Roger de Tosny (Els víkings a Espanya, VI)

Ramon Borrell I de Barcelona representat en el rotlle genealogic del monestir de Poblet

Ramon Borrell I de Barcelona representat en el rotlle genealogic del monestir de Poblet

Roger I de Tosny conegut també com Roger l’Espanyol o Roger d’Espanya (nascut a Conches-en-Ouche vers 990, mort 31 de maig de 1040) va ser un noble normand de la Casa de Tosny que vers el 1020 va lluitar als territoris hispànics al servei de la comtessa de Barcelona Ermessenda de Carcassona.

Roger era fill de Raül I de Tosny, origen de la nissaga Tosny. El 1013 Roger i el seu pare varen defensar el castell de Tillières al servei del duc Ricard II de Normandía (963-1027). Uns anys més tard però, i per una raó desconeguda, es varen enemistar amb el seu senyor i ambdós es van veure obligats a l’exili. Mentre que el seu pare es va guanyar una reputació a Pulla donant suport als revoltats contra el poder de l’emperador bizantí, Roger de Tosny va fer el mateix en la lluita contra els musulmans a la península ibèrica.

Reproducció actual de l'escultura gòtica d'Ermessenda de Carcassona obra de Guillem Morell (1385), (Seu de Girona)

Ermessenda de Carcassona

Roger de Tosny va ser contractat per Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona regent del seu fill després de la mort del seu marit Ramon Borrell (mort el 1017), perquè l’ajudés en la seva lluita contra Mujàhid, emir de Dénia. Mujàhid aconseguí el 1015 conquerir les Illes Balears i a partir d’aleshores bastí una potent flota que es dedicà fonamentalment a la pirateria de la costa mediterrània. Construí unes drassanes a al-Summān, el port de Dénia, que esdevingué la principal base de les seves operacions. Per a fer front als atacs que els sarraïns llançaven contra les costes dels seus dominis Ermessenda de Carcassona contractà Roger que va fer bona feina aterrint als sarraïns, capturant diversos pobles i castells, i participant el 1023 en la defensa de Barcelona. Ermessenda, l’any 1020, li va cedir la mà de la seva filla Estefania Ramon.

Sepulcre gòtic d'Ermessenda de Carcassona (†1058), muller del comte de Barcelona Ramon Borrell construït el 1385 per ordre del rei Pere III  «el Cerimoniós»

Sepulcre gòtic d’Ermessenda de Carcassona (†1058), muller del comte de Barcelona Ramon Borrell construït el 1385 per ordre del rei Pere III «el Cerimoniós»

El monjo de Llemotges, Ademar de Chabannes (vers 989-1034 d.C.) explica a la seva crònica escrita en el llatí de l’època, el següent:

Primo vero adventu suo Rotgerius, sarracenis captis, unumcumque eorum per dies singulos videntibus ceteris, quasi porcum per frusta dividens in caldariis coctum ei apponebat proepulis, et in alia domo simulabat se comedere cum suis reliqua medietatis membra. Postquam ita omness percurrisset, novissimum de custodia quasi negligens permittebat
fugae, qui haec monstra sarracenis nunciaret. Qua de causa timori exanimati, vicinae Hispaniae cum rege suo Museto pacem a comitissa Bargelonensi Ermesenda petunt, et annuum tributum persolvere spondent.”

Miquel Barceló ho tradueix com:

Tan prompte arribat, Rotger, havent fet captius sarrains a cada un d’ells dia rere dia i a la vista de tots, en feia trossos, com si es tractés d’un porc cuit en calderes, i els hi posava per menjar; i en una altra casa, amb els seus, simulava menjar-se els trossos de l’altra meitat. Després d’haver-ho fet amb tots, el darrer que quedava presoner, com per negligència el deixava fugir, per tal que anunciés als sarraïns aquestes noves portentoses. Desanimats a causa del terror, de la veïna Hispania, demanaren amb el seu rei Muset la pau a Ermessenda, comtessa de Barcelona, i s’obligaren a pagar un tribut anual.”

No es estrany que Roger es vagi guanyar el sobrenom de Mangeur de Maures (‘devorador de moros’).

El text d’Ademar sembla que és el primer text a informar de la presencia i activitats d’una banda de normands que des de Barcelona feien expedicions contra els andalusins.

Castell de Dénia construït els segles XI i XII sota el domini musulmà. De Dénia partien els atacs que els sarraïns llançaven contra les costes catalanes

Castell de Dénia construït els segles XI i XII sota el domini musulmà. De Dénia partien els atacs que els sarraïns llançaven contra les costes catalanes

La Crònica de Sant Pere el Vif escrita per Claricus de Sens a principis del segle XII ens diu:

En aquest temps, Roger fill de Raül, vingué de Normandia i va guanyar a Espanya amb la seva host, devastant aquest país i ocupant ciutats i castells; va prendre com a esposa a Estefania la germana de Ramon Berenguer que es va casar després amb el Rei García d’Espanya (García Sánchez III de Navarra). Va prendre les ciutats de Tarragona i Girona, i va estar allí amb el seu exèrcit durant quinze anys. Després d’això els habitants d’aquest país, li van preparar una emboscada i el volien matar a l’església de Sant Feliu, durant el temps en què Ricard era duc de Normandia. Però Roger, sabent de l’emboscada, estava preparat i va donar a perdre vint homes, la seva esposa i tot el que tenia -el seu exèrcit ja havia estat aniquilat gairebé en la seva totalitat- i va tornar al seu pare a Normandia.”

La conquesta que menciona de la ciutat de Girona es pura invenció del cronista degut a que Girona estava sota el domini cristià, i en el cas de Tarragona és possible que Roger realitzés algunes ràtzies en aquell territori ja que sabem que Tarragona estava pràcticament abandonada fins a la seva repoblació per l’aventurer, també normand, Robert Bordet a la primera meitat del segle XII (a qui dedicarem un capítol apart en aquesta sèrie). Es probable que Roger intentés reconquerir la ciutat abandonada, però es impossible saber si en realitat si va establir com afirma la Crònica de Sant Pere el Vif.

També sembla incorrecta el temps de quinze anys de permanència al comtat de Barcelona mencionat a la crònica. Els estudiosos afirmen que van ser menys de deu els anys d’estada a terres catalanes.

Per altra banda destaquem l’ambigüitat del text “els habitants d’aquest país, li van preparar una emboscada”. Alguns autors pensen que el text es refereix als moros que, evidentment, el volien matar; mentre d’altres, creuen que pel que fos: massa influència prop de la comtessa Ermessenda, afers mal resolts amb la noblesa catalana, enveges cap a un estranger… els qui el volien matar eren cristians.

El 1024 Roger de Tosny i el seu pare varen obtenir el permís de Ricard II de Normandia per tornar a les seves terres on el seu pare Raül moriria poc després.

Roger de Tosny va fundar Conches-en-Ouche cap al 1035 i l’abadia de Saint-Pierre-de-Castillon que va ser una de les primeres fundacions de la noblesa a Normandia.

El 1035, amb la mort de Robert I es va iniciar un període turbulent en el ducat de Normandia. Les guerres civils es van multiplicar i Roger de Tosny en va ser un dels principals actors en aprofitar de la debilitat del poder del duc per a fer estralls a les terres dels veïns, en particular les d’Unifred de Vielles. Unifred va enviar al seu fill, Roger Beaumont, per fer front a Roger de Tosny. En la batalla celebrada el 31 de maig de 1040 aquest últim va ser mort junt amb els seus dos fills grans. Per a venjar-los, un vassall seu va matar un germà de Roger Beaumont. Finalment, les famílies varen restablir la pau entre elles.

Castell de Conches-en-Ouche (departament d'Eure, Alta Normandia); va ser construït el 1035 per Roger I de Tosny i destruït el 1591 a les guerres de religió a França

Castell de Conches-en-Ouche (departament d’Eure, Alta Normandia); va ser construït el 1035 per Roger I de Tosny i destruït el 1591 a les guerres de religió a França

Anuncis