Una oración por los que mueren

Una oración por los que mueren

Autor: Stewart O’Nan
Títol original: A Prayer for the Dying
Traducció: Javier Fernández Córdoba
Editorial: La Factoría de Ideas. Col.: Eclipse, 48.
Any d’edició espanyola: 2009
Any d’edició original: 1999
224 pàgines

L’autor

Stewart O’Nan, va néixer a Pittsburgh, Pennsilvània, el 1961, va estudiar Enginyeria Aeronàutica i va treballar a la base aeroespacial de Grumman, a Long Island. El 1988 va guanyar el premi Ascent Fiction pel relat Econoline i va descobrir que volia dedicar la seva vida a la literatura. Des de llavors ha escrit una dotzena de novel•les. A Estats Units està considerat com un dels millors autors de terror contemporanis i se’l compara amb Stephen King amb el qual va escriure a mitges un llibre sobre beisbol, Faithful. Altres llibres seus, com Emily, alone o Snow Angels (que va ser portada a la gran pantalla) han tingut un gran èxit. ‘Una oración por los que mueren’ va aconseguir el premi International Horror Guild el 1999, va ser declarat millor llibre de l’any per Publishers Weekly i Notable Book pel New York Times. A Espanya només s’han editat dos de les seves obres, la que comentem i Noche de difuntos ambdues a La Factoria de ideas.

Stewart O'Nan, l'autor del llibre

Stewart O’Nan, l’autor del llibre

La novel•la

Jacob Hansen , l’antiheroi protagonista de la novel•la té trenta anys i és el xèrif, enterrador i pastor del petit poble d’Amistat, Wisconsin, l’any 1871 (sis anys després de l’acabament de la guerra civil nord-americana). Una terrible plaga de diftèria es declara al poble i comença a delmar als veïns de la comunitat. Jacob començarà llavors una lluita particular, feroç i, en última instància inútil contra l’enemic invisible, tement per la seva vida i sobretot, per la de Marta, la seva dona i Amèlia, la seva petita filla.

Jacob reviu al llarg de la narració les traumàtiques experiències que va sofrir durant la Guerra de Secessió Nord-americana. Recorda les nits que va passar atrapat en una pestilent trinxera sota foc enemic, envoltat pels cadàvers dels soldats caiguts del seu propi regiment, obligat a devorar la carn pútrida de cavalls i companys.

Davant la quarantena declarada pel doctor del poble, Jacob intenta fer el que és correcte en tot moment, encara que això li porti a prendre terribles decisions guiat per un amor incondicional cap a tots els seus veïns. No obstant això, la bogeria i el desig de viure el portarà a una espiral de mort i destrucció. Jacob no deixa d’interrogar-se quin pot ser l’origen de la pandèmia i, a pesar seu, acabarà per esbrinar-ho.

La novel•la beu de fonts com el western i la seva lectura porta a la meva ment obres mestres de la literatura com La vermella insígnia del valor de Stephen Crane, 1280 ànimes de Jim Thompson, La pesta de Camus, o de La carretera de Cormac McCarthy.

És un relat commovedor, emotiu i trist. Fosc i poètic alhora. Assossegat i brutal. Una història de supervivència que ens porta a un terror pur i quotidià, el lògic terror humà que podem experimentar cap a la solitud, la malaltia o la mort.

Portada de l'edició americana

Portada de l’edició americana

Anuncis

Ànima

Portada de l'edició en català

Portada de l’edició en català

Autor: Wadji Mouawad
Traducció: Anna Casassas
Editorial: Periscopi. Barcelona, 2014
Any edició original: 2012

L’autor

Wajdi Mouawad va néixer l’any 1968 al Líban. La guerra civil libanesa va fer que la seva familia es traslladés a Beirut per en primer lloc, emigrar a França i finalment a Quebec, on va obtenir la nacionalitat canadenca. És actor, cineasta i un dels dramaturgs i escriptors d’expressió francesa de més rellevància del panorama actual. La tetralogia de teatre èpic La sang de les promeses, escrita i dirigida per ell i que inclou les obres Litoral, Incendis, Boscos i Cels, li va obrir les portes al renom internacional. Ànima, és la seva segona irrupció en el camp de la narrativa, i ha obtingut el Gran Premi Thyde Monnier de la Societat General d’Homes de Lletres, el premi literari Deuxième Roman de Laval, el premi Phénix de literatura, el premi Méditerranée i el premi Llibreter 2014 atorgat pel Gremi de Llibreters de Catalunya.

Portada de l'edició en castellà

Portada de l’edició en castellà

L’obra

Ànima, novel•la a la qual l’autor va dedicar 10 anys, arranca de manera brutal quan la vida diària del protagonista, Wahhch Debch, es trenca en descobrir el cos de la seva dona, brutalment violada per una ferida al ventre i assassinada. El protagonista perd la dona i el fill que esperaven i cau en un estat mental barreja de buit i de desesperació on la seva humanitat ha quedat molt tocada. Debch és informat de la identitat de l’assassí i davant la passivitat policial ho abandona tot per anar a la busca del botxí que és un indi Mohawk que viu a una reserva a la frontera entre els Estats Units i el Canadà. Ni tan sols el vol matar, el vol veure per tal d’entendre per què ha assassinat la seva dona. Vol algun tipus de resposta al seu dolor.

La narració recau en tot tipus d’animals que són els testimonis del viatge emprés pel protagonista buscant l’assassí, i aquesta original opció no és gratuïta ja que els indis Mohawk són animistes i l’ànima és precisament el que sembla que ha perdut el protagonista en iniciar una persecució esquitxada de violència. Però, a més, expressa de forma meridiana la idea de que els humans som més animals que els animals.

L’assassinat ha obert en la ment del jove palestí, una escletxa al passat, a la seva infància. Wahhch començarà a indagar i, com és sabut a les tragèdies gregues, el pitjor càstig de l’heroi que busca respostes, és que les trobi. En aquest cas trobarà la part més fosca dels seus orígens. La novel•la la podríem titllar de “road movie” cap al fons de l’ànima humana on tot gira al voltant de la identitat, el desarrelament i la recerca de l’origen.

El protagonista passa d’una tragèdia personal (la mort del nonat i la seva dona), a una tragèdia col•lectiva; la massacre del camp de refugiats de Sabra i Shatila al Líban el 1982, en que van morir entre 600 i 1200 palestins a mans de les milícies cristianomaronites amb el suport i indiferència dels soldats israelians.

El que és fonamental en aquesta gran obra, que no deixarà indiferent a cap lector, és que la violència i la crueltat descrites no són gratuïtes i que malgrat hi ha escenes devastadores i doloroses, l’autor no fa perdre al lector la confiança en el gènere humà i en la seva capacitat de compassió. Una novel•la bella i salvatge.

Llegiu-la per què Mouawad és un gran creador i aquesta obra és literatura en majúscules.

Rito de cortejo

Portada de rito de cortejo en la edició espanyola

Autor: Donald Kingsbury
Títol original: Courtship Rite
Any publicació original: 1982
Editorial: Ed. B
Col•lecció: Nova Ciencia Ficción nº 82
Traducció: Adriana Oklander
Any publicació espanyola: març 1996
ISBN: 978-84-406-6070-1

Finalista del premi HUGO.
Premi LOCUS a la millor primera novel•la

Rara i original… una increïble i meravellosa novel•la d’aventures… un excepcional grup de personatges masculins i femenins. Amb Rito de Cortejo la ciència ficció avança un pas endavant i adquireix nova bellesa.
A. E. Van Vogt

L’argument

Fa milers d’anys que els humans van arribar al planeta Geta. Els seus descendents conserven gran part de coneixements sobre biologia i enginyeria genètica però han retrocedit molt en altres coneixements científics. No obstant això, gràcies a uns cristalls de dades que van sobreviure a la nau colonitzadora, lentament redescobreixen l’electricitat, les ones de radio, les armes lleugeres…

Portada de la primera edició americana

Portada de la primera edició americana

La seva societat està fragmentada en diferents clans: els kaiel, intel•ligents, sofisticats, hedonistes, engalipadors i negociadors gràcies a la seva habilitat per fer prediccions. La seva ambició i afany expansionista no té límits. Els mnankrei, bel•licistes i expansionistes, dominen els mars i volen acabar amb l’hegemonia dels kaiel. Els stgal, més rudimentaris, són un poble sedentari i sense afany de conquestes que es converteix en l’objectiu dels dos clans anteriors. Les liethe, una mescla de mercenàries i cortesanes bellíssimes, clonades i idèntiques, amb un entrenament i una disciplina gairebé religiosa i que tant executen a les seves víctimes, com les sotmeten mitjançant una intel•ligent i subtil manipulació mental, sentimental i sexual. Els o´Tghalie, clan amb una capacitat matemàtica extraordinària. Els ivieth, enormes i musculosos, sense gaire intel•ligència, però amb una gran sensibilitat per a les arts.

Edició de l'obra pel Science Fiction Book Club el 2006

Edició de l’obra pel Science Fiction Book Club el 2006

Tots ells viuen sota els costums d’una cultura que gravita entorn al concepte ‘kalothi’, que defineix l’aptitud genètica dels individus (i el clan) i que els habitants del planeta Geta tracten d’incrementar mitjançant selecció genètica.

Geta és un món de dura ecologia on trobar aliment és difícil. Això provoca que l’alimentació sigui molt complicada i periòdicament es pateixin fams generalitzades. Els seus habitants poden menjar uns pocs cereals i cap carn. Com a conseqüència està generalitzada l’antropofàgia. El canibalisme és més que un ritus, és una obligació religiosa, un mitjà que garanteix la supervivència i la millora de l’espècie. Les lleis marquen quan i com poden menjar-se a un altre; de manera que els habitants de Geta es mengen ritualment a les criatures amb un quocient intel•lectual baix, a l’ancià que ha arribat a la fi dels seus dies, al criminal convicte o a l’enemic vençut. A més, després del festí carnívor, aprofiten totes les restes de la víctima i amb la pell dels seus avantpassats es confeccionen robes, tapissos que pengen de les parets, cinturons, botes… i tot això és considerat pels seus propietaris com a venerables possessions ja que les víctimes van donar la seva vida pel ben del clan i la seva millora genètica. Altres costums d’aquests clans contemplen l’escarificació del cos, la poligàmia (que és la que dóna nomeni títol de l’obra) i l’esclavitud.

Portada de la revista Analog on es va publicar la novel.la per entregues

Portada de la revista Analog on es va publicar la novel.la per entregues

Els protagonistes són un matrimoni de cinc, tres homes: Hoemei, que és un profeta, Joesai, home d’acció, i Gaet, pacificador i equilibri entre els dos anteriors; i dues dones Noè i Teenae. Tots ells busquen al sisè integrant per completar el nombre ideal d’un matrimoni. No obstant això, Aesoe, el Primer Profeta kaiel, s’encapritxa de la dona que anava a completar el sextet i els obliga a casar-se amb una heretge d’una regió de la costa que pretenen dominar, Oelita, la qual predica que el Déu dels habitants de Geta (una brillant lluna), no és més que un tros de roca en l’espai i que, a més, s’oposa a les pràctiques antropòfagues.

Portada de rito de cortejo

Els sis es veuran involucrats en les conspiracions dels diferents clans per la primacia de Geta, que enfronten als Mnankrei i els Stgal contra els Kaiel, i les seductores dones Liethe sempre tractant de controlar-los a tots, mentre els protagonistes tracten de trobar l’equilibri entre els quals han de formar el matrimoni. És evident que la sexualitat dels protagonistes jugarà un paper important al llarg de l’obra. El llibre posseeix, a més, un rerefons ideològic que critica les polítiques i els successos de principis de segle XX, centrades bàsicament en la figura de Lenin i la història bèl•lica del nostre món.

La versió britànica va sortir al mercat sota el mom de Geta

La versió britànica va sortir al mercat sota el mom de Geta

El comentari

L’obra, malgrat ser brillant, és irregular, a estones es converteix en desmanegada i li sobren un centenar llarg de planes, però és ambiciosa i original. No es decanta pel ‘hard’ ni pel ‘space opera’, i tal vegada la seva millor definició podria ser la de ciència ficció antropològica. Se l’ha comparat amb el Dune de Frank Herbert, i tal vegada podríem comparar a les Leithe amb les Ben Gesserit, a Geta amb Arrakis i buscar altres similituds, però personalment penso que són només això, coincidències argumentals.
Malgrat tot, el plausible i estrany argument té en els seus ingredients d’aventura, estranys ritus tribals, problemes amorosos, intrigues polítiques, enginyeria genètica, descobriments i de relació entre els seus personatges una gran dosi d’interès que es va diluint progressivament cap a un final feliç i una miqueta trivial. L’autor, Donald Kinsgbury, es mostra com el gran i original creador de Geta, un món coherent, creïble i, en alguns moments, enlluernador. Una obra que si bé no és la obra mestre que molts prediquen , és ja un clàssic molt recomanable de la ciència ficció.