Anys 1108-1109 (Els víkings a Espanya, VIII)

mascaró de proa d'una nau víking

Mascaró de proa d’una nau víking

Sigurd Magnusson (v. 1090 – 1130), conegut com a Sigurd el Croat (en nòrdic: Sigurðr Jórsalafari, (‘el que ha estat a Jerusalem’), va regnar com a Sigurd I de Noruega entre 1103 i 1130. És reconegut principalment pel seva condició de rei croat, participant en una campanya a Terra Santa entre la primera i segona croades en l’anomenada Croada Noruega.

La tardor de 1107 Sigurd emprengué una expedició cap a Terra Santa per donar suport al Regne de Jerusalem. Amb 18 anys, Sigurd salpà de Bergen al capdavant de 60 naus que portaven un exèrcit d’uns 5.000 homes. Els croats van passar l’hivern a Anglaterra, on Enric I els va acollir. A la primavera posaren rumb fins a Santiago de Compostel•la, on passaren uns mesos més. De camí cap al sud van prendre el castell de Sintra, i tot seguit guanyaren una nova batalla contra els musulmans de l’Al-Andalus a Lisboa.

Un cop al Mediterrani, van atacar els sarraïns de les illes Balears amb victòries a Formentera, Eivissa i Menorca, en les que obtingueren grans botins.

Recorregut seguit pels croats noruecs. Marcat en vermell, el camí d'anada, i en verd, el de tornada

Recorregut seguit pels croats noruecs. Marcat en vermell, el camí d’anada, i en verd, el de tornada

El pas per Formentera de Sigurd i l’enginyós assalt a la Cova des Fum, l’any 1109, constitueix un interessant episodi, àmpliament documentat en la historiografia nòrdica, on va aconseguir el botí més valuós de tota la croada.

Uns pirates sarrains, que custodiaven un valuós botí, se sentien segurs aposentats en aquesta cova de 8.000 metres quadrats, situada a la meitat del penya-segat de 100 metres d’altura, inaccessible per terra i ben defensada per mar, en la qual havien construït una muralla a la seva entrada. Els moros al albirar als víkings treuen fora de la cova part del botí i l’exhibeixen als escandinaus, provocant-los i titllant-los de covards.

Sigurd va ordenar llavors als seus homes que pugessin dues embarcacions fins a dalt del penya-segat, un cop lligades als troncs dels arbres van pujar a les barques tots els homes possibles, i les van despenjar per sobre de la cova fins a l’entrada de la mateixa on van atacar als moros que van córrer a refugiar-se a l’interior de la cova. Llavors els víkings van fer una gran foguera just a l’entrada, van ofegar a tots els defensors i van aconseguir el fabulós botí.

Espases víkings al Museu dels Víkings de la localidat de Hedeby

Espases víkings al Museu dels Víkings de la localidat de Hedeby

Després van passar per Palerm, on Sigurd va visitar el rei normand Roger II de Sicília.

Finalment, després de tres anys de viatge els croats van arribar al regne de Jerusalem, on van ser rebuts de forma entusiasta pel rei Balduí I. Després d’una cavalcada per la riba del Jordà, Balduí va convèncer Sigurd que l’ajudés a conquerir la ciutat de Sidó, en poder del fatimites. El setge va ser un èxit i les forces croades van prendre la ciutat el 5 de desembre de 1110. En agraïment, Balduí i Gibel•lí d’Arles, patriarca de Jerusalem, van entregar a Sigurd un fragment de la Santa Creu.

Els reis Sigurd i Balduí I a la vora del riu Jordà en un dibuix de Gerhard Munthe realitzat l'any 1899 per a l'edició del Heimskringla de Snorre Sturlason

Els reis Sigurd i Balduí I a la vora del riu Jordà en un dibuix de Gerhard Munthe realitzat l’any 1899 per a l’edició del Heimskringla de Snorre Sturlason

De retorn cap a casa Sigurd i els seus homes van passar per l’illa de Xipre, on descansaren, i van acabar desembarcant a Constantinoble. Allí van passar un temps en companyia de l’emperador bizantí Aleix I, al que van entregar molts tresors obtinguts en la croada. Al partir també li van regalar les seves naus, i a canvi l’emperador els proveí de cavalls per tornar per via terrestre. El viatge va durar uns tres anys, a través d’Hongria, Panònia, Suàbia, Baviera, Dinamarca d’on van saltar finalment a Noruega.

El rei Sigurd entrant a Constantinoble dibuix de Gerhard Munthe per l'edició de 1899 de Heimskringla de Snorre Sturlason

El rei Sigurd entrant a Constantinoble dibuix de Gerhard Munthe per l’edició de 1899 de Heimskringla de Snorre Sturlason

Anuncis

Anys 859-862 (Els víkings a Espanya, III)

Foli 241 del manuscrit de la Crònica d'Albelda (segle IX)

Foli 241 del manuscrit de la Crònica d’Albelda (segle IX)

Entre els anys 859 i 862 va tenir lloc l’expedició normanda de la Mediterrània, un dels atacs víkings més espectaculars. Björn Järnsida i Hastein varen comandar una flota de seixanta-dos vaixells que resseguint la península Ibèrica s’internà a la Mediterrània i arribà fins a la península Itàlica, saquejant multitud de ciutats i obtenint un important botí, tot i que només pogueren tornar vint de les naus que havien partit.

La Crònica d’Albelda no conté sobre aquesta invasió només que unes poques paraules:

Sota el regnat d’Ordoño I, els normands van aparèixer per segona vegada a les costes de Galícia, però van ser destrossats pel comte Pedro”

Miniatura medieval que representa al rei Ordoño I d'Astúries

Miniatura medieval que representa al rei Ordoño I d’Astúries

La incursió començà per Galícia assaltant Iria Flavia i posant setge a Santiago de Compostel•la on foren rebutjats, després saquejaren Al-Yazira al-Jadrá i travessaren l’estret de Gibraltar assolant la ciutat de Nador, el Castell d’Oriola i les illes de Mallorca, Formentera i Menorca on feren importants estralls.

Sebastià de Salamanca és una mica més explícit que la Crònica albeldana, i ho explica així:

En aquell temps els pirates normands van aparèixer per segona vegada en les nostres costes; després van arribar a Espanya (és a dir a l’Espanya àrab) i matant, cremant i saquejant, van assolar totes les costes d’aquest país. Travessant tot seguit l’estret es van apoderar de Nachor, ciutat de la Mauritània on van matar un gran nombre de musulmans. Després d’això van atacar i van despoblar les illes de Mallorca, Formentera i Menorca.”

Durant l’hivern es varen establir a la Camarga saquejant la vall del Roine, apoderant-se, al Rosselló, d’Elna, Santa Maria d’Arles, Sant Genís de Fontanes i assolant Empúries, arribant, potser, fins a Banyoles.

A la primavera de l’any 860 tornaren assolar la vall del Roine, atacant Valença, després navegaren cap a l’est, destruint la ciutat de Luna al nord d’Itàlia, Fiesole, Pisa i Florència.

El 861, de tornada, foren rebutjats de nou per la flota andalusina, que va destruir dues embarcions normandes. En el camí a casa només vint de les naus originals van retornar. Sembla que remuntant el riu Ebre varen arribar a saquejar Pamplona, on varen aconseguir capturar el seu rei Garcia I Iñíguez de Pamplona, al qual van alliberar a canvi del pagament d’un gran rescat (70.000 dinars).

Representació de García Íñiguez de Pamplona en el llibre sobre la Genealogía dels reis de Portugal

Representació de García Íñiguez de Pamplona en el llibre sobre la Genealogía dels reis de Portugal

La carta del bisbe Sever

Sever fou bisbe de Menorca que residia a la ciutat de Iamona (Ciutadella) al començament del segle V, quan un gran nombre de jueus residien a l’illa i es van convertir al cristianisme, cosa que fou atribuïda pel bisbe a la presència de les relíquies de Sant Esteve el protomàrtir, que havien estat dipositades a l’església de Magó (Maó) per Orosi quan va retornar de l’orient i ho va anunciar en una epístola a tots els eclesiàstics del món. La carta és un pur document antijueu.

Invenció del cos de Sant Esteve (Un dels plafons del retaule de Sant Esteve de Granollers). Tremp sobre fusta del taller Vergós (1495-1500) MNAC

Invenció del cos de Sant Esteve (Un dels plafons del retaule de Sant Esteve de Granollers). Tremp sobre fusta del taller Vergós (1495-1500) MNAC

Aquesta carta encíclica del bisbe Sever documenta el primer cas de conversió forçada massiva de jueus, el primer cas de crema i destrucció d’una sinagoga (també anomenades schola o scola) i el primer escrit de polèmica cristiana contra els jueus.

Iamona era el centre del cristianisme insular. La comunitat jueva de l’illa posseïa terres i es dedicava a activitats comercials, residien majoritàriament a Magona, on monopolitzava els càrrecs polítics i administratius.

Sever ho explica així a la seva carta:

L’illa de Menorca és una de les Balears el nom de les quals ha estat divulgat entre tots els pobles per autors profans. Està situada a la meitat del braç que hi ha entre Mauritània cesarenca i la Hispània. Es tancada per unes dimensions bastant estretes, és a dir, té una llargada de trenta mil passos per una amplada de quasi deu mil. […] En aquesta illa, que és l’última de totes per la seva petitesa […] els cartaginesos fundaren dues ciutats, una a cada extrem, Iamona a ponent i Magona a llevant. Fa poc que a mi, el darrer dels mortals,m’han imposat el pes de l’ofici episcopal per aquests indrets.

Ara bé, Iamona encara conserva l’antic do de Déu que no hi puguin habitar els jueus. Molts ho han pretès temeràriament; però, com diuen els antics, o be els ha expulsat una malaltia imprevista, o els ha fet desaparèixer una mort sobtada, o potser un llamp els ha partit per la meitat, de tal manera que la fama notòria d’aquests fets ha provocat tanta por als jueus que no tornaran a intentar-ho.[…]

Doncs, mentre a Iamona, encara que sigui de passada, no s’atreveix a viure cap jueu –els quals per la seva ferocitat i malícia, amb raó són comparats amb els llops i les guineus-, al contrari, Magona està tant infestada de jueus –que són com serps i escorpins- que diàriament l’església de Crist era mortificada per ells. Ara bé, aquell privilegi corporal se’ns ha convertit en espiritual, de manera que –com està escrit- aquella cria d’escorpins, de sobte ferida per una força divina, ha vomitat aquell verí de la incredulitat”

Representació medieval de dos jueus alemanys, amb els típics barrets que els identificaven

Representació medieval de dos jueus alemanys, amb els típics barrets que els identificaven

La disputa entre jueus i cristians anà pujant de to, segons Sever:

… ens abrasava el zel de la fe i ens excitava l’esperança de salvar aquella multitud (de jueus) […] de seguida deixàrem de saludar-nos i no sols rompérem el tracte familiar, ans més encara el dany de l’antiga aparença de caritat s’ha convertit en un odi temporal; però per amor de la salvació eterna. A totes les places hi havia bregues contra els jueus sobre la Llei i a totes les cases es mantenien disputes sobre la fe”

Finalment cristians i jueus s’enfrontaren físicament. Tal i com explica Sever:

Ens encaminàrem cap a la sinagoga i, plens d’immensa alegria, cantàvem per la plaça l’himne a Crist […] però, abans que arribéssim a la sinagoga, algunes dones jueves, crec que per voluntat de Déu, feren exhibició de gran valentia, per tal d’excitar la nostre mansuetud, des d’una altura començaren a tirar damunt nosaltres pedres esfereïdores. I, cosa admirable, caient com una calabruixada sobre una gernació ben apinyada, no feriren ni tan sols tocaren cap de nosaltres.”

Tot seguit són els cristians qui tiren les pedres als jueus, encara que, segons Sever:

…cap dels jueus fou atès (per cap pedrada) ni tan sols cap d’ells maliciosament gosà fingir-lo, com solen fer[…] Havent-se retirat els jueus, prenguérem la sinagoga i ningú no tan sols no agafà res, sinó que ni els passà per l’enteniment. Tots els seus objectes, exceptuant els llibres i l’argent [sagrat], feren flamarada amb la mateixa sinagoga. Per tal que no fossin malmenats pels jueus, nosaltres prenguérem els llibres sants, en canvi els tornàrem la plata per tal de no donar-los motiu de queixa pel nostre lladronici o pel dany seu.”

Crema de jueus durant la Pesta Negra. Imatge de la Crònica de Nuremberg

Crema de jueus durant la Pesta Negra. Imatge de la Crònica de Nuremberg

En posterioritat i després de diversos prodigis atribuïts a Sant Esteve, els jueus es convertiren en massa. Sever ho explica així:

…veiérem que ens venia a l’encontre una gran multitud de jueus. Tots unànimement demanaven rebre de mi, indigne pastor, el signe de Crist. Retornats, per tant, a l’església i donant gràcies al Senyor misericordiós, a l’instant signàrem els seus fronts amb el senyal de la salvació.”

D’aquesta ‘cristiana’ manera van convertir als jueus de Menorca. Mentre que els jueus, a canvi de la seva conversió, aconseguiren mantenir les seves propietats i posició econòmica a l’illa.

Diu la tradició que sobre les runes d’aquella sinagoga s’erigí la basílica paleocristiana de Son Bou.

Menorà (canelobre de set braços un dels elements rituals del judaisme)

Menorà (canelobre de set braços un dels elements rituals del judaisme)

Bibliografia i enllaços:

Totes les cites textuals han estat extretes de: Sever, Epístola. Traducció de Josep Amengual, Els orígens del cristianisme a les Balears (Palma, 1991).

Amengual i Batle, Josep; Consentius/Severus de Menorca vint-i-cinc anys d’estudis (1975-2000) Butlletí bibliogràfic de l’Arxiu de Textos Catalans Antics (ATCA).

Sever; Epistola Ad Omnem Ecclesiam De Virtutibus Ad Judaeorum Conversionem Text complet de la carta de Sever en llatí (text PDF).

Sever; Amengual i Batle, Josep (Traducció); Versió catalana de la carta-encíclica del bisbe Sever (s.V) Revista LLUC, 694 (Text PDF).

Muntaner, Lleonard; La carta-encíclica del bisbe Sever de Menorca Revista LLUC, 694 (Text PDF).

Sever de Menorca Article de Viquipèdia.

Sever de Menorca Article de la Gran Enciclopèdia Catalana

Lascorz, Andreu; Els jueus a les terres catalanes fins al 1492. DivÈrsia 1, juliol 2012. Universitat Pompeu Fabra (text PDF)