Viaje a Palestina

Portada del llibre Viaje a Palestina d'Ediciones B

Luis Reyes Blanc (autor d’ Historias del África perdida) va començar a conèixer Palestina als anys 60 quan va treballar durant un temps en un kibbutz israelià,:

más como la experiencia progre del que vive en una comuna que no como un sentimiento pro sionista.”

Recordem que els kibbutz eren aquelles granges comunistes gestionades per jueus d’esquerres procedents d’Europa que van ser decisives per la colonització d’Israel. Posteriorment a aquesta experiència va visitar sovint aquestes terres com a periodista per cobrir els diferents conflictes sorgits a l’Orient Mitjà i el 1996 va estar enviat per la Unió Europea com observador internacional a cobrir les primeres eleccions palestines. Explico això per tal de clarificar que l’autor coneix profundament Palestina i el seu poble del qual n’ha vist la seva evolució al llarg de quaranta anys.

El llibre és una barreja de crònica de viatges i guia turística, especialment de la ciutat de Jerusalem. L’autor no ens atabala amb un allau de llocs, dates i noms, encara que n’hi ha, i molts. En curts capítols ens va portant per les diferents parts de la ciutat de Jerusalem i mentre ens explica la seva història no dubte en recomanar-nos un bon hotel, un lloc on fer nit i estar ben atès per pocs diners o dir-nos on podem menjar una bona pizza. La narració es amena, a vegades fins i tot, divertida, però també dura quan el tema que toca ho requereix.

 

Jerusalem vista des de la Muntanya de les Oliveres

Jerusalem vista des de la Muntanya de les Oliveres


 

La ciutat de Jerusalem te un llarg passat (i també un present) de matances i destrucció, de guerres de religió i racisme.

Jerusalem vuelve loco” escriu l’autor al començament del seu llibre. Et torna boig per la concentració d’història, religió i mitologia que posseeix cada pedra, cada metre quadrat de la ciutat. Una ciutat compartida per àrabs, jueus, grecs, armenis, coptes i etíops que conviuen en un precari equilibri i on han de compartir els seus llocs sagrats. Una bogeria que queda retratada perfectament en el capítol que dedica al Sant Sepulcre custodiat per un armeni, un grec i un franciscà que cada nit són tancats a l’interior del recinte per un àrab. Una ciutat on tenen presència les tres grans religions monoteistes del món: la jueva, la cristiana i la musulmana. Una ciutat amb molta tensió ambiental on es celebren tres nits de Nadal diferents: la cristiana, que guiada pel calendari gregorià es celebra el 24 de desembre i la ortodoxa i l’armènia, que guiades pel calendari julià, es celebra el 5 de gener.

 

El Mont del Temple, on es troben situats el Mur de les Lamentacions i la Cúpula de la Roca, santuaris per al judaisme i l'islam, respectivament

El Mont del Temple, on es troben situats el Mur de les Lamentacions i la Cúpula de la Roca, santuaris per al judaisme i l’islam, respectivament


 

De la mà de l’autor visitem Jerusalem, Betlem, la Vall d’Hebron, Jericó i altres ciutats i llocs representatius on l’autor aprofita per parlar-nos amb eficàcia de nombrosos temes com: la massacre d’un milió d’armenis per part dels turcs l’any 1915 (aquest mateix any ja centenària, un genocidi que les autoritats turques segueixen sense reconèixer); el paper d’Isaac Rabin a la Guerra del Sis Dies; Iàssir Arafat; Moshe Dayan; el doctor Goldstein (un terrorista que va assassinar quaranta palestins a Hebron i que és subjecta de culte per determinats elements de la dreta ultraortodoxa); Menahem Beguín (premi Nobel de la Pau amb centenars de morts a les seves espatlles); Netanyahu i altres. També aprofita per explicar-nos la troballa dels rotllos de la mar Morta; Massada, la fortalesa en la que es van suïcidar els jueus zelotes assetjats per la X legió romana; el començament de la primera ‘Intifada’ al desembre de 1987; les mesures adoptades per Israel de prohibir banyar-se i pescar als àrabs a la Mediterrània; la prohibició de recollir les escombraries dels territoris ocupats de Gaza (unes prohibicions que van estar vergonyosament vigents fins juny de 1994)…

També ens dona la trista dada de que un quinze per cent de la població es planteja abandonar el país per la impossibilitat d’aconseguir la pau, farta d’integrisme radical i ultraortodòxia.

Viaje a Palestina que destaca per la seva capacitat descriptiva, la seva fàcil lectura i la seva amenitat, va estar guardonada amb el premi ‘Grandes Viajeros’ convocat per Ediciones B i Iberia. Va estar editada per Ediciones B dins la col•lecció ‘Biblioteca Grandes Viajeros’ l’any 1999.

 

Portada de l'edició de butxaca

Portada de l’edició de butxaca

 
 

Anuncis

Historias del Africa perdida

Portada del llibre Historias del Africa perdida

No se puede viajar por África si a uno no le gustan las historias, cualquier cosa se puede dejar para luego si alguien tiene alguna cosa que contar …”

Luis Reyes a Historias del África perdida, no només recopila la informació de la seva experiència com a viatger per Àfrica, sinó una multitud de relats, alguns d’ells situats en un marc històric, mentre que altres s’acosten al registre del mític o llegendari. L’autor evoca tres viatges realitzats a l’Àfrica Occidental (República d’Alto Volta, avui dia Burkina Faso), Lesotho (un estat realment atípic) i Eritrea, en el temps en què Àfrica no agonitzava i les previsions econòmiques eren optimistes.

El primer viatge s’inicia amb l’autor intentant contactar amb el PAIGC (Partit Africà per la Independència de Guinea i Cabo Verde) l’any 1971 a la Guinea portuguesa, on els guerrillers controlaven la quasi totalitat del territori, a excepció d’alguna localitat costanera. Per poder realitzar el reportatge, Luis Reyes s’instal•la a casa d’un amic a Alto Volta esperant el vist i plau de la guerrilla per entrar als territoris alliberats. Un permís que no va arribar i que en començar la temporada de pluges va significar el fracàs i va precipitar la seva tornada a Europa.

L’autor ens parla d’algunes de les parts més castigades per la misèria i l’oblit de l’Àfrica com ara Eritrea. Ens explica que Erytraios es una paraula grega que significa vermellós, els romans van anomenar mar Eritreu, mar Roig, al que trobaren al conquerir Egipte. Luis Reyes es convidat pel FLE (Front d’Alliberament d’Eritrea) a veure de primera ma l’ofensiva que havien llençat contra Etiòpia el 1975. El viatge per aconseguir-ho, estones a peu, estones damunt d’un camell, bevent aigües poc saludables i passant autèntica gana no té desperdici.

Este libro es un recorrido por los caminos de aquella África esperanzada y luchadora, pletórica, viva, donde había bastante tragedia, pero aún más fe en el porvenir, de aquel continente del futuro, recien estrenado para la historia, por el que anduve recogiendo vivencias e imágenes que irremediablemente son ya historias de un África perdida.”

L’autor s’explica amb una prosa àgil i solvent, el llibre es fa curt i en acabar, voldries que l’autor t’expliqués més històries d’aquesta Àfrica que va conèixer.

Luis Reyes Blanc

L’autor

Luis Reyes Blanc nascut a Albacete el 1945 és escriptor i periodista, ha estat corresponsal de guerra a diversos conflictes a l’Orient Mitjà, Àfrica i Europa, i observador de l’ONU, la Unió Europea i l’OSCE en processos de pau a El Salvador, Palestina i Bòsnia i Hercegovina; ha viatjat per una cinquantena de països com enviat especial dels diaris ‘Madrid’, ‘Informaciones’, ‘El País’ i la revista ‘Tiempo’. Ha publicat una dotzena de llibres (assaig, novel•la, llibres de viatges). Va obtenir el Premi Albacete de Novel•la 1998 per Liborio o la mala vida d’Efrain Domínguez, i el Premi Grandes Viajeros d’Ediciones B 1999 per Viaje a Palestina. És autor de la novel•la històrica Cartas de Orán (2002) i El camino español (2006).

Autor: Luis Reyes Blanc
Any edició: 2001
Editorial: Ed. B
Col.: Biblioteca Grandes Viajeros
220 pàgines