Preparatius i fracàs de l’expedició (La croada catalana III)

El Papa Climent IV va tractar de dissuadir a Jaume I de la idea de les Croades fent ús del seva posició moral. No obstant això Jaume I es va dedicar a recaptar fons per a una croada durant els primers sis mesos de l’any 1269; a finals de febrer a Barcelona, durant març a la Catalunya central, el maig el rei està a Berga on nombrosos nobles s’obliguen a acompanyar a Jaume I. Poc després arriba a Montpeller, i després va anar a Osca, Saragossa, Tarazona i Calataiud. El monarca va ficar especial interès en visitar els calls de totes les poblacions on passava i que es veieren obligades a contribuir generosament a l’empresa.

Derrota dels armenis devant els mamelucs representats en el desastre de Mari el 1266

Derrota dels armenis devant els mamelucs representats en el desastre de Mari el 1266

El 5 de juny estava a la localitat fronterera de Cetina i es va desplaçar al monestir d’Horta (veí de la localitat esmentada) on es va trobar amb els seus nets, la seva filla, Violant, reina de Castella, i el seu marit Alfons X. També van acudir per a l’ocasió els infants Pere i Jaume, i Sanç, arquebisbe de Toledo. Tots ells, tal i com explica la Crònica, van intentar dissuadir, amb plors i clams durant dos dies, que el monarca realitzés la travessia d’ultramar. Els seus esforços van ser inútils i el rei va tornar a València on estava el 23 de juny. De València va anar a Tortosa i Amposta, i d’aquí, en un viatge llampec, va anar a Mallorca on el 21 de juliol concedeix a la comunitat jueva un important privilegi (a canvi dels seus diners, es clar). Deu dies després, el 31 de juliol, Jaume I és a Barcelona, just un dia abans de la data fixada per l’aplegament de les tropes.

Després d’organitzar el govern perquè operés adequadament en la seva absència (el Conqueridor nomenà el seu fill primogènit, l’infant Pere, vicari general per a tot el temps que durés la croada), va reunir la flota a Barcelona al setembre de 1269. Estava llest per navegar cap a l’est. Entre els ciutadans, els eclesiàstics i el poble hi hagué un cert entusiasme i són conegudes les composicions que amb aquesta ocasió escriviren dos trobadors, Guillem de Cervera i Oliver el Templer lloant el viatge i l’esperança del seu èxit.

Derrota dels mongols (a l'esquerra) a la batalla de Homs, 1281.

Derrota dels mongols (a l’esquerra) a la batalla de Homs, 1281.

El 4 de setembre de 1269 va salpar de Barcelona un estol de 30 naus grosses i algunes galeres, amb vuit-cents homes escollits, almogàvers, templers, hospitalers, els fills naturals del rei, Ferran Sanxis de Castre i Pere Ferrandis d’Híxar, els bisbes de Barcelona i Osca i el sagristà de Lleida Jaume Sarroca (fill bastard del rei Jaume). Un exèrcit total de 2.500 homes.

L’empresa va ser un fracàs total, ja que només salpar la nau en que viatjava el rei prengué un rumb diferent de la resta de vaixells i un temporal els obligà a retornar l’endemà al port de Barcelona. Sense perdre més temps la nau reial surt en la direcció en que ho va fer el gruix de l’estol. El dia 6 albiren en la distància 17 veles i saben que van per bon camí. El dia 7 deixada l’illa de Menorca enrere i camí de Sardenya el temps canvia sobtadament. La tempesta és molt forta i dura varis dies. El dia 9 de setembre la tempesta esdevingué violentíssima. L’estol de naus va ser escampat pels vents, els pilots perden el control de les naus i per tant el rumb. El rei registre en la Crònica l’espant dels mariners de la flota els quals, malgrat la seva experiència afirmaven unànimement que no havien vist mai una tempesta d’aquella violència.

El dia 11, enmig del temporal, la nau del rei es troba amb un vaixell de l’ordre del Temple amb el timó trencat i els demanen una peça de recanvi. Jaume I està disposat a fer-ho però el director de la navegació, Ramon Marquet, li desaconsella, no fos cas que a la nau real es trobessin en la mateixa situació. El consell va ser obeït pel rei i la nau dels templers va desaparèixer en la nit arrossegada pels vents i les onades.

Original gravat en fusta per J. Gauchard i dibuixat por Th. Weber, 1881

Original gravat en fusta per J. Gauchard i dibuixat por Th. Weber, 1881

El temporal va obligar la malmesa galera reial a refugiar-se a Aigües Mortes, prop de Montpeller, on el rei va desembarcar i va tornar per terra a Catalunya. Algunes naus en renunciar al viatge, van anar a ancorar a Cadaqués. El 9 d’octubre el rei era a Perpinyà, la ciutat on dos anys i vuit mesos abans s’havien presentat els primers llegats del Khan Abaqa i d’on havia sortit l’ambaixada de Jaume Alaric que havia retornat de l’orient feia deu mesos amb nous enviats i els plans tàctics acordats de l’expedició.

El 13 d’octubre el rei Jaume i l’Infant Pere es troben i dinen junts a Peralada. El rei Jaume pensa que el fracàs de la croada és un desig de la Providència a qui no li plau que el monarca viatgi a Terra Santa. Aquesta desfeta va tenir molta ressonància a Europa i el consignen nombroses cròniques franceses.

Jaume I el conqueridor en un quadre de Jaume Mateu (primera meitat segle XV)

Jaume I el conqueridor en un quadre de Jaume Mateu (primera meitat segle XV)

Anuncis

Jacme Alaric de Perpinyà (La croada catalana I)

Jacme Alaric de Perpinyà, també conegut com a Jaume Alarich, Jaume d’Alarich o Jaume Alarig (segle XIII), va ser un ambaixador enviat per Jaume I el Conqueridor al gran khan mongol Abaqa Khan el 1267.

L’emperador bizantí Miquel VIII Paleòleg havia enviat a la seva filla il•legítima Maria Paleologina per casar-se amb Hulagu Khan, el predecessor d’Abaqa, Il-khan a Pèrsia. Hulagu va morir abans que hagués completat el viatge, i va ser així que es va casar amb Abaqa. Maria es va convertir en una figura religiosa popular entre els mongols que va ser anomenada Despina Khatun.

Miquel VIII Paleòleg

Miquel VIII Paleòleg

El gran khan va intentar l’apropament amb occident amb diferents enviaments d’ambaixadors per tal de dur a terme una acció comuna contra les potències musulmanes (en particular els mamelucs de Síria i Egipte).

El 25 de gener de 1265 trobant-se Jaume I a Calataiud rep la visita d’uns enviats del rei Hethum de la Petita Armènia. Aquests ambaixadors duien regals per a la monarquia com ara armes, joies i vestits i sondejaren la possibilitat de que el rei i el príncep Pere els recolzessin en la seva lluita contra el mameluc Baibars I, però en aquell moment el monarca tenia tota la seva atenció centrada en la conquesta de Múrcia (que no es va produir fins 1266).

L’any 1266 Jaume I estava en contacte amb el rei cristià d’Armènia, l’emperador Bizantí i el khan tàrtar Abaqa. Els mongols i Bizanci tenien una aliança militar, reforçada pel casament del Khan Abaqa amb Maria Paleologuina. Jaume I es convertí en l’interlocutor privilegiat de Miquel Paleòleg a Occident. L’arribada, al febrer del 1267, d’ambaixadors del Gran Khan a la cort catalana de Perpinyà en seria la culminació política.

Abaqa a cavall, miniatura del 'Jami al-Tawarikh' de Rashid al-Din (segle XIV)

Abaqa a cavall, miniatura del ‘Jami al-Tawarikh’ de Rashid al-Din (segle XIV)

Sembla que com a resposta, Jaume I ordenà aleshores al mercader Jaume Alaric, que acompanyés els enviats d’Abaqa fins a Pèrsia per tal de tractar en nom seu amb el sobirà mongol l’afer que aquest li proposava: la participació del monarca català en una empresa conjunta a Terra Santa contra els mamelucs d’Egipte. Amb aquesta iniciativa del Conqueridor comença, doncs, de debò la història de la croada catalana a Palestina.

Jaume I comença les relacions diplomàtiques per assegurar-se alhora el suport del Papa, que rep també, d’altra banda, un llegat mongol. El Papa Climent IV i Jacme van estudiar la possibilitat que els mongols poguessin unir-se als europeus en una aliança Franco-Mongol contra els musulmans. Van enviar una carta des de Viterbo el 1267, portada possiblement per Jacme Alaric de Perpinyà donant una resposta positiva als missatges anteriors dels mongols, i van informar a Abaqa de la propera croada (la Vuitena Croada).

Els reis de França i de Navarra, prenent seriosament la situació a Terra Santa i protegits amb la Santa Creu, s’estan preparant per atacar els enemics de la Creu. Vos ens escriguéreu que volíeu sumar-vos al vostre sogre (l’emperador grec Miquel VIII Paleòleg) per ajudar els llatins. Us ho agraïm abundantment, però no us podem dir res encara, abans d’haver demanat als governants, quin camí pensen seguir. Els hi transmetrem el vostre consell, a fi d’il•lustrar les seves deliberacions, i informarem la vostra Magnificència, mitjançant un missatge segur, del que s’hagi acordat.

Carta de 1267 del papa Climent IV a Abaqa.”

El Papa Climent IV en un fresc de  la Tour Ferrande a Pernesles Fontaine, Vaucluse, França

El Papa Climent IV en un fresc de la Tour Ferrande a Pernesles Fontaine, Vaucluse, França

Durant tot 1268 Jacme Alaric està en missió diplomàtica, viatjant, parlamentant o esperant audiència de les autoritats tàrtares.

El rei Jaume explica en el capítol 475 de la Crònica o Llibre dels feits que mentre era a Toledo al Nadal de 1268 per a assistir a la primera missa del seu fill l’Infant Sanç d’Aragó, arquebisbe de la ciutat:

E quan venc al vuitè dia que hi haguem estat, vencnos missatge que Jacme d’Alarig, qui era nostre e nos l’havíem enviat al rei dels tartres, que era vengut de lla e que ens aportava bon missatge. E ab ell venien dos tartres, honrats hòmens mas la u era pus honrat e havia major poder.”

Després ho comenta amb el seu gendre, Alfons X, rei de Castella, i aquest li desaconsella el suport militar:

ens digué que aquella gent era molt falsa, per la qual cosa tenia temor que, quan nós fóssim allà, ells no ens complissin aquelles paraules que ens enviaren a dir, perquè el fet era molt gran…però ell no ens ho podia aconsellar de cap manera.”

i el rei Jaume escriu a la Crònica:

Que era cosa vera i certa que el fet era gran, i cap rei que fos deçà el mar no tingué paria ne amor amb aquells tàrtars: l’una, que de poc temps ençà havia començat llur poder; l’altra, que ells no enviaren mai cap missatge a cap rei de cristians, perquè tinguessin llur amor, fora de nós. I puix que a nós havien enviat missatge senyaladament, entre els altres, semblava obra de Déu, que ell volia encomanar això a nós, que nós ho féssim; i puix que ell ho volia, nós, ni per respecte ni per temor de la nostra persona ni per molt que ens hagués de costar, no li defugiríem que nós aquesta cosa no provéssim amb tot el nostre poder”.

Jaume I és plenament conscient que és l’únic rei d’occident que pactarà una aliança político-militar amb el Gran Khan per realitzar un croada conjunta per a la conquesta del Sant Sepulcre.

Gravat amb el retrat valencià de Jaume I de la Crònica de Ramon Muntaner. València, 1557.

Gravat amb el retrat valencià de Jaume I de la Crònica de Ramon Muntaner. València, 1557.