Timbuctú

Portada del llibre Timbuctú

Autor: Marq de Villiers, Sheila Hirtle
Títol original: Timbuktu, The Sahara’s Fabled City of Gold
Any edició original: 2007
Editorial / Col•lecció: Península / Atalaya, 315
Gènere: Assaig
Any publicació espanyola: 2008
Traductor: Beatriz Iglesias
Idioma: Castellà

Timbuctú, el seu nom encara evoca un lloc exòtic, llunyà, de postes de sol en el desert i viatges en piragua pel riu Níger. Un lloc que convida a l’aventura, al misteri, a somniar. El seu nom ens transporta a un altre mon. Timbuctú. La realitat és que els seus dies de glòria han quedat enrere.

Timbuctú va ser fundada a principis dels anys 1100 pels nòmades tuareg que la van anomenar el ‘seu campament’ (que és el que vol dir Tin Buktu), i es va convertir, en menys de dos segles, en una metròpolis rica i en un nexe del comerç transsaharià. La sal del sud del Sàhara (anomenat ‘or blanc’), l’or de mines i rius de Ghana, i els diners dels mercats d’esclaus (anomenat ‘or negre’) la van fer rica. Per la seva riquesa, Timbuctú es va convertir també en un centre d’ensenyament islàmic i de religió que va comptar amb impressionants escoles, universitat i biblioteques que van atreure a erudits d’Alexandria, Bagdad, La Meca, i Marràqueix. Les arts van florir i Timbuctú va guanyar un renom gairebé mític a tot el món, capturant la imaginació dels forasters i, finalment, atraient l’atenció de sobirans hostils que van dominar i saquejar la ciutat mitja dotzena de vegades. L’antiga ciutat va ser envaïda per l’exèrcit del Marroc en 1600, moment que va començar la seva llarga decadència suportant des de llavors ocupacions de tuareg i de gihadistes varis, a més de suportar un terrible terratrèmol, diverses epidèmies, i nombroses èpoques de fam.

Mapa d'un atles del segle XIV mostrant Timbuctú

Mapa d’un atles del segle XIV mostrant Timbuctú

Aquest és sens dubte és un llibre molt ben documentat, d’una llarga i profunda investigació, però que no ha aconseguit captar la meva atenció de forma sostinguda. Tenia que llegir unes poques planes cada vegada i aparcar-lo. S’extén massa en l’espai i el temps. Hi ha masses ètnies (per les seves planes desfilen els bambara, tuareg, songhai, fulani, àrabs, fins i tot mandings) les històries dels quals costen de seguir si no tens unes nocions bàsiques d’aquests pobles.

La història és un punt laberíntica, no només parla de la ciutat, sinó de tot l’Àfrica Occidental i el Marroc. A més combina la història de la ciutat amb les històries d’una sèrie de viatges realitzats pels autors a la zona. De Villers contrasta la ciutat de color marró mig enrunada de 2005 amb la ciutat d’or de la llegenda on les caravanes que hi acampaven estaven formades per milers de camells. Els autors observen els tuareg amb els seus vels de color anyil, amb els que es tapen els rostres, pels mercats, portant espases però amb els telèfons mòbils a les butxaques d’uns vestits fets a Xina.

Els autors descriuen les seves visites a funcionaris locals, a diferents mesquites i biblioteques que tenen majoritàriament manuscrits àrabs, incloent la biblioteca Mamma Haidara. El veritable tresor de Timbuctú és constituït per un conjunt de prop de 100.000 manuscrits pertanyents a les grans famílies de la ciutat. Aquests manuscrits, alguns dels quals daten de l’època preislàmica, són conservats des de fa segles com a secrets de família. La majoria estan escrits en àrab o fulani, per savis originaris de l’Imperi de Mali i contenen un saber didàctic sobre astronomia, música, botànica, dret, història, religió o comerç.

Els autors escolten els imams locals, d’un islam tolerant, queixant-se de l’arribada de missioners islàmics procedents de Sudan i Aràbia Saudita predicant un islam intransigent i fonamentalista.

Apareixen, al llarg del llibre, algunes litografies del segle XIX que estan força bé, però les fotografies en blanc i negre dels autors no són prou atractives.

Timbuctú3

El que sí he trobat a faltar són alguns mapes una mica més detallats de la regió que m’ajudessin a saber en tot moment on estava situat cada poble i ciutat, els rius, els camins, les rutes d’invasió, les rutes comercials etc… que s’esmenten en el text però que no es mostren en un mapa.

Per altre banda, la arribada dels europeus a Timbuctú, fonamentalment els segles XIX i XX, és molt breu, de manera que a exploradors com Mungo Park o Laing se’ls dedica molt poc espai. I ja en el segle XX en prou feines es parla de les guerres civils i la crisi dels refugiats que afligeixen a la regió.

En resum, el llibre és una biografia històrica de Timbuctú, un recorregut per l’esplendor i decadència d’una de les més belles ciutats del món. Un llibre interessant i ben documentat, la lectura del qual és fa feixuga i que per tant no és apta a tots els paladars.

Anuncis

El paso de los milenios

Edició en rústica del llibre

Edició en rústica del llibre

Autor: Isaac Asimov, Frank White
Títol original: The March of the Millennia
Any edició original: 1991
Editorial / Col•lecció: Ediciones B / Divulgación
Gènere: Assaig
Edició: Rústica
Any publicació: 1994
Traductor: Teresa de León
ISBN: 84-406-2558-8
Idioma: Castellà

Text de la contraportada:

Per concebre la dimensió del temps en la seva justa mesura, per entendre que res és casual en la història de l’home, cal tenir un profund coneixement de la ciència i de la història de la humanitat. Per saber explicar-ho, cal ser un gran divulgador. Pocs autors reuneixen aquestes condicions com Isaac Asimov. El paso de los milenios parteix de la premissa que només mitjançant el coneixement del passat es pot explicar el futur. I no es tracta d’un futur fantasiós, sinó de les grans preguntes que ens esperen molt a prop en l’esdevenir diari: la superpoblació del planeta, l’adaptació a les noves tecnologies… Dubtes que entorpeixen de vegades el nostre progrés, com si no fos cert que en el pas del temps hi ha línies mestres que guien el curs de la història. En El paso de los milenios, Asimov —ajudat per Frank White, científic espacial de reconegut prestigi— treu el cap a la balconada de la història sabedor que només des d’allà és possible entrellucar el futur.

Portada d'El paso de los milenios

A la dècada dels anys vuitanta del segle passat el nom d’Asimov en la portada de qualsevol publicació era sinònim de vendes. El ‘Bon Doctor’, com se’l coneixia popularment, estava en el cim de la popularitat i era reconegut a tot el món com un gran escriptor de ciència ficció, però un encara més gran divulgador científic.

El nom Asimov va esdevenir una marca editorial i els seus projectes i obres a les llibreries es multiplicaven. El fet de participar i comentar uns contes en una antologia de relats el convertia en l’autor del llibre. Feia un pròleg a un llibre i el seu nom apareixia en portada més gran que el de l’autor. Col•laborava amb altres escriptors que reescrivien alguns dels seus contes més famosos i se’n atribuïa l’autoria. Asimov venia.

El gran divulgador científic Isaac Asimov

El gran divulgador científic Isaac Asimov

El paso de los milenios és un dels últims llibres atribuïts al Bon Doctor. Tots aquells que heu llegit les seves obres de divulgació en coneixeu l’estil: optimista, un punt egocèntric, sempre entretingut i essencialment interessant. Aquest estil pràcticament és inexistent en el llibre que comento i això no vol dir que el llibre no sigui entretingut, interessant i de divulgació en bona llei. Suposo que en Frank White, (podeu veure el seu blog en anglès aquí) autor de llibres sobre l’exploració espacial i el futur és l’autèntic autor del llibre que va acceptar l’encàrrec fet per l’editorial americana. Penso que Isaac Asimov es va limitar a supervisar-lo, fer algunes puntualitzacions, reescriure algun paràgraf que altre i reservar-se una col•laboració més ampla a l’últim capítol (en el que es flaire l’autèntic Asimov) on s’intenta entrellucar com podria ser la vida entre els anys 2000 i 3000.

El paso de los milenios

El llibre és un breu repàs per 10.000 anys de la història de la humanitat. Comença l’any 8000 aC. i avança fins el 2000 de la nostra era. S’esmenten a grans trets els fets culturals fonamentals de la nostra espècie, des de el naixement de la agricultura que comporta associat la fi del nomadisme, el naixement de les ciutats que amb el pas del temps es convertiran en ciutats-estats, la necessitat de controlar les transaccions comercials que donaran pas al naixement de l’escriptura.

Portada de l'edició americana del llibre

Portada de l’edició americana del llibre

El llibre ens porta al llarg i ample de la història. Per les seves breus 250 planes desfilen sumeris, babilonis i fenicis; passem de l’antic Egipte dels faraons a la primitiva democràcia grega i a l’imperi Romà; recorre Bizanci, la expansió islàmica, l’imperi xinès, l’otomà, el descobriment d’Amèrica, el colonialisme, les dues guerres mundials… i en descriu els fets més destacables de tots ells fins arribar a les portes del segle XXI.

Resumint, un breu llibre de divulgació històrica força recomanable.