Uta-Napixtim: el diluvi sumeri

 

Tauleta XI de l l'Epopeia de Guilgameix conservada al Museu Britànic

Tauleta XI de l l’Epopeia de Guilgameix conservada al Museu Britànic. (Foto de Mike Peel (www.mikepeel.net).


 

La Biblioteca d’Assurbanipal és una col•lecció de milers de tauletes d’argila i fragments que contenen textos de tots tipus del segle VII aC. Aquestes tauletes van ser trobades a l’antiga ciutat de Nínive (capital d’Assíria) al nord de Mesopotàmia, a l’actual Iraq. Cap a l’any 1870, l’arqueòleg George Smith va descobrir en una d’aquestes tauletes un relat que avui dia coneixem com l’Epopeia de Guilgameix el qual ens va fer repensar tot el que sabíem sobre el relat bíblic del Diluvi.

L’Epopeia de Guilgameix és un poema èpic sumeri que descriu les aventures del rei mític Guilgameix d’Uruk en la seva recerca de la immortalitat. Aquest poema és considerat com l’obra literària mesopotàmica més important i és un dels texts més antics del món. El seu origen es remunta a fa uns 4.700 anys. Va ser escrit amb escriptura cuneïforme en tauletes d’argila que afortunadament han arribat fins al nostre temps.

El poema ha pogut ser reconstruït pràcticament en la seva totalitat a partir d’un conjunt de setanta-tres tauletes, trenta-cinc de les quals foren trobades a Nínive, vuit més a ciutats d’Assíria i les trenta restants a ciutats de la regió de Babilònia.

 

Figura de Guilgameix del palau de Sargon II (Museu del Louvre)

Figura de Guilgameix del palau de Sargon II (Museu del Louvre)


 

La influència d’aquest poema en alguns dels capítols de la Bíblia és més que notable. Recordem que bona part de la Bíblia es redacta en l’època de la captivitat dels jueus a Babilònia (segle VI aC.) o poc després de ser alliberats i retornar a Jerusalem. En l’exili babilònic els jueus van descobrir i aprendre els mites del Diluvi Universal, la Torre de Babel, la meretriu de Babilònia i altres relats.

Vull centrar-me en el mite del Diluvi Universal sumeri, antecedent clar de la història de Noè i la seva Arca que apareix en el llibre del Gènesi bíblic.

El poema de Guilgameix està format per uns tres mil dos-cents versos repartits en un total de dotze tauletes. El relat del Diluvi Universal apareix recollit a la tauleta XI que ens explica com l’heroi Guilgameix visita al savi Uta-Napixtim (o Utnapixtim) per interrogar-lo sobre com poder trobar la immortalitat i aquest explica la història del diluvi al qual va sobreviure.

La llegenda sumèria explica que el déu Enlil, fastiguejat pel soroll que feien els habitants de la terra, decideix eliminar l’espècie humana amb un diluvi. El déu Enki (déu de la saviesa, també conegut com a Ea), s’apiada dels humans i adverteix a Uta-Napixtim, rei de Xuruppak, del desastre que se li acosta. Li aconsella que construeixi una arca i que hi embarqui tota la seva família i una parella de cada espècie dels animals de la terra. Uta-Napixtim segueix el seu consell i salva així la humanitat.

Un cop acabades les terribles pluges, Uta-Napixtim surt de la nau, ofereix sacrificis als déus i el déu Enlil li atorga la immortalitat. Finalment va a viure en una illa situada a la desembocadura del Tigris i de l’Eufrates, més enllà de la mar dels Morts, on el va a visitar Guilgameix per a rebre’n la planta de l’eterna joventut.

 

Enki (Ea) detall del segell Adda, Museu Britànic 89115

Enki (Ea) detall del segell Adda, Museu Britànic 89115


 

Però anem al text original. A la tauleta I del text se’ns presenta a l’heroi Guilgameix i en els versos 42 i 43 ja se’ns parla d’Uta-Napixtim i el diluvi:

Tauleta I: 41 El qui va explorar els confins del món a la recerca de la vida,
42 el qui va aconseguir arribar, mitjançant la seva força, a Uta-Napixtim, el llunyà,
43 el qui va refundar els centres de culte que el diluvi havia destruït,
44 el qui va restablir els ritus per a la nombrosíssima humanitat.

Anem ara a la tauleta XI que és on comença el relat del diluvi que Uta-Napixtim explica a Guilgameix:

11 Shuruppak, la ciutat que tu coneixes,
12 la ciu[tat que] es troba [a la riba] de l’Eufrates,
13 aquesta ciutat és antiga i els deus habitaven al seu interior,
14 aleshores els grans deus van decidir enviar el diluvi.

Relat de l’acord previ per part dels déus a l’hora d’enviar el Diluvi Universal:

15 Llur pare Anu va jurar,
16 Llur conseller, Enlil el guerrer,
17 Llur visir, Ninurta,
18 Llur conestable, Ennugi,
19 El príncep Ea va jurar amb ell.

El déu Ea adverteix indirectament, a través d’una paret de canyes, a Uta-Napixtim del que ha de fer per salvar la vida:

22 Paret de canyes, escolta! Paret, estigues al cas!
23 Home de Shuruppak, fill d’Ubar-Tutu,
24 Enderroca la casa, construeix un vaixell!
25 Abandona les riqueses i busca la vida!
26 Refusa les propietats, salva la vida!
27 Fes pujar al vaixell la llavor de totes les criatures vivents!

Instruccions de com ha de ser el vaixell, de les quals es desprèn que ha de ser quadrat:

28 El vaixell que tu construiràs
29 ha de tenir les mides exactes:
30 que es corresponguin la seva manega i la seva eslora,
31 cobreix-lo amb un sostre, com el de l’Apsu.

Parlant de l’arca:
XI […]
61 vaig posar-li sis cobertes,
62 el vaig dividir en set parts,
[…]

La construcció del vaixell, segons el text, dura aproximadament una setmana i un cop ha finalitzat la seva construcció, Uta-Napixtim ofereix una gran festa:

70 Vaig sacrificar bous per als treba[lladors,]
71 vaig immolar bens diàriament.
72 Cerve[sa, begudes fer]mentades, oli i vi,
73 [vaig fer beure als meus] treballadors com si fos
74 l’aigua d’un riu,
75 feien festes com el dia de l’Any Nou.

Just abans del diluvi Uta-Napixtim prepara tot allò que s’ha d’endur:

81 Hi vaig carregar [tot el que tenia,]
82 hi vaig carregar tota la plata que tenia,
83 hi vaig carregar tot l’or que tenia,
84 hi vaig carregar la llavor de totes i cadascuna de les criatures vivents.
85 Vaig embarcar a dins del vaixell tota la meva família i parents,
86 vaig embarcar totes les bèsties de l’estepa, els animals salvatges i tota classe d’artesans.

Quan Uta-Napixtim comprèn que el moment del diluvi ha arribat puja ràpidament al vaixell:

87 Shamash va fixar una data:
88 “Al matí ell farà ploure pastissos, a la nit una pluja de blat.
89 Entra a dins del vaixell i segella la teva porta.”
90 Aquesta data ha arribat.
[…]

Uta-Napixtim embarca en el vaixell però deixa fora de la seva nau molta gent, entre els quals hi ha l’encarregat de tancar-la des de fora per tal que fos totalment hermètica:

95 A l’encarregat de segellar el vaixell, el mariner Puzur-Enlil,
96 li vaig donar el (meu) palau amb els seus béns.

Es detalla quin és el paper de cada divinitat durant el cataclisme on, per exemple, Adad és el déu de les tempestes i les inundacions:

97 En despuntar les primeres llums de l’albada,
98 es va aixecar al cel un núvol negre;
99 al seu interior, Adad no parava de bramar.
100 Shul•lat i Hanish anaven davant seu,
101 hi anaven els visirs per les muntanyes i per la terra.
102 Errakal va arrencar els troncs,
103 va arribar Ninurta, va fer desbordar els dics.
104 Els Anunnaku duien torxes,
105 amb la seva resplendor cremaven la terra.
106 La quietud mortal d’Adad va passar pel cel,
107 tot el que era brillant es va transformar en foscor.
[…]

Les primeres repercussions del Gran Diluvi:

112 Era impossible veure’s l’un a l’altre,
113 la gent no es reconeixia enmig del desas[tre].

Els humans no són els únics perjudicats pel cataclisme, el diluvi fins i tot sobrepassa els mateixos déus que l’han enviat:

114 Fins i tot els deus tenien por del diluvi!
115 Es van replegar i van pujar al cel d’Anu.
116 Els deus estaven cargolats com gossos, jeien al ras.
117 La deessa va cridar com una partera,
118 Belet-Ili, la de la veu dolça, es va lamentar:
[…]
121 Com és que jo vaig pronunciar iniquitats a l’assemblea dels déus,
122 i vaig declarar la guerra per destruir la meva gent?
123 Jo mateixa els vaig parir, són la meva gent!
124 Però ara, omplen el mar com peixos.
[…]

Els aiguats del Gran Diluvi duraren només sis dies i set nits i al setè dia es començaren a aturar:

130 En arribar el setè dia,
131 el diluvi anà minvant la batalla,
132 el mar es va calmar com una partera que havia lluitat,
133 la tempesta es va amansir, el diluvi es va aturar.
[…]

L’embarcació on viatja Uta-Napixtim embarranca a la muntanya Nimush (també anomenada Nisir). Uta-Napixtim espera set dies abans no obre la coberta de la nau:

147 En arribar el setè dia
148 vaig fer sortir i vaig alliberar un colom.
149 El colom va anar a buscar menjar,
150 no va trobar cap lloc on posar-se i va tornar.
151 Vaig fer sortir i vaig alliberar una oreneta.
152 L’oreneta va anar a buscar menjar,
153 no va trobar cap lloc on posar-se i va tornar.
154 Vaig fer sortir i vaig alliberar un corb.
155 El corb va marxar i va veure la baixada de les aigües.
156 Va menjar, es va moure amunt i avall, però no va tornar.

Uta-Napixtim, un cop s’ha assegurat que les aigües han baixat, fa desembarcar a tots aquells que l’havien acompanyat durant el periple i ofereix una libació i un sacrifici sobre la muntanya on han embarrancat:

158 […] vaig oferir una libació al cim de la muntanya.
159 Vaig situar set i set flascons,
160 davall seu vaig disposar canya, cedre i mirtal.

Els déus, en sentir l’olor agradable del sacrifici, es presenten al lloc:

161 Els deus van sentir l’olor,
162 els deus van sentir la bona olor,
163 els deus es van amuntegar com a mosques damunt del sacrificador.

Arriba el déu Enlil a qui tots culpen de la situació on han arribat. Enlil s’enfada en veure l’embarcació i al mateix Uta-Napixtim que ha escapat amb vida del diluvi. Però, finalment, el déu Ea demana indulgència a Enlil i aquest decideix recompensar el protagonista i la seva esposa concedint-los la immortalitat. Uta-Napixtim, a partir de llavors, és anomenat ‘el Llunyà’ ja que és portat a viure lluny amb la seva dona, a la desembocadura dels rius Tigris i Eufrates on els visita Guilgameix.

La ciutat de Nínive imaginada i pintada per l'arqueòleg Henry Layard

La ciutat de Nínive imaginada i pintada per l’arqueòleg Henry Layard


 

Bibliografia i enllaços:

Ramírez, Esperança; Berosos de Babilònia i el Gran Diluvi (Anàlisi i estudi en relació amb d’altres relats diluvians de tradició oriental i grecollatina). Universitat Autònoma de Barcelona. Setembre 2009. (PDF en català).

Uta-Napixtim. Article de la Viquipèdia. Consultat 20-6-2018 (en català).

Utnapishtim. Article de la Wikipedia. Consultat el 20-6-2018 (en castellà).

Guilgameix. Article de la Viquipèdia. Consultat el 20-6-2018 (en català).

Auneau, Joseph; Autané, Maurice; Gruson, Philippe; Thirion, Jean Luc: Llegir l’antic Testament (Una iniciació. Primera part: Abans de l’exili) Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997 (en català).

Biblioteca d’Assurbanipal. Article de la Viqupèdia. Consultat el 20-6-2018 (en català).

Anònim; Poema de Gilgamesh. Biblioteca Personal Borges. Ediciones Orbis, (1986).

Kramer, Samuel Nathan; La história empieza en Sumer. Ediciones Orbis (1985).

 

Tauleta sobre el diluvi de l'epopeia de Guilgameix, escrita en accadi

Tauleta sobre el diluvi de l’epopeia de Guilgameix, escrita en accadi

 
 
 
 

Anuncis

LES INSTRUCCIONS DE XURUPPAK

 

Instruccions de Xuruppak

Instruccions de Xuruppak (Foto extreta de Teaching the Middle East)

 

Xuruppak fou una ciutat estat de l’antiga Mesopotàmia que al començament de la civilització sumèria va exercir per un temps l’hegemonia. Cap al 2800 aC s’esmenta com a rei a Ziusudra, a l’època del qual un poble semita, que després s’anomenaran acadians, va envair el país.

Xuruppak va ser coneguda en la tradició mesopotàmica posterior per haver estat llar de l’heroi del Diluvi mesopotàmic: Ziusudra (anomenat Utnapishtim en el poema de Gilgamesh o Atrahasis en la tradició babilònica).

Les instruccions de Xuruppak són el text més antic que es conserva de la història. És un text de saviesa sumeri mitjançant el qual es pretenia inculcar virtuts i mantenir els valors de la comunitat. Els preceptes són atribuïts al rei Xuruppak, fill d’Ubara-Tutu, últim rei de Sumèria abans del diluvi universal. Les instruccions consisteixen en admonicions dirigides al seu fill Ziusudra.

La tauleta d’Abu Salabikh de la meitat del III mil•lenni aC, n’era la còpia més antiga que existia (sembla ser que es va perdre durant la invasió americana d’Iraq l’any 2003), però les còpies múltiples, realitzades per escolars de l’època, trobades en jaciments arqueològics demostren que aquesta va continuar sent una obra venerada del cànon literari sumeri i acadi.

Les Instruccions de Xuruppak contenen preceptes que mil cinc-cents anys després s’inclourien entre els Deu Manaments de la Biblia:

La línia 50 del text diu : ‘No has de maleir amb vehemència’ molt similar al tercer manament ‘No juris en fals pel nom del Senyor’; la línia 40 diu: ‘No has d’enfonsar la mà en la sang’ equivalent al sisè manament ‘No mataràs’; les línies 33–34 diuen: ‘No has de jugar amb una dona jove casada: la calúmnia podria ser greu. Fill meu, no has de seure sol en una cambra amb una dona casada.’, és a dir, el setè manament: ‘No cometis adulteri’; les línies 28–31 diuen: ‘No has de robar res… no has de cometre robatori’ idèntic al vuitè manament: ‘No robaràs’ ; i la línia 36 (presumiblement): ‘No has [de dir] mentides’ idèntic al novè manament: ‘No mentiràs’ .

La curiositat per aquest text m’ha portat a buscar-lo a la xarxa. La meva sorpresa ha estat majúscula en veure que (aparentment) no existeix cap traducció del text ni en castellà ni en català que pugui ser consultada. Com a resultat m’he decidit a realitzar la meva traducció personal a partir d’una traducció anglesa que trobareu a la bibliografia. He de dir que no sóc traductor professional, ni conec a fons la cultura sumèria, per tant, poden existir greus errors en la transcripció que realitzo o en el sentit que hi dono. Això sí, he intentat ser fidel al text original i concedir-me el mínim de llicències literàries.

Veureu que el text conté moltes llacunes degut a que no ens ha arribat de forma íntegre. Els nombrosos interrogants que apareixen al text acompanyen a paraules que els mateixos especialistes no gosen a donar per segures. M’he atrevit a comentar algunes de les frases del text de la forma en que jo les entenc, aquestes frases són clarament identificables per que les he posat entre claudàtors i comencen totes per la paraula ‘Entenc’.

Agrairé per endavant qualsevol aportació que rebi per tal de millorar la traducció del text o el sentit de les frases.

 

Tauleta amb el llistat dels reis sumeris anteriors al diluvi

Tauleta amb el llistat dels reis sumeris anteriors al diluvi (Foto extreta de ReydeKish)

 

LES INSTRUCCIONS DE XURUPPAK
 

1-13 En aquells dies, en aquells llunyans dies remots, en aquelles nits, en aquelles nits llunyanes, en aquells anys, en aquells anys remots i llunyans, en aquell moment, el savi que sabia parlar amb paraules complicades vivia a la Terra ; Xuruppak, el savi, que sabia com parlar amb paraules elaborades va viure a la Terra. Xuruppak va donar instruccions al seu fill; Xuruppak, fill d’Ubara-Tutu va donar instruccions al seu fill Ziusudra: Fill meu, deixa’m donar-te consells: presta atenció! Ziusudra, deixa’m dir-te unes paraules: presta atenció! No descuidis les meves instruccions! No transgredeixis les paraules que parlo! Les instruccions d’un ancià són precioses; has de complir-les!

14 No has de comprar un ruc que brama; es dividirà [o partirà] (?) el seu estómac (?).

15-18 No has de col·locar un camp en un camí; ……. No has llaurar un camp al (un manuscrit afegeix: una carretera o) camí; ……. No has de fer un pou al teu camp: la gent te’l farà malbé. No has de construir la teva casa al costat d’una plaça pública: sempre hi ha una multitud (?) allà.

19-20 No has de donar fe d’algú: aquest home tindrà poder sobre tu; i tu mateix, no has de deixar que algú respongui per tu (un manuscrit afegeix:.: ‘aquell home et menysprearà’) (?).

21 No has de realitzar una inspecció (?) en un home: la inundació (?) et retornarà (?). [Entenc: ‘No has de jutjar un home o seràs jutjat’]

22-27 No has de perdre el temps pledejant; no has de deixar que una baralla et converteixi en testimoni. No has de permetre (?) tu mateix …… ficar-te en plets. No has de provocar una baralla; ……. …… La porta del palau ……. Fes-te a un costat en una baralla, …… no has de prendre (?) un altre camí.[Entenc: ‘no has d’actuar d’altra manera’]

28-31 No has de robar res; no has de …… tu mateix. No has d’entrar en una casa; no desitjaràs els diners d’una cartera (?). Un lladre és un lleó, però després d’haver estat capturat, serà un esclau. Fill meu, no has de cometre robatori; no has de tallar-te amb una destral. [Entenc: ‘no et vulguis fer mal a tu mateix robant’]

32-34 No has de fer un jove millor home. No has …… tu mateix. No has de jugar amb una dona jove casada: la calúmnia podria ser greu. Fill meu, no has de seure sol en una cambra amb una dona casada.

35-38 No has de buscar brega; no et deshonris a tu mateix. No has …… mentides; ……. No has de presumir; llavors es podrà confiar en les teves paraules. No has de deliberar durant massa temps (?); no pots suportar …… mirades.

39-41 No has d’endrapar menjar robat amb ningú (un manuscrit té el seu lloc: ‘un lladre’). No has d’enfonsar (?) la mà en la sang. Després d’haver repartit els ossos, se li va fer per restaurar el bou, se li va fer per restaurar les ovelles.

42-43 No ha de parlar incorrectament; més tard es convertirà en un parany per a tu.

44-46 No has de dispersar les teves ovelles en pastures desconegudes. No has de contractar el bou d’algú per a un incert ……. Un segur …… significa un viatge segur.

47 No has de viatjar durant la nit: si pot amagar tant el bé com el mal.

48 No has de comprar un ase: dura (?) només fins al final del dia.

49 No has de tenir relacions sexuals amb la teva esclava: et mastegarà i et destruirà (?).

50 No has de maleir amb vehemència: et rebotarà.

51-52 No has d’aturar l’aigua a la que no puguis arribar (un manuscrit diu : ‘conquerir’): et farà feble.
(Una línea indesxifrable)

53 No has de fer fora a un deutor: et serà hostil.

54-57 No has d’establir una llar amb un home arrogant: farà que la teva vida sigui com la d’una esclava. No podràs deambular per la vivenda sense que t’escridassin: “Cal anar! Cal fer!”

58-59 No s’ha de desfer el …… la tanca de canya del jardí; et diran “Repara-la! Repara-la!”.

60 No has de proporcionar menjar a un estrany (?); no has d’acabar (?) amb una baralla.

61-62 Fill meu, no has d’utilitzar la violència (?); ……. No has de violar la filla d’algú; el tribunal aprendrà d’això. [Entenc: ‘el tribunal en prendrà nota’ o bé ‘el tribunal ho tindrà en compte’]

63-64 No has d’espantar un home poderós (un manuscrit utilitza : ‘fort’); no has de destruir els murs. No has d’espantar a un jove; no has de fer que es torni contra la ciutat.

65-66 Els ulls del calumniador sempre es mouen al voltant tan ràpidament com un fus. Mai has de romandre en la seva presència; no hauries de permetre que les seves intencions (?) tinguin efecte (?) en la teva vida.

67 No has de presumir en salons de cervesa (un manuscrit fa servir : ‘cerveseries’) com un home d’engany: (un manuscrit afegeix : ‘llavors, les teves paraules seran fiables’.)

68-72 Havent arribat a l’esfera de la virilitat, no has de saltar (?) amb la mà. [Entenc ‘no t’has de masturbar’] El guerrer és únic, només ell és l’igual de molts; Utu és únic, només ell és l’igual de molts. En la teva vida sempre has d’estar al costat del guerrer; en la teva vida sempre has d’estar al costat d’Utu.

73-75 Xuruppak va donar aquestes instruccions al seu fill. Xuruppak, fill d’Ubara-Tutu, va donar aquestes instruccions al seu fill Ziusudra.

 
 

II

76-82 Una segona vegada, Xuruppak va donar instruccions al seu fill. Xuruppak, fill d’ Ubara-Tutu va donar instruccions al seu fill Ziusudra: Fill meu, et vaig a donar consells: presta atenció! Ziusudra, deixa’m dir-te unes paraules: presta atenció! No descuidis les meves instruccions! No transgredeixis les paraules que parlo! (un manuscrit afegeix la línia: ‘Les instruccions d’un ancià són precioses, així que hauries de complir amb elles!’)

83-91 La boca del bevedor de cervesa ……. La meva petita ……. La boca del bevedor de cervesa ……. Ninkasi …….
(cinc línies indesxifrables)

92-93 El teu propi home no tornarà a pagar (?) per tu. Els canyars es ……, poden amagar (?) la calúmnia.

94-96 El palau és com un riu poderós: el seu mitjà son cornades de toro; el que n’emana mai és suficient per omplir, i el que en flueix mai es pot aturar.

97-100 Quan es tracta del pa d’un altre , és fàcil dir “te’l donaré”, però el temps de lliurament real pot estar tan lluny com el cel. Si vas després rere l’home que va dir: “Te’l donaré”, dirà “No puc donar-te’l, el pa s’ha acabat”.

101-102 La propietat és una cosa per ampliar (?); però res pot igualar els meus petits.

103-105 La boca artística recita paraules; la boca dura porta documents de litigi; la boca dolça recull herbes dolces.

106-108 El xerraire (un manuscrit diu: ‘mentider’) omple (?) la seva bossa de pa; l’altiu porta una bossa buida i pot omplir la boca buida només amb jactància.

109 Qui treballa amb cuir eventualment (?) treballarà amb la seva pròpia pell.

110 El fort pot escapar (?) de la mà de qualsevol.

111-114 El neci perd alguna cosa. En dormir, el ximple perd alguna cosa. “No em lligui!” suplica; “Deixi’m viure!” suplica.

115-117 L’imprudent decreta el destí; el desvergonyit amuntega (?) coses damunt els altres: “Jo sóc de tal manera que em mereixo admiració”.

118 Una dona feble sempre és arravatada (?) pel destí.

119-123 Si contractes un treballador, que compartirà el sarró de pa amb tu; menja amb tu de la mateixa bossa i esgota el sarró amb tu. Llavors deixarà de treballar amb tu i, tot dient “He de viure d’alguna cosa”, servirà al palau.

124-125 Li dius al teu fill que vingui a casa teva; li dius a la teva filla que vagi al pavelló de dones.

126 No has de jutjar quan beus cervesa.

127 No has de preocupar-te massa pel que surt de la casa.

128-130 El cel es llunyà, la terra és més preuada, però és amb el cel que es multipliquen els teus béns, i totes les terres estrangeres respiren sota ell.

131-133 Al moment de la collita, en el moment més preuat, recull com una esclava, menja com una reina; fill meu, recollir com una esclava, menjar com una reina, així és com ha de ser.

134-142 Qui insulta pot fer mal només a la pell; els ulls cobdiciosos (?) però, poden matar. El mentider, cridant, llàgrimes a les seves robes. Els insults assessoren als malvats. Parlar amb arrogància és com un abscés: una herba que fa mal d’estómac.
(una línia indesxifrable)
Les meves pregaries portaràn abundància. L’oració és l’aigua freda que refreda el cor. Només (?) els insults i la parla estúpid reben l’atenció de la Terra.

143-145 Xuruppak va donar aquestes instruccions al seu fill. Xuruppak, fill d’Ubara-Tutu, va donar aquestes instruccions al seu fill Ziusudra.

 

Tauleta amb part de les Instruccions de Xuruppak

Tauleta amb part de les Instruccions de Xuruppak (Foto extreta de Earth Ancient History)


 
 

III

146-152 Una tercera vegada, Xuruppak va donar instruccions al seu fill. Xuruppak, fill d’Ubara-Tutu va donar instruccions al seu fill Ziusudra: Fill meu, et vaig a donar consells: presta atenció! Ziusudra, deixa’m dir-te unes paraules: presta atenció! No descuidis les meves instruccions! No transgredeixis les paraules que parlo! (alguns manuscrits afegeixen la línia: ‘Les instruccions d’un ancià són precioses, així que hauries de complir amb elles!’)

153 No colpegis al fill d’un granger: ha construït (?) terraplens i rases.

154-164 No has de comprar una prostituta: ella és una boca que mossega. No has de comprar un esclau nascut a casa: és una herba que fa mal d’estómac. No has de comprar un home lliure: sempre es recolzarà a la paret [Entenc: ‘No treballarà gaire’]. No has de comprar una esclava de palau: sempre serà el fons del barril (?). Fes-te dur un estranger de les muntanyes, o fes-te portar a algú d’un lloc on sigui estranger; fill meu, llavors ell abocarà l’aigua per tu, quan el sol s’aixequi [Entenc: ‘tindràs aigua preparada per a la teva higiene matinal’] i caminarà davant teu [Entenc: ‘s’avançarà a les teves necessitats’ ]. No pertany a cap família, de manera que no vol tornar a la seva família; no pertany a cap ciutat, de manera que no vol anar a la seva ciutat. (un manuscrit afegeix dues línies: ‘No pot trucar a la porta de ……, no pot entrar …….) Ell no …… amb tu, no serà presumptuós amb tu.

165-167 Fill meu, no hauries de viatjar sol cap a l’est. El teu coneixement no ha de ……

168-169 Un nom col•locat en un altre ……; no has d’amuntegar una muntanya en una altra.

170-171 El destí és un monticle mullat; et pot fer relliscar.

172-174 El germà gran és de fet com un pare; la germana gran és de fet com una mare. Escolta per tant al teu germà gran, i hauries de ser obedient amb la teva germana gran, com si fos la teva mare.

175-176 No has de treballar només amb els ulls; no es multiplicaran les teves possessions fent servir només la teva boca.

177 El negligent arruïna (?) la seva família.

178-180 La necessitat d’aliments fa que algunes persones pugin muntanyes; també porta traïdors i estrangers, ja que la necessitat d’aliments fa que una altra gent baixi de les muntanyes.

181-182 Una petita ciutat ofereix (?) al seu rei amb un vedell; una ciutat enorme cava (?) una parcel•la (?).

183-188…… està ben equipat. El pobre infligeix tota mena de malalties a l’home ric. L’home casat està ben equipat; el solter fa el seu llit en un paller (?). Qui vol destruir una casa seguirà endavant i la destruirà; aquell que desitja aixecar-la seguirà endavant i l’aixecarà.

189-192 Agafant el coll d’un bou gros, es pot creuar el riu. En moure’t al llarg (?) del costat dels poderosos de la teva ciutat, fill meu, sens dubte ascendiràs (?).

193-201 Quan portes una esclava dels turons, tant pot portar el bé com el mal amb ella. El bé és a les mans; el mal està en el cor. El cor no deixa anar el bé; però el cor no pot deixar de banda el mal tampoc. Com si es tractés d’un lloc aquós, el cor no abandona el bo. El mal és un traster …….
(un manuscrit afegeix dos línies indesxifrables)
Que el vaixell amb el mal s’enfonsi al riu! Que el seu odre rebenti al desert!

202-203 Un cor amorós manté una família; un cor maligne la destrueix.

204-207 Tenir autoritat, tenir possessions i ser ferms són principescs poders divins. T’has de sotmetre als respectats; has de ser humil davant els poderosos. Fill meu, llavors sobreviuràs (?) contra els malvats.

208-212 No has de triar una esposa durant un festival. El seu interior és il•lusori (?); el seu exterior és il•lusori (?). La plata que llueix és prestada; el lapislàtzuli que porta es prestat (un manuscrit té la línia: ‘……, les joies que porta són prestades, la joieria que porta és prestada’). El vestit que porta és prestat; el vestit de lli que vesteix és prestat. Amb …… res (?) és comparable.

213-214 No has de comprar un …… toro. No has de comprar un toro viciós; …… Un forat (?) al corral de bestiar …….

215 Un assigna (?) [Entenc ‘tria’ o ‘escull’] una dona fiable per una bona llar.

216-217 No has de comprar un ruc en el moment de la collita. Un ruc que menja …… …… farà …… amb un altre ruc.

218-219 Un ruc viciós penja del seu coll; però, un home viciós, fill meu, …….

220 Una dona amb béns propis arruïna la casa.

221 Un borratxo ofegarà [Entenc: ‘malmetrà’] la collita.

222-234 Una lladre (?) …… escala; vola a les cases com una mosca. Una burra …… al carrer. Una truja alleta al seu fill al carrer. Una dona que s’ha punxat comença a plorar i sosté el fus amb el que s’ha punxat (?) a la mà. Entra a totes les cases; mira amb cura en tots els carrers. …… segueix dient “Fora!” Mira al seu voltant (?) des de tots els parapets. Panteixa (?) on hi ha una baralla.
(Dues línies indesxifrables)

235-241 Casa’t (?) …… que el seu cor odia (?). Fill meu, ……
(quatre línies indesxifrables)
Un cor que es desborda d’alegria …….

242-244 Res en absolut ha de ser valorat, però la vida ha de ser dolça. No has de servir a les coses; les coses han d’estar al teu servei. Fill meu, …….

245 No has …… gra; el seu …… són nombrosos.

246-247 No s’ha d’abusar d’una ovella; en cas contrari, tindràs una filla. No has de tirar un tros de terra a la cartera (?); en cas contrari, tindràs un fill.

248-249 No has de segrestar una dona; no l’has de fer plorar (?). El lloc on la dona és segrestada …….

251 “Correm en cercles (?), dient :” Oh, el meu peu, oh, el meu coll “, permeteu-nos, unint forces (?), fer un arc poderós!”

252-253 No has de matar a un ……, ell és un nen nascut per ……. No has de matar …… …… com……; no l’has d’embolcallar.

254 Les dides a les habitacions de les dones determinen el destí del seu senyor.

255-260 No has de parlar amb arrogància a la teva mare; et faràs odiós. No has de qüestionar les paraules de la teva mare ni del teu déu personal. La mare, com Utu, dóna a llum a l’home; el pare, com un déu, el fa brillar (?). El pare és com un déu: les seves paraules són fiables. Les instruccions del pare han de ser respectades.

261 Sense suburbis una ciutat tampoc no té un centre.

262-263 Fill meu, un camp situat a un terraplè, ja sigui humit o sec, és tanmateix una font d’ingressos.

264 És inconcebible (?) que alguna cosa es perd per sempre.

265 …… de Dilmun. …..

266-271 Perdre’s és dolent per a un gos; però terrible per a un home (un manuscrit conté la variant: ‘Un lloc desconegut és terrible; perdre’s és vergonyós (?) per a un gos’). En el camí poc familiar vora les muntanyes, els déus de les muntanyes són devoradors d’homes. Allà no construeixen cases com les dels homes; allà no construeixen ciutats com les dels homes.
(una línia indesxifrable)

272-273 Per al pastor, que va deixar de cercar, que va deixar de tornar les ovelles. Per l’agricultor (?), que va deixar de llaurar el camp.
(una línia indesxifrable)

274-276 Aquest do de la paraula és quelcom que calma la ment ……; quan entra al palau, calma la ment ……. El do de moltes paraules ….. estrelles.

277 Aquestes són les instruccions donades per Xuruppak, fill d’Ubara-Tutu.

278-280 Lloada sigui la senyora que va completar les grans tauletes, la donzella Nisaba, a qui Xuruppak, fill d’Ubara-Tutu va donar les seves instruccions!

 

Tauleta amb part de les Instruccions de Xuruppak

Tauleta amb part de les Instruccions de Xuruppak (Foto extreta del blog d’Ana Vazquez Hoys)

 

Bibliografia i enllaços:

Black, J.A., Cunningham, G., Robson, E., and Zólyomi, G.; The instructions of Shuruppag: composite text a The Electronic Text Corpus of Sumerian Literature publicat per la Facultad d’Estudis Orientals, Universitat d’ Oxford (1998). (Text original sumeri).

Black, J.A., Cunningham, G., Robson, E., and Zólyomi, G.; The instructions of Shuruppag: composite text a The Electronic Text Corpus of Sumerian Literature publicat per la Facultad d’Estudis Orientals, Universitat d’ Oxford (1998). (Text en anglès).

The Instructions of Shuruppag (Text PDF en anglès).

Biggs, Robert D. (1974): Inscriptions from Tell Abū Ṣalābīkh. Oriental Institute Publications (99). University of Chicago Press. (Text PDF en anglès).

Lambert W.G.; (1996) Instructions of Shuruppak al llibre Babylonian Wisdom Literature. (Eisenbrauns, Winona Lake, Indiana)(Llibre al Google Books, en anglès).

Instructions of Shuruppak Article de la Wikipedia (en anglès).

Dilmun Article de la Viquipèdia (en català).

Ninkasi Article de la Viquipèdia (en castellà).

Nisaba Article de la Viquipèdia (en català).

Ubara-Tutu Article de la Viquipèdia (en català).