Atlas de islas remotas

Portada de l'edició castellana realitzada per Capitán Swing i Nordica libros

Portada de l’edició castellana

Títol: Atlas de islas remotas
Autora: Judith Schalansky
Traducció: Isabel G. Gamero
Editorial: Nórdica Libros i Capitán Swing (2013)
Any edició original: 2009
Pàgines: 160

El paradís és una illa. I l’infern també.”

Judith Schalansky

El llibre és un compendi de cinquanta illes allunyades de la resta de terra ferma, unes illes en les que, com escriu l’autora en el subtítol de l’obra, “mai vaig estar i a les que mai aniré“.

L’autora ens ofereix informació basada en informes científics i esdeveniments històrics de cadascuna d’aquestes allunyades illes: quina distància les separa del continent, les seves característiques, si està habitada, quanta gent hi viu… i acompanya aquestes dades amb una breu història esdevinguda al lloc. Cinquanta històries en què unes són terribles, altres esgarrifoses, algunes sorprenents, i la resta desgraciades.

Illes en què un faroner es corona rei i en que, atacat per la bogeria, esdevé violador sistemàtic de les dones que hi habiten, fins que aquestes decideixen assassinar-lo a cops de martell. Illes on governen estafadores de mig pèl amb els seus amants i on es cometen assassinats mai resolts. Illes on els ocells maten a cops de bec a un mariner. Illes on els nadius son desplaçats per part de les autoritats locals del Regne Unit. Illes en les que esdevenen episodis de canibalisme, o desaparicions. Illes convertides en un apocalíptic infern radioactiu com Fungataufa, utilitzada com cobai de proves nuclears franceses.

Illa Decepció (a l'Antàrtida que encara que porti el mateix nom no és la de Magallanes)

Illa Decepció (a l’Antàrtida. Encara que porti el mateix nom no és la descoberta per Magallanes)

Gairebé totes les illes del llibre tenen alguna cosa en comú, són gairebé totes veritablement remotes i la majoria inhòspites. Algunes, poques, són famoses i les coneixem com Iwo Jima (per la cruenta batalla durant la II Guerra Mundial), Santa Helena (pel desterrament de Napoleó) o l’illa de Pascua (pel desastre ecològic provocat pels seus habitants).

Algunes d’elles tenen noms poètics i terribles com Soledad, Socorro, Posesión o de la Decepción (actual Napuka, nomenada així perquè no va ser capaç d’oferir res als exhausts marins de Magallanes que la van descobrir). Algunes passen sense pena ni glòria, altres són memorables, com la de l’illa de Saint Paul, a l’oceà Índic, habitada en 1871 per dos nàufrags, un que es feia dir el Governador i un altre que feia les funcions de súbdit. El súbdit no parava de referir a l’altre nàufrag com “un home bo, molt molt bo” mentre que el Governador descrivia al seu subordinat com “un home dolentíssim, dolent, més que dolent”.

Aquestes illes són tan poc accessibles que fins a finals dels anys noranta més persones havien posat el peu a la lluna que a l’illa de Pere I a l’Antàrtic.”

El llibre és un viatge més poètic que geogràfic. Una misteriosa aventura a territoris ignots, solitaris, inhòspits i desolats amb magnífics mapes a tot color. Un compendi de cinquanta històries terribles, de drama, malaltia o crim. Històries totes elles inquietants, o desgraciades que podem conèixer sense sortir de la seguretat que ens proporciona la lectura a casa.

Una única pega al llibre: que no contingui una bibliografia on el lector interessat pugui consultar d’on van ser espigades aquestes histories.

Judith Schalansky l'any 2011

Judith Schalansky l’any 2011

L’autora, Judith Schalansky (nascuda a Greifswald, antiga RDA l’any 1980) és escriptora, dissenyadora gràfica i editora alemanya. Va estudiar Història de l’Art a la Universitat de Berlín i Disseny de la Comunicació a la FH Potsdam. Novel•lista reconeguda, guanyadora d’un premi com a dissenyadora gràfica i gran aficionada als atles des de petita, ha treballat en aquest llibre durant anys, creant el seu propi atlas dels llocs més solitaris del món.

Portada de l'edició alemanya

Portada de l’edició alemanya

Anuncis