Viaje a Palestina

Portada del llibre Viaje a Palestina d'Ediciones B

Luis Reyes Blanc (autor d’ Historias del África perdida) va començar a conèixer Palestina als anys 60 quan va treballar durant un temps en un kibbutz israelià,:

más como la experiencia progre del que vive en una comuna que no como un sentimiento pro sionista.”

Recordem que els kibbutz eren aquelles granges comunistes gestionades per jueus d’esquerres procedents d’Europa que van ser decisives per la colonització d’Israel. Posteriorment a aquesta experiència va visitar sovint aquestes terres com a periodista per cobrir els diferents conflictes sorgits a l’Orient Mitjà i el 1996 va estar enviat per la Unió Europea com observador internacional a cobrir les primeres eleccions palestines. Explico això per tal de clarificar que l’autor coneix profundament Palestina i el seu poble del qual n’ha vist la seva evolució al llarg de quaranta anys.

El llibre és una barreja de crònica de viatges i guia turística, especialment de la ciutat de Jerusalem. L’autor no ens atabala amb un allau de llocs, dates i noms, encara que n’hi ha, i molts. En curts capítols ens va portant per les diferents parts de la ciutat de Jerusalem i mentre ens explica la seva història no dubte en recomanar-nos un bon hotel, un lloc on fer nit i estar ben atès per pocs diners o dir-nos on podem menjar una bona pizza. La narració es amena, a vegades fins i tot, divertida, però també dura quan el tema que toca ho requereix.

 

Jerusalem vista des de la Muntanya de les Oliveres

Jerusalem vista des de la Muntanya de les Oliveres


 

La ciutat de Jerusalem te un llarg passat (i també un present) de matances i destrucció, de guerres de religió i racisme.

Jerusalem vuelve loco” escriu l’autor al començament del seu llibre. Et torna boig per la concentració d’història, religió i mitologia que posseeix cada pedra, cada metre quadrat de la ciutat. Una ciutat compartida per àrabs, jueus, grecs, armenis, coptes i etíops que conviuen en un precari equilibri i on han de compartir els seus llocs sagrats. Una bogeria que queda retratada perfectament en el capítol que dedica al Sant Sepulcre custodiat per un armeni, un grec i un franciscà que cada nit són tancats a l’interior del recinte per un àrab. Una ciutat on tenen presència les tres grans religions monoteistes del món: la jueva, la cristiana i la musulmana. Una ciutat amb molta tensió ambiental on es celebren tres nits de Nadal diferents: la cristiana, que guiada pel calendari gregorià es celebra el 24 de desembre i la ortodoxa i l’armènia, que guiades pel calendari julià, es celebra el 5 de gener.

 

El Mont del Temple, on es troben situats el Mur de les Lamentacions i la Cúpula de la Roca, santuaris per al judaisme i l'islam, respectivament

El Mont del Temple, on es troben situats el Mur de les Lamentacions i la Cúpula de la Roca, santuaris per al judaisme i l’islam, respectivament


 

De la mà de l’autor visitem Jerusalem, Betlem, la Vall d’Hebron, Jericó i altres ciutats i llocs representatius on l’autor aprofita per parlar-nos amb eficàcia de nombrosos temes com: la massacre d’un milió d’armenis per part dels turcs l’any 1915 (aquest mateix any ja centenària, un genocidi que les autoritats turques segueixen sense reconèixer); el paper d’Isaac Rabin a la Guerra del Sis Dies; Iàssir Arafat; Moshe Dayan; el doctor Goldstein (un terrorista que va assassinar quaranta palestins a Hebron i que és subjecta de culte per determinats elements de la dreta ultraortodoxa); Menahem Beguín (premi Nobel de la Pau amb centenars de morts a les seves espatlles); Netanyahu i altres. També aprofita per explicar-nos la troballa dels rotllos de la mar Morta; Massada, la fortalesa en la que es van suïcidar els jueus zelotes assetjats per la X legió romana; el començament de la primera ‘Intifada’ al desembre de 1987; les mesures adoptades per Israel de prohibir banyar-se i pescar als àrabs a la Mediterrània; la prohibició de recollir les escombraries dels territoris ocupats de Gaza (unes prohibicions que van estar vergonyosament vigents fins juny de 1994)…

També ens dona la trista dada de que un quinze per cent de la població es planteja abandonar el país per la impossibilitat d’aconseguir la pau, farta d’integrisme radical i ultraortodòxia.

Viaje a Palestina que destaca per la seva capacitat descriptiva, la seva fàcil lectura i la seva amenitat, va estar guardonada amb el premi ‘Grandes Viajeros’ convocat per Ediciones B i Iberia. Va estar editada per Ediciones B dins la col•lecció ‘Biblioteca Grandes Viajeros’ l’any 1999.

 

Portada de l'edició de butxaca

Portada de l’edició de butxaca

 
 

Anuncis

La carta del bisbe Sever

Sever fou bisbe de Menorca que residia a la ciutat de Iamona (Ciutadella) al començament del segle V, quan un gran nombre de jueus residien a l’illa i es van convertir al cristianisme, cosa que fou atribuïda pel bisbe a la presència de les relíquies de Sant Esteve el protomàrtir, que havien estat dipositades a l’església de Magó (Maó) per Orosi quan va retornar de l’orient i ho va anunciar en una epístola a tots els eclesiàstics del món. La carta és un pur document antijueu.

Invenció del cos de Sant Esteve (Un dels plafons del retaule de Sant Esteve de Granollers). Tremp sobre fusta del taller Vergós (1495-1500) MNAC

Invenció del cos de Sant Esteve (Un dels plafons del retaule de Sant Esteve de Granollers). Tremp sobre fusta del taller Vergós (1495-1500) MNAC

Aquesta carta encíclica del bisbe Sever documenta el primer cas de conversió forçada massiva de jueus, el primer cas de crema i destrucció d’una sinagoga (també anomenades schola o scola) i el primer escrit de polèmica cristiana contra els jueus.

Iamona era el centre del cristianisme insular. La comunitat jueva de l’illa posseïa terres i es dedicava a activitats comercials, residien majoritàriament a Magona, on monopolitzava els càrrecs polítics i administratius.

Sever ho explica així a la seva carta:

L’illa de Menorca és una de les Balears el nom de les quals ha estat divulgat entre tots els pobles per autors profans. Està situada a la meitat del braç que hi ha entre Mauritània cesarenca i la Hispània. Es tancada per unes dimensions bastant estretes, és a dir, té una llargada de trenta mil passos per una amplada de quasi deu mil. […] En aquesta illa, que és l’última de totes per la seva petitesa […] els cartaginesos fundaren dues ciutats, una a cada extrem, Iamona a ponent i Magona a llevant. Fa poc que a mi, el darrer dels mortals,m’han imposat el pes de l’ofici episcopal per aquests indrets.

Ara bé, Iamona encara conserva l’antic do de Déu que no hi puguin habitar els jueus. Molts ho han pretès temeràriament; però, com diuen els antics, o be els ha expulsat una malaltia imprevista, o els ha fet desaparèixer una mort sobtada, o potser un llamp els ha partit per la meitat, de tal manera que la fama notòria d’aquests fets ha provocat tanta por als jueus que no tornaran a intentar-ho.[…]

Doncs, mentre a Iamona, encara que sigui de passada, no s’atreveix a viure cap jueu –els quals per la seva ferocitat i malícia, amb raó són comparats amb els llops i les guineus-, al contrari, Magona està tant infestada de jueus –que són com serps i escorpins- que diàriament l’església de Crist era mortificada per ells. Ara bé, aquell privilegi corporal se’ns ha convertit en espiritual, de manera que –com està escrit- aquella cria d’escorpins, de sobte ferida per una força divina, ha vomitat aquell verí de la incredulitat”

Representació medieval de dos jueus alemanys, amb els típics barrets que els identificaven

Representació medieval de dos jueus alemanys, amb els típics barrets que els identificaven

La disputa entre jueus i cristians anà pujant de to, segons Sever:

… ens abrasava el zel de la fe i ens excitava l’esperança de salvar aquella multitud (de jueus) […] de seguida deixàrem de saludar-nos i no sols rompérem el tracte familiar, ans més encara el dany de l’antiga aparença de caritat s’ha convertit en un odi temporal; però per amor de la salvació eterna. A totes les places hi havia bregues contra els jueus sobre la Llei i a totes les cases es mantenien disputes sobre la fe”

Finalment cristians i jueus s’enfrontaren físicament. Tal i com explica Sever:

Ens encaminàrem cap a la sinagoga i, plens d’immensa alegria, cantàvem per la plaça l’himne a Crist […] però, abans que arribéssim a la sinagoga, algunes dones jueves, crec que per voluntat de Déu, feren exhibició de gran valentia, per tal d’excitar la nostre mansuetud, des d’una altura començaren a tirar damunt nosaltres pedres esfereïdores. I, cosa admirable, caient com una calabruixada sobre una gernació ben apinyada, no feriren ni tan sols tocaren cap de nosaltres.”

Tot seguit són els cristians qui tiren les pedres als jueus, encara que, segons Sever:

…cap dels jueus fou atès (per cap pedrada) ni tan sols cap d’ells maliciosament gosà fingir-lo, com solen fer[…] Havent-se retirat els jueus, prenguérem la sinagoga i ningú no tan sols no agafà res, sinó que ni els passà per l’enteniment. Tots els seus objectes, exceptuant els llibres i l’argent [sagrat], feren flamarada amb la mateixa sinagoga. Per tal que no fossin malmenats pels jueus, nosaltres prenguérem els llibres sants, en canvi els tornàrem la plata per tal de no donar-los motiu de queixa pel nostre lladronici o pel dany seu.”

Crema de jueus durant la Pesta Negra. Imatge de la Crònica de Nuremberg

Crema de jueus durant la Pesta Negra. Imatge de la Crònica de Nuremberg

En posterioritat i després de diversos prodigis atribuïts a Sant Esteve, els jueus es convertiren en massa. Sever ho explica així:

…veiérem que ens venia a l’encontre una gran multitud de jueus. Tots unànimement demanaven rebre de mi, indigne pastor, el signe de Crist. Retornats, per tant, a l’església i donant gràcies al Senyor misericordiós, a l’instant signàrem els seus fronts amb el senyal de la salvació.”

D’aquesta ‘cristiana’ manera van convertir als jueus de Menorca. Mentre que els jueus, a canvi de la seva conversió, aconseguiren mantenir les seves propietats i posició econòmica a l’illa.

Diu la tradició que sobre les runes d’aquella sinagoga s’erigí la basílica paleocristiana de Son Bou.

Menorà (canelobre de set braços un dels elements rituals del judaisme)

Menorà (canelobre de set braços un dels elements rituals del judaisme)

Bibliografia i enllaços:

Totes les cites textuals han estat extretes de: Sever, Epístola. Traducció de Josep Amengual, Els orígens del cristianisme a les Balears (Palma, 1991).

Amengual i Batle, Josep; Consentius/Severus de Menorca vint-i-cinc anys d’estudis (1975-2000) Butlletí bibliogràfic de l’Arxiu de Textos Catalans Antics (ATCA).

Sever; Epistola Ad Omnem Ecclesiam De Virtutibus Ad Judaeorum Conversionem Text complet de la carta de Sever en llatí (text PDF).

Sever; Amengual i Batle, Josep (Traducció); Versió catalana de la carta-encíclica del bisbe Sever (s.V) Revista LLUC, 694 (Text PDF).

Muntaner, Lleonard; La carta-encíclica del bisbe Sever de Menorca Revista LLUC, 694 (Text PDF).

Sever de Menorca Article de Viquipèdia.

Sever de Menorca Article de la Gran Enciclopèdia Catalana

Lascorz, Andreu; Els jueus a les terres catalanes fins al 1492. DivÈrsia 1, juliol 2012. Universitat Pompeu Fabra (text PDF)