África de Cairo a Cabo

Portada del llibre África de Cairo a Cabo

Autor: Enrique Meneses
Editorial: Plaza & Janés
Col•lecció: Viajes y aventuras, 1
Pàgines: 254
Any edició original: 1998

L’autor

Enrique Meneses (1929-2013) va ser un periodista, escriptor i fotògraf que va estudiar Dret a les universitats de Salamanca i Madrid. Va cursar uns estudis especials per professionals de Periodisme i l’any 1954 es trasllada a Egipte on col•labora a la premsa local. L’any 1956 travessa Àfrica des de El Caire fins a Ciutat del Cabo i torna de nou a El Caire on cobreix informativament la Guerra del Canal de Suez.

El 1958 es converteix en el primer reporter que conviu durant quatre mesos amb els guerrillers de Sierra Madre, a l’illa de Cuba, on coneix a Fidel Castro i en Che Guevara. Va ser corresponsal a l’Índia i a Orient Mitjà. L’any 1964 funda l’agència Fotopress i dirigeix per Televisión Española el programa A toda plana. Torna a col•laborar amb la televisió el 1973 amb el programa Los reporteros i el 1983 amb la sèrie Robinson en Africa. Dirigeix l’edició espanyola de Lui i el 1976 passa a ser director de l’edició espanyola de la revista Playboy. Va cobrir les guerres de Rhodèsia, d’Angola i de Bangla Desh quan es va independitzar de Pakistan i també el setge de Sarajevo el 1993.

L'autor del llibre retratat l'any 2011 / MOKHTAR ATITAR

L’autor del llibre retratat l’any 2011 / MOKHTAR ATITAR

El llibre

L’autor, quaranta-dos any després dels fets, ens narra els principals avatars del seu viatge africà quan en tenia vint-i-sis. En les seves propies paraules:

En julio de 1956, inicié un largo viaje a través de África acompañado por mi amigo, ya desaparecido, Jaime Cavero, más conocido como Jimmy Bailén por ser descendiente del general Castaños, vencedor en aquella decisiva batalla contra las tropas de Napoleón Bonaparte. ¿La razón de aquella expedición? Buscar una belleza nuer del sur del Sudán (que havia vist en la revista Paris Match) con la que quería casarse. Inútil decir que utilizamos el pretexto para salir del calor sofocante de El Cairo y echar hacia el centro del continente con 200 libras esterlinas en el bolsillo. Faltaban cuatro años para que estallasen a la vez la mayoría de las independencias. La descolonización iba a dejar al descubierto las injusticias y lacras de las potencias coloniales.

Així doncs, un llibre d’aventures que ens passeja per tot el continent africà, de nord a sud i altra vegada al nord, on anem veient i coneixent diferents cultures, personatges i tribus. Aprenem que els africans són molt hospitalaris i que mai no et pregunten ni d’on véns ni a on vas.

El viatge iniciat amb 200 lliures esterlines (poc més de 300 euros), van ser clarament insuficients i els dos viatgers van haver d’augmentar la quantitat amb algunes estratègies per a guanyar diners com ara donar classes de francès a unes adolescents sud-africanes durant uns dies o donar un parell de conferències sobre el viatge que estaven realitzant per així poder continuar amb la travessia. En aquest sentit, el periodista assegura que un sempre pot defensar-se durant un viatge i que per ell el més important és parlar diversos idiomes i ser un bon narrador.

Una part important del llibre és la seva estada a Uganda i la seva amistat amb rei Frederic Mutesa II que els acull de forma esplèndida els dos cops que el visiten de forma interessada quan ja no tenen ni un duro, anant cap a Ciutat del Cabo, i intentant tornar a El Caire. Se’l coneixia per King Freddie el nom del qual era Sir Edward Frederick William David Walugembe Mutebi Luwangula Mutesa líder de la tribu ganda, trenta-sisè monarca de la seva dinastia, que dominava Buganda i que és, per a l’autor, tot un personatge entranyable ple d’humanitat i tendresa que va acabar exiliat a Londres, on per guanyar-se la vida va treballar de carrega maletes a l’estació de Paddington. Va morir el 1969 pobre i malalt.

L’autor de tant en tant fa un salt en el temps i comenta alguns dels canvis soferts en els llocs que va conèixer i que ha tornat a visitar en viatges posteriors. El llibre no és alta literatura, conté algunes anècdotes bones i altres de curioses (amb un acudit contra l’apartheid sud-africà molt bo), però és l’agradable i autèntica aventura de dos joves audaços (i amb molta cara) en una Àfrica diferent de la d’avui en dia.

Anuncis