Historias del Africa perdida

Portada del llibre Historias del Africa perdida

No se puede viajar por África si a uno no le gustan las historias, cualquier cosa se puede dejar para luego si alguien tiene alguna cosa que contar …”

Luis Reyes a Historias del África perdida, no només recopila la informació de la seva experiència com a viatger per Àfrica, sinó una multitud de relats, alguns d’ells situats en un marc històric, mentre que altres s’acosten al registre del mític o llegendari. L’autor evoca tres viatges realitzats a l’Àfrica Occidental (República d’Alto Volta, avui dia Burkina Faso), Lesotho (un estat realment atípic) i Eritrea, en el temps en què Àfrica no agonitzava i les previsions econòmiques eren optimistes.

El primer viatge s’inicia amb l’autor intentant contactar amb el PAIGC (Partit Africà per la Independència de Guinea i Cabo Verde) l’any 1971 a la Guinea portuguesa, on els guerrillers controlaven la quasi totalitat del territori, a excepció d’alguna localitat costanera. Per poder realitzar el reportatge, Luis Reyes s’instal•la a casa d’un amic a Alto Volta esperant el vist i plau de la guerrilla per entrar als territoris alliberats. Un permís que no va arribar i que en començar la temporada de pluges va significar el fracàs i va precipitar la seva tornada a Europa.

L’autor ens parla d’algunes de les parts més castigades per la misèria i l’oblit de l’Àfrica com ara Eritrea. Ens explica que Erytraios es una paraula grega que significa vermellós, els romans van anomenar mar Eritreu, mar Roig, al que trobaren al conquerir Egipte. Luis Reyes es convidat pel FLE (Front d’Alliberament d’Eritrea) a veure de primera ma l’ofensiva que havien llençat contra Etiòpia el 1975. El viatge per aconseguir-ho, estones a peu, estones damunt d’un camell, bevent aigües poc saludables i passant autèntica gana no té desperdici.

Este libro es un recorrido por los caminos de aquella África esperanzada y luchadora, pletórica, viva, donde había bastante tragedia, pero aún más fe en el porvenir, de aquel continente del futuro, recien estrenado para la historia, por el que anduve recogiendo vivencias e imágenes que irremediablemente son ya historias de un África perdida.”

L’autor s’explica amb una prosa àgil i solvent, el llibre es fa curt i en acabar, voldries que l’autor t’expliqués més històries d’aquesta Àfrica que va conèixer.

Luis Reyes Blanc

L’autor

Luis Reyes Blanc nascut a Albacete el 1945 és escriptor i periodista, ha estat corresponsal de guerra a diversos conflictes a l’Orient Mitjà, Àfrica i Europa, i observador de l’ONU, la Unió Europea i l’OSCE en processos de pau a El Salvador, Palestina i Bòsnia i Hercegovina; ha viatjat per una cinquantena de països com enviat especial dels diaris ‘Madrid’, ‘Informaciones’, ‘El País’ i la revista ‘Tiempo’. Ha publicat una dotzena de llibres (assaig, novel•la, llibres de viatges). Va obtenir el Premi Albacete de Novel•la 1998 per Liborio o la mala vida d’Efrain Domínguez, i el Premi Grandes Viajeros d’Ediciones B 1999 per Viaje a Palestina. És autor de la novel•la històrica Cartas de Orán (2002) i El camino español (2006).

Autor: Luis Reyes Blanc
Any edició: 2001
Editorial: Ed. B
Col.: Biblioteca Grandes Viajeros
220 pàgines

Anuncis