•legoria al miracle de les roses que, segons la llegenda, va ocórrer quan un dia la jove, en companyia de les seves serventes, baixava del castell de Wartburg al poble de Eisenach, carregada de queviures per distribuir-los entre els pobres. Pel camí va ser sorpresa pel seu cunyat Conrad de Turíngia que no veia amb bons ulls tanta caritat. Segons aquesta llegenda, Déu va convertir el contingut de la cistella en roses per tal de que el noble no li pogués retreure res.

La seva presència a la cel•la del Monestir es relaciona amb la semblança entre les vides de Santa Elisabet d’Hongria, Santa Isabel de Portugal (rebesnéta de la santa d’Hongria i de la que s’explica un miracle de les roses idèntic), ja que les dues es varen casar joves, varen enviudar i es varen retirar a un monestir.

La devoció a aquesta santa hongaresa es va escampar ràpidament per l’imperi germànic, Hongria i altres terres inclosa Catalunya on es va difondre el seu culte perquè, motius religiosos apart, era cunyada de Jaume I. Violant d’Hongria, segona esposa del Conqueridor, era germana d’Elisabet per part de pare. A Palma de Mallorca es fundà un convent de monges dedicat a Santa Elisabet d’Hongria al segle XIV que avui dia es conegut com el convent de Sant Jeroni.

Si bé ja he satisfet la meva curiositat sobre aquesta santa senyora, m’adono de que continuo sense saber res dels altres sants representats a la cel•la: Agnès, Esteve, Honorat… doneu la culpa a la forta calor d’aquest estiu i a la mandra que hi va associada però estic segur de que no me’n recordaré de Santa Bàrbara fins que troni.

 

Santa Elisabet d'Hongria i Lluis IV de Turingia. Vitrall de la basílica de Sant Patrici d' Ottawa realitzat per Franz Borgias Mayer el 1898

Santa Elisabet d’Hongria i Lluis IV de Turingia. Vitrall de la basílica de Sant Patrici d’ Ottawa realitzat per Franz Borgias Mayer el 1898