Bernat de Sarrià (/IV)

 

Marina Baixa respecte del País Valencià

Marina Baixa respecte del País Valencià


 

Com el matrimoni de Bernat de Sarrià amb Isabel de Cabrera no va tenir descendència l’any 1321 Bernat fa donació del seus estats a l’infant Pere, comte de Ribagorça. Aquesta donació és aprovada per Jaume II el 15 d’octubre de 1322 i comprenia els llocs, castells, termes i alqueries de: Polop, Callosa, Castells, Aialt, Aljubea, La Mola, Finestrat, Benidrom, Benioma, Sentinilla, Xirles, Lliriet, Matet, Algar, Paúl, Sacos, Benigaladí, La Murta, Benibrahim, Puçol, Albalat, l’heretat de Talvanell del terme de Penàguila, Tàrbena, Confrides, Serrella, Aguilar, Relleu, El cabeço, els drets que tenia sobre Orxeta, Vilajoiosa i Torres, la seva casa al Cap i Casal situada en la parròquia de sant Llorenç (on a una part dels terrenys, anys després, es construirà el Palau dels Borja), La vall de Gallinera, La vall d’Ebo, Pego, La Vall de Pop i les muntanyes de Garig i Sella.

 

Mapa de la Marina Baixa

Marina Baixa


 

De 1323 a 1327 l’almirall Bernat ocupa el càrrec de portantveus de general governador del Regne de València, en nom d’Alfons el Benigne, convertint-se així en la màxima autoritat no reial com a substitut de l’hereu de la corona.

El 1324 és present al gran consell de Lleida que sentencia la corona mallorquina a favor de Jaume III de Mallorca.

Bernat, a les seves propietats de la Marina Baixa, estava necessitat d’un port propi i va pledejar infructuosament per recuperar Vilajoiosa que havia perdut en judici l’any 1312. La història és la següent: a la mort (l’any 1300) de Pere Ferrandis I d’Híxar, fill il•legítim del rei Jaume I i de Berenguera Ferrandis, Bernat de Sarrià va reclamar al seu fill, Pere Ferrandis II d’Híxar, el feu d’Orxeta, sense èxit.

Jaume II inicia el 1304 un judici entre les tres parts: Bernat de Sarrià, Pere Ferrandis II d’Híxer i l’orde de Sant Jaume que havia venut els terrenys a Bernat. La primera sentència no apareix fins vuit anys després, el 1312 i es favorable a l’orde de Sant Jaume. La sentència diu que ha de tornar a l’orde els ingressos obtinguts d’aquelles poblacions. Bernat va perdre el judici per no aportar el document de compra de 1293, que potser havia perdut i que li donaria la raó, mentre que l’orde de Sant Jaume no va proporcionar la còpia de la venda que els va demanar. Sabem que Bernat de Sarrià no va pagar mai els 12.000 maravedís que els devia. Bernat continuaria realitzant accions legals i militars per recuperar Vilajoiosa, en concret, i en contra de la voluntat reial, va prendre la població per les armes el 1326 i de nou el 1328. Els dos cops el rei l’obliga a retirar-se. Tot i així sembla que Bernat va mantenir tropes a la zona fins a la seva mort.

 

Alfons IV d'Aragó conegut com el Benigne en el Rotlle genealògic del Monestir de Poblet

Alfons IV d’Aragó conegut com el Benigne en el Rotlle genealògic del Monestir de Poblet


 

Al no tenir el port de Vilajoiosa, Bernat de Sarrià atorga la Carta de Poblament a Benidorm el 8 de maig de 1325 sobre poblaments anteriors, fet que creava la vila de Benidorm a la punta d’Alfalig. La intenció de Bernat de Sarrià era poblar-lo de cristians per explotar els recursos del terme, donar suport a les tropes del castell i controlar la vora litoral de la Marina Baixa contra els musulmans. Benidorm es converteix en la nova capital al litoral dels seus amplis dominis. Amb els anys, el Benidorm medieval fundat per Bernat, va anar decaient i va desaparèixer, al ser abandonat, dos segles desprès degut als atacs corsaris.

El 1330, durant el regnat d’Alfons el Benigne el vell militar comandà un estol de naus per vigilar l’estret de Gibraltar.

Bernat de Sarrià, als darrers anys de la seva vida, va donar suport als partidaris dels fills de la segona muller d’Alfons el Benigne, Elionor de Castella contra l’infant Pere, el futur Pere el Cerimoniós, fill de la primera muller, Teresa d’Entença i les seves pretensions de crear un gran conjunt de dominis al Regne de València per als seus fills. Aquestes pretensions van generar un rebuig molt enèrgic entre la població valenciana que es revoltà liderada per Francesc Vinatea el 1333. L’aristocràcia es va dividir entre els elionoristes i els seguidors de l’infant Pere.

 

Pere III el Cerimoniós en el Rotlle genealogic de Poblet

Pere III el Cerimoniós en el Rotlle genealogic de Poblet


 

Entretant, Bernat de Sarrià va ser nomenat alcaid del castell de Xàtiva, fortalesa on es refugia Ferran, un dels fills de la reina. Bernat, fidel al seu compromís evita cedir el castell planta cara el 1335 a la host de l’infant Pere que volia matar el seu germanastre. També va evitar que l’infant Ferran s’apoderés del castell de Xàtiva. Però Bernat de Sarrià no va veure la fi d’aquest conflicte, car el 31 de desembre de 1335 mora al castell de Xàtiva havent donat ordres al seu ajudant i successor en l’alcaidia de Xàtiva, Bernat de Mataró, de cedir el castell només a qui fora rei. Al mancar de descendència legitima les seves possessions van passar al rei Pere el Cerimoniós l’any 1336.

Durant segles, el que avui es denomina Marina Baixa, va ser conegut com Muntanyes d’en Sarrià perquè coincidia amb el feu personal del personatge.
 
 
Bibliografia i enllaços:

Bernat de Sarrià. Article de la Viquipèdia (en català)

Bernat de Sarrià. Article de la Gran Enciclopèdia Catalana (en català)

Galiana, Agustí. La fundació de Vilajoiosa per Bernat de Sarrià. A la revista Sarrià (Revista d’invetigació i assaig de la Marina Baixa) a la web raco.cat (document PDF en català)

Pont, Toni. Bernat de Sarrià. Al blog Tàrbana, article publicat el dia 4 de gener de 2009 (en català)

Pont, Toni. Bernat i Isabel de Cabrera. Al blog Tàrbana, article publicat el dia 2 de novembre de 2008 (en català)

Bernat de Sarrià, fundador de la comarca. La Marina Plaza (Diari de la Marina Alta) Publicat el dia 17 de març de 2014 (en català)

Amillo Alegre, Francisco. ¿Por qué se celebra en Benidorm el dia 8 de mayo? a Histobenidorm (el blog de la historia de Benidorm) Publicat el dia 9 de maig de 2014 (en castellà)

Martínez San Pedro, Mª Desamparados. Jaime II y la cruzada de Almería Universitat d’Almeria (document PDF en castellà)

Batlle, Guillem. Requesta de Bernat de Sarrià a Jaume de Sant Hipòlit el 13 de juliol de l’any 1304. Arxiu del Castell de Vilassar de Dalt (en català)

Xunclà, Fèlix i Parés, Assumpció. Vilabertran dins la comarca de L’Alt Empordà al blog Terres de Girona.cat (en català)

Eimeric d’Usall. Article de la Viquipèdia (en català)

Jaume el Just. Article de la Viquipèdia (en català)

Blanca de Nàpols. Article de Viquipèdia (en català)

Fra Dalmau de Rocabertí. Article de la Viquipèdia (en català)

Muntaner, Ramon. Crònica (Manuscrit) al web Cervantesvirtual.com (en català)

 
 
 
 

Anuncis

Bernat de Sarrià (III)

 

Dionís I de Portugal

Dionís I de Portugal


 

Les lluites internes i rivalitats pel poder que es dirimien a Castella durant aquests anys van acabar amb la victòria de Ferran IV, que immediatament qüestiona la legalitat de la possessió catalana del regne de Múrcia. L’acord arriba finalment quan Jaume II accepta l’arbitratge en el cas de tres personatges: Dionís, rei de Portugal (parent dels rei castellà i català), l’infant Joan de Castella i el bisbe de Saragossa Eiximén de Luna.

Aquests tres àrbitres junt amb Jaume II van reunir-se a la localitat aragonesa de Torrelles on es va firmar el tractat conegut com la Sentència arbitral de Torrelles, l’agost de 1304. A aquesta reunió va assistir i signar Bernat de Sarrià. Aquesta sentència arbitral, poc favorable a Castella, decreta la partició del Regne de Múrcia, delimitant el riu Segura com a frontera entre la corona d’Aragó i el Regne de Castella. Per tant s’abandona el Regne de Múrcia i s’incorporen al Regne de València ciutats com Alacant, Elx, Guardamar, Oriola i totes les viles de la vall del Vinalopó.

 

Carles II de Nàpols

Carles II de Nàpols


 

Bernat es nomenat de nou almirall l’any 1307 i dugué una gran activitat diplomàtica prop del rei angeví Carles II de Nàpols i Frederic III de Sicília.

A l’abril de 1308 Bernat realitza una gira diplomàtica a diverses ciutats de la Mediterrània per mantenir la pau amb els seus governants, per aquest motiu viatja a Marsella, Gènova, Nàpols, Palerm i Tunis.

El 19 de desembre de 1308 Bernat de Sarrià signa el tractat d’Alcalá de Henares on els reis de Castella i de la Corona d’Aragó es comprometen a atacar el regne de Granada l’any 1309 i a no signar una pau per separat amb el monarca granadí. El rei castellà aportaria deu galeres a l’expedició i altres tantes el rei aragonès. Es va aprovar amb l’anuència de les dues parts que les tropes del regne de Castella i Lleó atacarien les places d’Algesires i Gibraltar, mentre que els aragonesos conqueririen la ciutat d’Almeria.

 

Alcassaba d'Almeria

Alcassaba d’Almeria


 

El 1309, tal i com estava acordat al tractat d’Alcalá de Henares, l’almirall Bernat comanda la campanya militar contra al-Mariyya (Almeria) que fracassa per la falta de col•laboració dels castellans. La ciutat, segons la Crònica de Muntaner, va ser assetjada durant més de nou mesos. El 19 de desembre el rei de Granada presenta les seves credencials a Jaume II i li promet que si aixeca el setge alliberarà a tots els cristians captius d’Almeria, es convertirà en un amic fidel i, a més, permetrà el comerç amb la Corona d’Aragó.

Jaume II consulta amb la seva gent de confiança i considerant els beneficis decideix, el 26 de gener de 1310, aixecar el setge i tornar amb el seu exèrcit cap a Alacant primer i després a València.

Bernat s’havia casat i havia tingut un fill al que posà per nom Vidal de Sarrià (el mateix que el del seu pare). Pels voltants de 1310 Bernat, que està prop de la cinquantena, es casa en segones núpcies amb Isabel de Cabrera, vídua amb poc més de vint anys de Ramon Berenguer de Cabrera i neta de Sibil•la de Saga, ultima amant de Jaume I. El Conqueridor, l’any 1274, havia cedit amb caràcter vitalici el feu de Tàrbena, la vila de Terrassa i els drets reials a Gurb i a Tagamanent a Sibil•la de Saga. El 28 d’abril de 1297 Sibil•la encara és viva (de fet no farà testament i morirà fins el 1320) i com que sempre havia mantingut molt bona relació amb els hereus del Conqueridor, aconsegueix que Jaume II faci donació del feu de Tàrbena i les seves pertinences a Bernat de Cabrera, el seu fill.

Sembla que Bernat de Cabrera va morir abans que la seva mare Sibil•la, ja que durant els últims anys aquesta va pledejar amb la seva neta Isabel, filla de Guerau de Cabrera i muller de Bernat de Sarrià, sobre les possessions familiars. Degut a les fortes discussions mantingudes amb la seva neta, Sibil•la nomena successor al seu besnét Artal de Foces o de Cabrera.

 

Còdex del segle XIV de la Crònica de Ramon Muntaner a la Biblioteca de l'Escorial. Es pressuposa que l'escriba de la il·luminació és Muntaner redactant la Crònica i seria l'única imatge conservada del personatge.

Còdex del segle XIV de la Crònica de Ramon Muntaner a la Biblioteca de l’Escorial. Es pressuposa que l’escriba de la il·luminació és Muntaner redactant la Crònica i seria l’única imatge conservada del personatge.


 

Per un pergamí escrit en llatí i conservat a l’Arxiu del Castell de Vilassar de Dalt sabem que el 13 de juliol de 1304 Bernat de Sarrià, conseller reial, presenta requesta a en Jaume de Sant Hipòlit, cavaller, demanant-li que en compliment dels compromisos signats per ell i per Sibil.la de Saga, vídua de n’Arnau de Cabrera, per raó del matrimoni entre en Vidal, fill del dit Bernat de Sarrià, i na Isabel, filla d’en Guerau de Cabrera i néta de la dita Sibil.la, li faci entrega de la possessió corporal dels castells de Voltregà i Cabrera i de la fortalesa de sa Bastida, que constituïen el dot de Isabel, i que ordeni que els seus habitants que els facin homenatge. Bernat de Sarrià també demana a Jaume de Sant Hipòlit que intercedeixi davant de Sibil.la perquè li doni a Isabel a qui s’havia endut per evitar el dit matrimoni. Aquestes possessions finalment passaren a Artal de Foces, quedant el castell i senyoriu de Tàrbena en mans de Bernat de Sarrià i la seva dona Isabel de Cabrera l’any 1310. Sembla prou clar que, en principi, Isabel de Cabrera estava casada, o s’anava a casar amb Vidal, fill de Bernat, que Sibil•la s’hi oposa i amaga la núvia i que anys després aquesta es casa amb el que hauria estat, en un principi, el seu sogre.

 

Robert I de Nàpols

Robert I de Nàpols


 

Bernat de Sarrià torna a Sicília l’any 1313 per defensar el rei Frederic II contra Robert I de Nàpols amb el comandament de les naus illenques (motiu pel qual es va veure obligat a empenyorar els seus senyorius). Obté victòries a Castellmar, Gerba a la costa sud-est de Tunísia i a l’arxipèlag de les illes Quèrquens, a tocar de Gerba, on governava el cronista Ramon Muntaner.

De tornada dugué a terme la preparació militar de la conquesta de Sardenya. Posteriorment resideix de manera quasi continua al regne de València i va acumulant propietats a la Marina com Polop, Tàrbena, Relleu, Finestrat i altres llocs. Es va fer construir una residència a Callosa, que es va convertir en la capital del seu feu i on va residir algunes temporades.

 

Mapa de la Marina Baixa

Mapa de la Marina Baixa


 
 
 
 

Bernat de Sarrià (II)

 

Jaume II presidint Corts a Barcelona

Jaume II presidint Corts a Barcelona


 

Una de les clàusules de la Pau d’Anagni establia el casament de Jaume II amb Blanca d’Anjou, filla de Carles el Coix, rei de Nàpols. Blanca va traslladar-se a Perpinyà pel casament.

Tanmateix, abans d’acceptar-la en matrimoni Jaume II va voler assegurar-se que la núvia fos del seu gust i va enviar Bernat de Sarrià a visitar-la. Bernat va informar favorablement el monarca i va escortà la joveníssima princesa Blanca que només tenia dotze anys, fins al monestir de Vilabertran, a l’Alt Empordà, on es va celebrar el matrimoni el 29 d’octubre de 1295.

 

Santa Maria de Vilabertran

Santa Maria de Vilabertran


 

Bernat de Sarrià hi va ser present i Ramon Muntaner, que ja havia servit el rei Jaume a Sicília, que també va ser present al casament en deixà, de nou, testimoni a la seva Crònica:

Què us diré? Tanta de gent hi havia de l’una part e de l’altra, que Peralada, e Cabanes, e Sant Feliu, e Figueres, e Vilabertran e el Far, e Vilatenim, e Vilasèquer e Castelló d’Empúries, e Vilanova e tota aquella encontrada era plena de gent. E lo senyor rei d’Aragon faïa donar ració complida a tothom, de totes coses, així a estranys com a privats. E el solaç e el deport se moc entre ells, que el senyor rei d’Aragon anà veure lo rei Carles i la infanta muller sua; i li posà lo senyor rei la corona al cap, la pus rica e la pus bella que anc reina portàs en testa: e d’aquella hora a avant hac nom regina d’Aragon. Què us diré? Les joies foren grans qui es donaren de les unes parts a les altres; e fo ordonat que ab la gràcia de Déu, que la missa oïssen al monestir de Vilabertran, e que faessen llurs noces; e lo senyor rei féu-hi fer una casa de fusta, la pus bella que anc fos feta de fusta. E lo monestir és honrat lloc, e bell e bon. (…) La una raó per lo matrimoni qui a la bona hora se féu, que ben pot hom dir que anc tan bell parell de marit e de muller no s’acostaren null temps…”

 

Tomba de Blanca d'Anjou al Monestir de Santes Creus

Tomba de Blanca d’Anjou al Monestir de Santes Creus


 

L’estiu del 1296 començava l’annexió de Múrcia, amb la presa d’Alacant: Jaume II arribava per mar i el comandant Bernat de Sarrià per terra. Elx, Oriola i Múrcia caigueren de seguida; en general, els catalans foren ben rebuts, però algunes poblacions com Llorca i Mula hi oposaren una forta resistència.

La conquesta murciana va quedar interrompuda pel que estava succeint a Itàlia. Al mes de maig d’aquest mateix any, Jaume II declara la guerra al seu germà Frederic que s’ha autoproclamat rei de l’illa de Sicília. Bernat de Sarrià comanda l’exèrcit, acompanyat d’una gran armada que hostilitza l’illa dirigida per Roger de Llúria.

A finals d’any el monarca Jaume, que està a la ciutat de Roma, nomena a Bernat de Sarrià almirall. La pau no arribaria fins l’any 1302 amb l’acord de Caltabellotta, gràcies al qual Frederic continuava al tron insular i la Corona d’Aragó consolida el control del Mediterrani occidental.

 

Frederic II de Sicília (conegut també com a Frederic III d'Aragó o Frederic III de Trinàcria) representat a un mosaic de la catedral de Messina

Frederic II de Sicília (conegut també com a Frederic III d’Aragó o Frederic III de Trinàcria) representat a un mosaic de la catedral de Messina


 

L’1 d’abril de 1300 Bernat de Sarrià és nomenat governador del regne de Múrcia, durant els mesos d’abril i maig va estar substituït pel cavaller Bernat de Cruïlles al estar ocupat fent la carta de poblament de Vilajoiosa datada el 8 de maig de 1300.

L’Almirall va prendre part a les operacions militars entre Jaume II, que pretenia la conquesta del Regne de Múrcia, i Ferran IV de Castella. Bernat comanda l’armada catalana i juga un paper destacat al setge terrestre de Llorca que va començar el mes de juliol.

Llorca era una ciutat emmurallada i amb un castell important, a la frontera amb el regne de Granada. L’any 1300 va reunir un gran exèrcit d’almogàvers; va prendre el castell veí d’Aguaderas on va fer hostatges, va cremar els cultius al voltant de Llorca, va organitzar una línia de subministrament de blat dut amb galeres des de Tortosa fins a Cartagena, va negociar una rendició i va recomanar al rei l’expulsió de tots els castellans del regne de Múrcia.

 

Castell de Llorca

Castell de Llorca


 

El rei es va presentar a Llorca pel desembre i la ciutat es va retre el gener de 1301. De la zona només es resistia a ser conquerida la població de Mula. Jaume II va dir a Bernat que li atorgaria Mula si aconseguia retre-la, però no ho va aconseguir, convertint-se Mula en l’única població no conquerida del regne de Múrcia.

El 3 d’abril de 1301 Bernat és destituït de la governació de Múrcia i torna al costat del rei.

L’any 1303 presta diners al confrare de l’orde del Temple, Eymeric d’Usall per fer possible la seva primera ambaixada a Egipte, encaminada a rescatar l’últim cap militar del Temple abans de la seva dissolució, fra Dalmau de Rocabertí, i encarrega a Guillem de Sitges que procuri la seva devolució.

Fra Dalmau va ser capturat pel soldà egipci Muhammad al-Nasir l’any 1302 i el rei Jaume II va trametre una sèrie d’ambaixades per rescatar-lo. El viatge d’Eimeric d’Usall es va perllongar de tal manera que es va fer necessària (1304) una expedició de rescat del propi ambaixador per part de la nau “Sant Francesc”, capitanejada per Bernat Marquet. Fra Dalmau no va ser alliberat fins l’any 1315. Quan va tornar a Barcelona va rebre l’assignació més alta de tots els templers catalans fins a la seva mort ocorreguda segurament al monestir de Santa Maria de Vilabertran l’any 1326.

 

Signatura Eymeric d'Usall en un document de 1292 conservat al Museu d'Història de Girona (Foto de Josep Maria Reyes Vidal)

Signatura Eymeric d’Usall en un document de 1292 conservat al Museu d’Història de Girona (Foto de Josep Maria Reyes Vidal)


 

L’any 1303 Bernat és a Granada liderant una ambaixada per firmar un acord de pau amb el rei Muhammad III. Durant la guerra també manté contactes amb el sobirà marroquí Abu-r-Rabí Sulayman ibn Yússuf i l’infant Enric de Castella.

Es diu, encara que la base històrica no és clara, que Bernat de Sarrià va tenir com amant a Làscara de Ventimiglia, comtessa de Pallars que es va establir a Barcelona als voltants de 1304. Sembla ser que quan l’assumpte es va fer públic l’escàndol a la cort fou tan gros que obligà Làscara a recloure’s al monestir de Jonqueres, de l’orde militar de Sant Jaume l’any 1307.

 

Escut de l'antic poble de Sarrià, així com de la família Sarrià

Escut de l’antic poble de Sarrià, així com de la família Sarrià


 
 
 

Bernat de Sarrià (I)

 

Nuova cronica. f.123v (1.VIII,60) ms. Chigiano L VIII 296. Preparatius de Pere III d'Aragó per anar cap a Sicília. El rei rep la visita de dos frares dominics enviats pel papa Martí IV.

Nuova cronica. f.123v (1.VIII,60) ms. Chigiano L VIII 296. Preparatius de Pere III d’Aragó per anar cap a Sicília. El rei rep la visita de dos frares dominics enviats pel papa Martí IV.


 

Bernat de Sarrià (Sarrià, 1266 – Xàtiva, 31 de desembre de 1335) va ser un important cavaller, militar i almirall al servei de la Corona d’Aragó per a la qual va exercir funcions diplomàtiques i militars.

La família de Bernat de Sarrià procedia de la vila de Sarrià (avui barri de Barcelona), fill del militar Vidal de Sarrià que havia acompanyat Jaume I el Conqueridor en la conquesta del regne de València i a qui el rei Jaume va atorgar beneficis (com a molts dels col•laboradors en la conquesta i consolidació del regne de València). Vidal va rebre una donació de terres a la Vall de Guadalest el 1249 i va ser l’arrendatari del castell de Confrides el 1260. Castell del que era alcaid el 1264.

Un fill de Vidal, anomenat Bernat, és esmentat per primera vegada en un llistat de cavallers heretats al regne de València de 1277 i es suposa que va heretar Confrides i Guadalest a la mort del seu pare el 1272.

 

Castell de Confrides

Castell de Confrides


 

L’any 1282 un molt jove Bernat de Sarrià i el seu germà Vidal, van salpar junt amb l’armada que portava Pere el Gran a la conquesta de Sicília. Una conquesta que es va veure afavorida per la revolta dels illencs i que és coneguda com les Vespres Sicilianes. Els sicilians s’oposaven a Carles I d’Anjou (germà de Carles IX de França) a qui el papa Climent IV havia donat l’illa. El regne es va dividir en el Regne insular de Sicília i el Regne peninsular de Nàpols, entre els que va esclatar una llarga guerra.

Camí de Sicília ja destaca en la batalla d’Alcoll (a Berberia). A Sicília esdevé un dels militars més importants de les tropes catalanes, tant en batalles de terra com nàutiques. Muntaner parla d’ell a la seva Crònica, al capítol 148 diu:

[…] lo senyor rei En Jacme pres la corona del realme de Sicília […] si les gents de Sicília e Calabria sembrassen pedres, s’hi colliren bell forment e bell ordi […] E con la festa fo passada, ell s’en tornà a Messina, e tantost féu armar vint galees, e féu-ne capità un cavaller que ell amava molt, per nom en Bernat de Sarrià; qui segurament podia hom dir que ells eren dos germans, la un per nom En Bernat de Sarrià, e l’altre En Vidal de Sarrià, que de cascú […] pogra hom fer un libre de llurs proeses, e de llurs cavalleries, e de tots feyts darmes. E majorment del dit En Bernat, qui era, e es estat, e es encara lo pus llarch de cors [=gran de cos] que cavallers qui hanch [=mai] fos en Espanya […]”

 

Guerra de Sicília (1282-1289) Desembarcament de Pere II el Gran a Trapani (s'identifica al rei per la corona) Nuova cronica. f.127r (1.VIII,69) ms. Chigiano L VIII 296 a la Biblioteca Apostòlica Vaticana

Guerra de Sicília (1282-1289) Desembarcament de Pere II el Gran a Trapani (s’identifica al rei per la corona) Nuova cronica. f.127r (1.VIII,69) ms. Chigiano L VIII 296 a la Biblioteca Apostòlica Vaticana


 

El Papa Martí IV qualifica els expedicionaris catalans com a “vertaders diables”. L’estiu de 1286, Bernat de Sarrià i Berenguer de Vilaragut ataquen la costa de Pulla com a venjança per la invasió que els francesos havien realitzat un mesos abans en terres catalanes i que tenia com objectiu minvar les possibilitats d’aprovisionament de naus i homes per al bàndol angeví en la guerra siciliana. Bernat de Sarrià, amb dotze galeres va atacar Capri, Procida, Gaeta, Sorrento, Possitano i va calar foc a Astura, mentre que Berenguer de Vilaragut, amb vint galeres, després de bloquejar tres dies el port de Brindisi, va atacar Corfú i va retornar a Messina.

L’infant de la Corona d’Aragó, el futur Jaume II, es va asseure al tron de Sicília i va nomenar Bernat de Sarrià conseller i tresorer. Durant la resta de la seva vida va ser home de confiança d’aquest rei, i va participar activament en assumptes militars, econòmics i diplomàtics.

 

Roger de Llúria captura al Príncep de Salerno, Carles d'Anjou. Pintura de Ramon Tusquets i Maignon (1885)

Roger de Llúria captura al Príncep de Salerno, Carles d’Anjou. Pintura de Ramon Tusquets i Maignon (1885)


 

Com a recompensa pels seus serveis rebé possessions importants al Regne de València, per setembre de 1290 compra el castell, la vila i els ravals de Castell de Castells. El novembre, per 40.000 sous adquireix Callosa, posteriorment coneguda com Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa) . Per 25.000 sous adquireix els castells de Calp i Altea el 1291. Compra Orxeta i Torres (un enclavament de l’orde de Sant Jaume) el 1293. El 1295 Jaume II li cedeix la vall d’Aiora que havia estat de la taifa de Múrcia. Taifa que el rei Jaume II, el febrer de 1296, li encarrega conquerir.

El 1294, l’almirall, Roger de Llúria el va desposseir dels castells de Calp i Altea. Bernat recorre al rei qui el 26 de febrer de 1294 ordena que li tornin les dues possessions. No obstant el 1297 el mateix Jaume II fa donació de per vida dels dos castells a Roger de Llúria. Bernat de Sarrià i Roger de Llúria (senyor de Cocentaina, Alcoi i Calp), eren veïns mal avinguts, van tenir sempre mala relació personal i van litigar llargament per les seves possessions.

Aquestes disputes pels límits territorials es van allargar fins i tot desprès de la mort de Roger de Llúria ocorreguda l’any 1305. En una relació d’aquesta disputa, datada en el 1310, Tàrbena comptava com a propietat d’en Bernat de Sarrià.

 

Estàtua de Roger de Llúria, situada a Barcelona, davant del Parc de la Ciutadella (Foto de Josep Renalias)

Estàtua de Roger de Llúria, situada a Barcelona, davant del Parc de la Ciutadella (Foto de Josep Renalias)