Icehenge

Portada de Icehenge de la editorial Minotauro

 
Icehenge són tres relats que es succeeixen al llarg de 500 anys, cadascun explicat des de un punt de vista diferent però que narren un fil argumental comú.

El planeta Mart ha estat colonitzat i l’home ha arribat a instal•lar colònies a varis satèl•lits de Júpiter. Al cinturó d’asteroides és explotat per la indústria minera. Gràcies a la medicina les persones viuen centenars d’anys però degut, precisament, a aquesta longevitat perden la memòria del que van ser i només acostumen a recordar els últims vuitanta o cent anys, això fa que moltes persones portin un diari per conservar els records.

L’any 2248 la tripulació d’una nau espacial s’amotina contra el govern de l’oligarquia marciana. A través del diari d’Emma Weil, una de las passatgeres del vol, sabem que els amotinats volen anar a colonitzar un planeta llunyà on començar de nou les seves vides. Emma, es nega a seguir-los i aconsegueix tornar al planeta Mart, on, mentre eren a l’espai, ha esclatat una revolució a la qual s’uneix abans de la destrucció de la ciutat anomenada Nova Houston. Els revolucionaris acaben per perdre la guerra encara que alguns d’ells sembla que han pogut escapar cap a zones inexplorades del planeta.

L’any 2547 Hjalmar Nederland explica en el seu diari que treballa com arqueòleg a les ruïnes de la que va ser Nova Houston, ciutat on va néixer i viure de nen just quan va esclatar la revolució del 2248, tres-cents anys abans. Els seus estudis demostren, en contra de la història oficial mantinguda pel govern i les autoritats acadèmiques, que la ciutat i la seva família no va estar destruïda pels rebels si no per l’exèrcit i la policia. Just en aquest moment es descobreix al pol Nord del planeta Plutó una estructura de blocs de gel que es batejada amb el nom de Icehenge (per que recorda els cercles de pedra de Stonehenge) i s’inicia una batalla especulativa sobre l’origen d’aquesta estructura artificial, en la que l’arqueòleg, Nederland, desenvolupa la teoria de que la estructura va estar realitzada pels membres de la nau rebel que l’any 2248 van abandonar el sistema solar.

Portada de Icehenge en una edició anglosaxona

L’any 2610, Edmond Doya, viatger interplanetari, arqueòleg aficionat fascinat per Icehenge i nét de Hjalmar Nederland, intenta esbrinar els orígens de Icehenge, i creu que l’estructura de gel no és tan antiga com pensa el seu avi. En el seu diari explica la seva croada particular per descobrir qui van ser els constructors del monument. Una milionària anomenada Caroline Holmes finançarà una expedició científica a Plutó per tal de resoldre l’enigma.

Les tres històries ens expliquen de forma concisa i sense gaires digressions la vida dels tres personatges i la fascinació en descobrir què és i qui a construït l’enigma de gel de Icehenge.

La novel•la va ser escrita quan la Guerra Freda era vigent i, tangencialment, descriu en que es podrien haver convertit el bloc soviètic i americà si no hagués caigut el mur de Berlín l’any 1989.

Hi ha algunes idees interessants com el fet de que t’has de fiar de la teva biografia escrita per saber d’on vens i comprendre el teu present. També és interessant la crítica implícita de que en realitat mai podrem saber el que va passar en la història ja que constantment la revisem i la reconstruïm. La narració ens permet reflexionar sobre la nostra identitat i la construcció de la Història que, a vegades, es basa més en la suggestió que en els fets.

Veiem, doncs, el misteri des de diversos angles diferents en el temps, i tenim una gran varietat de solucions diferents a ell, incloent un bon cop d’ull a les teories de conspiració. Va ser la nau rebel de l’any 2248 que en passar per Plutó va construir l’estructura? Són els membres l’expedició que fa la descoberta de Icehenge els que l’han feta just abans de comunicar la troballa al món? És la milionària Caroline Holmes la nova identitat d’una Emma Weil que va escapar de Nova Houston? És tot plegat una falsificació històrica?

La portada de Icehenge en una altra edició anglosaxona

Al final l’enigma central es mantindrà sense resoldre degut a que algunes accions del passat estan destinades a seguir sent desconegudes fins i tot per a les persones que les van viure. Sé que a molts lectors no els agrada aquest final però, justament a mi és una de les coses amb que més he gaudit. Una novel•la interessant, a estones apassionant, estones una mica avorrida.

Aquesta novel•la publicada originalment l’any 1984 va ser la segona novel•la de Kim Stanley Robinson. Deu anys més tard escriuria la seva famosa trilogia de Mart: Mart Roig, Mart Verd i Mart Blau; alguns dels temes de les quals ja estan prefigurats a Icehenge. Aquesta novel•la va ser traduïda per Estela Gutiérrez i editada a Espanya per Minotauro l’any 2004.

 
 
 

Anuncis

100 mites de la ciència

Portada del llibre en català

Portada del llibre en català

Autor: Daniel Closa i Autet (2010)
Ed.: Cossetània Edicions
Col.lecció Portàtil, 4 (2011)

No és cert que fem servir únicament el 10% del cervell, que en lluna plena neixin més criatures, que els estruços amaguin el cap sota terra o que l’aigua de la pica giri al revés a l’hemisferi sud. Totes aquestes afirmacions són mites guarnits amb aparença de veritats científiques. Com tots els mites, poden tenir gràcia i resultar estimulants per a la imaginació, però sempre és important saber distingir entre mite i realitat. En aquest recull podem descobrir el que hi ha al darrere de cent d’aquests mites”.

L’autor

Daniel Closa i Autet (Barcelona, 1961) és doctor en biologia i investigador del CSIC. Actualment dirigeix un grup de recerca a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona. El 1994 va guanyar el Premi de Novel·la Científica amb la novel·la Tots som parents. També és autor d’obres de ficció, com Setembre de passió i El secret de l’almogàver, i de divulgació científica, com Blocs de ciència i 100 enigmes que la ciència (encara) ho ha resolt.

Daniel Closa

El llibre

En el món on vivim circulen un munt d’afirmacions ‘científicament provades’ que podem escoltar per televisió, llegir a la premsa, en revistes o sentir en converses i que, en realitat, són falses.

Aquest llibre, de cent capítols curtets, d’un parell de planes cada un, desmunta 100 d’aquests mites d’una manera entretinguda i divertida però rigorosament científica. Amb un llenguatge planer, clar i comprensible (que m’ha recordat el d’Asimov en els seus articles de divulgació) en el que l’autor desmunta un per un aquests mites. I que consti que desmuntar-los és moltes vegades més difícil que mantenir-los, per que la falsa creença ja està molt escampada i viu de la nostra credulitat per que no l’hem contrastat fent servir una mica de pensament crític. Moltes de les coses que ens expliquen o escoltem les interioritzem directament sense fer-les passar per cap filtre crític o de coneixement, donant per bo allò que no coneixem gaire o bé gens, simplement per que està admès popularment.

Igual que passa amb els mites clàssics, els mites moderns són fruit en part del desconeixement i en part dels nostres desitjos”.

El llibre està estructurat en deu blocs que tracten mites sobre: el cos, la salut, el menjar, els animals, l’evolució, la terra, l’espai, els científics, la història, i els mites urbans. Segur que en cada un d’aquests blocs trobareu algun mite que haureu de combatre ara que ja sabreu que és fals. A mi, per exemple, em va enxampar en alguns com ara el dels espinacs (en Popeye no prenia tant ferro com es pensava!); el que Einstein treia males notes en matemàtiques (el sistema de puntuació acadèmica a suïssa era a l’inrevés del que ara està acceptat i treure un 1 o un 2 no volia dir que treia molt deficients, sinó el contrari, excel•lents!); o que l’aigua de la pica gira al revés a l’hemisferi sud…

Els mites es mantenen a còpia de ser repetits una vegada i una altra. I amb Internet n’han apareguts de nous, i se n’han reforçats altres”.

Un llibre molt útil si volem deixar de ser transmissors d’aquests mites.

Per cert que l’autor, Daniel Closa, te un excel•lent bloc de divulgació científica que us recomano: Centpeus

Portada de l'edició castellana

Portada de l’edició castellana

Bestias

Portada de Jean-Yves Kervevan en l'edició de La Factoria de Ideas

Portada de Jean-Yves Kervevan en l’edició de La Factoria de Ideas

Autor: John Crowley
Títol original: Beasts
Traducció: María Otero González
Any de publicació original: 1976
Editorial/Col•lecció: La Factoria de Ideas, 167 (2012)

La fragmentació ideològica i l’elevada taxa d’atur amenacen l’estabilitat dels Estats Units. Els experiments científics amb fins militars que consisteixen a barrejar l’ADN humà amb el de certs animals toquen a la seva fi per falta de finançament, i els mutants són abandonats a la seva sort, sense feina ni protecció social, ja que no se’ls considera humans. En un clima de màxima tensió, violents grups de bàrbars i anarquistes lluiten contra els agents del Sindicat per l’Enginyeria Social, que planegen fer-se amb el control total. L’únic que ambdues faccions tenen en comú és el seu odi cap als Leos. Tots estan en contra d’aquestes criatures, meitat homes, meitat animals, aquests depredadors als que els homes anomenen bèsties.”

L’autor

John Crowley va néixer a Presque Isle a l’estat de Maine el 1942. Es va llicenciar a la universitat d’Indiana i es va traslladar a Nova York on va treballar com a guionista i realitzador de documentals. Crowley, és famós per les seves novel•les de fantasia Pequeño, Grande (Little, Big, 1981, obra que va guanyar el premi World Fantasy de l’any 1982) i Aegypt Quartet publicades entre 1987-2007, sèrie coneguda com La història secreta del món i formada per Aegypt (Aegipto, 1987), Love & Sleep (Amor y sueños, 1994), Daemonomani (Daemonomanía, 2000) i Endless Things (2007).

John Crowley, durant els anys 70, al inici de la seva carrera com escriptor, va produir tres obres de ciència ficció, The Deep (1975), Bestias (1976), i Engine Summer (1979, traduïda al castellà com El verano del pequeño San John). Bestias és potser l’obra menys coneguda de les tres.

John Crowley, l'autor del llibre

John Crowley, l’autor del llibre

L’obra

L’autor ens submergeix en uns Estats Units alternatius d’un futur pròxim marcat per una segona guerra civil on la tecnologia i societat han donat un gran pas enrere. El lector va deduint quina és la societat resultant d’aquesta situació a mesura que avança en la narració, tot i que les arrels del conflicte no s’expliquen a l’obra, de la mateixa manera que se’ns amaguen els experiments genètics.

En aquest futur alternatiu s’han realitzat experiments per dotar alguns animals amb característiques humanes mitjançant recombinació genètica , però a causa de la crisi econòmica els resultats d’aquests experiments, anomenats Leos, són descartats, i els subjectes d’estudi són abandonats a la seva sort. Agrupats en bandes errants, vivint com marginats i fora de la llei, no son considerats humans.

Volen matar-nos a tots, ja saps. Estan intentant-ho. […] El govern. Els homes. Tu. -Els seus ulls seguien escodrinyant-la-. No els som d’utilitat. Pitjor que això. Ens consideren caçadors furtius. Lladres. Polígams. No serem esterilitzats. No poden treure res de bo de nosaltres. Som la seva creació i ens volen aniquilar gradualment. Quan puguin capturar-nos.”

Portada a l'edició de Minotauro

Portada a l’edició de Minotauro

La Unió d’Enginyeria Social, compost per propagandistes, diuen ser capaços d’acabar amb la guerra i fan la promesa de tornar a la “planificació central i la cooperació racional” entre els diferents estats. Els Leos, creats per governs anteriors, son despietadament perseguits com a part d’un pla més gran per controlar totes les entitats tribals, els estats independents i les restes de l’anterior govern federal.

La narració la porten nou personatges diferents (entre ells alguns animals, híbrids entre homes i animals i humans) cada un té veu pròpia i forma part d’un mosaic d’imatges i filosofies en la seva lluita per sobreviure o extingir-se. Crowley aconsegueix que tots ells tinguin interès pel lector.

Portada de la primera edició de Beasts realitzada per John Cayea

Portada de la primera edició de Beasts realitzada per John Cayea

Una trama segueix Loren Casaubon, etòleg, que es converteix en tutor de dos nens superdotats fills de Gregorius, el líder del Govern Federal. Una altra segueix Painter, el leo proscrit, que fuig de la Unió d’Enginyeria Social i que acaba reunint al seu voltant alguns éssers humans i híbrids que se senten atrets per la seva presència i forma de vida. Painter, violentament oposat a la civilització humana, encarna una visió que molts éssers humans troben atractiva, el retorn a la natura. Manipulant tot (per a fins sovint ambigus) està Reynard, la Guineu, exemplar únic d’híbrid entre humà i guineu que comença a fer tractes amb Painter.

Els homes fan plans. Jo no sóc un home. L’aparença és un engany. Una mentida. Pura xerrameca – va dir Reynard.”

L’acció ens és presentada a vegades d’una manera un tant confusa i pot despistar els lectors menys atents per que hi ha situacions que es ramifiquen i que interconnecten els personatges creant una sensació d’estranyesa no sempre estimulant per el lector. No és una narració senzilla.

Portada de Michael Lye a l'edició de 1987

Portada de Michael Lye a l’edició de 1987

Crowley va escriure el llibre a meitat dels anys setanta, i és mèrit seu el que, en absència de molts coneixements i avanços posteriors de la genètica, com ara el mapeig del genoma humà, el llibre no hagi envellit malament. Hem de tenir present que l’autor possiblement estigués fortament influenciat pels moviments contestataris i contraculturals de l’època que es van diversificar i van començar un incipient ecologisme inspirat directament en el ‘hippisme’. En un moment en el que van revifar moviments reivindicatius com el dels pobles indígenes nord americans víctimes de genocidi. Aquest rerefons argumental dona peu a diferents nivells de lectura, el lector hi trobarà aquests que acabo de mencionar i d’altres que ell descobreixi.

En definitiva ciència ficció literària, on destaca la magnífica prosa de Crowley (tot i ser un dels seus primers treballs) i que conté passatges poètics amb imatges evocadores que fan reflexionar al lector sobre la natura i la civilització, sobre l’home i la seva relació amb els animals i, sobre tot, amb la relació de l’home amb els homes d’altres cultures.

Estem davant una proposta humanista i solidària: reconèixer en els animals i en els altres, als nostres companys de ruta en l’esdevenir del planeta. Recomanable.

Portada no acreditada del 1978

Portada no acreditada del 1978