Bestiari d’H.P. Lovecraft

Portada_edició_catalana

 

Aquest breu i bell llibre ens presenta vint-i-dues criatures imaginades en els contes i narracions d’H.P. Lovecraft. Cadascuna de les vint-i-dues terrorífiques criatures és il•lustrada per Enrique Alcatena, dibuixant argentí que ha treballat per a la DC i Marvel i que en aquest llibre fa una excel•lent interpretació dels escrits del solitari de Providence.

El mèrit és més gran si pensem que Lovecraft gairebé no dóna descripcions de les criatures innombrables o del deu primigeni que tracta, tot és un horror sense forma, una criatura reptant i caòtica, un ésser amb cara de gripau i cua bífida… Alcatena se’n surt amb els seus dibuixos gairebé psicodèlics i una paleta de colors roses, violetes i verds pàl•lids que lliguen bé amb aquestes criatures terribles nascudes en un malson.

Els texts utilitzats han estat extrets d’obres com A les muntanyes de la follia, L’horror al museu, Dagon, L’horror de Dunwich, Fongs de Yuggoth, El que xiuxiueja en la foscor, El model d’en Pickman, La recerca en somnis de la desconeguda Kadath, L’ombra més enllà del temps, La crida de Cthulhu i L’ombra sobre Innsmouth.

Libros del zorro rojo va presentar una traducció catalana del Bestiari l’any 2008 l’edició de la qual va estar a càrrec de Mireia Vidal-Conte. Són 68 breus pàgines, molt cuidades: tapa dura, paper de qualitat, les pàgines imiten un volum carregat d’anys amb les planes rovellades i humitejades pel temps on destaquen els dibuixos d’Alcatena.

El llibre no aporta res de nou en el sentit estrictament literari (la veritable novetat són les esplèndides i terribles il•lustracions) però em fa venir ganes d’anar corrents a aquell recó de la meva biblioteca i tornar a rellegir alguna d’aquestes obres de Lovecraft. Potser pensareu que només és un llibre per a fans de l’escriptor quan en realitat també és un plaer per tots aquells aficionats a les històries gràfiques.

 

 

Anuncis

Extraños eones

 
Portada del llibre Extraños eones
 

El cementiri més gran del món, El’Arafa a la ciutat del Caire, és a més de cementiri, un barri on viuen centenars de famílies i de nens abandonats. Els que tenen més recursos viuen en els millors mausoleus i fins i tot disposen d’antenes per veure la televisió via satèl•lit, les tombes dels més desfavorits només tenen quatre parets.

En una d’aquestes últimes hi malviuen els protagonistes de la novel•la, Islam, Khaldun, Ibrahim, Ideodaniach, Tata i Benipé. Una colla de nens entre vuit i setze anys, fills del carrer, invisibles per a les autoritats, els turistes i la resta de la societat. Son nens repudiats pels seus pares que sobreviuen reciclant escombraries, robant pels mercats, netejant sabates o prostituint-se. La seva única alegria és evadir-se d’aquest món que els envolta fumant porros, esnifant cola, jugant al futbol amb una pilota feta de draps i reunir-se els vespres per sopar (quan tenen quelcom per endur-se al pap) i dormir junts a la tomba que habiten.

Aquest petit i miserable grup de joves hauran de fer front a un terror còsmic que ha vingut a habitar la tomba davant la seva amb el propòsit de portar el caos a tot l’univers.
Aquest horror és personificat per un deu primigeni que prové dels orígens del temps, d’uns estranys eons, amb voluntat de destruir el món i la humanitat.

El grup de joves intentarà frustrar

els designis del primer motor del caos, de l’antítesi de la creació, del neci sultà dels dimonis, del qui rosega, gemega i baveja al centre del buit final.”

Extraños Eones es una novel•la descarnada i realista combinada amb els mites de Cthulhu de Lovecraft i la llegenda del Flautista d’Hamelín. Els Grans Antics tornen en aquesta novel•la per rematar la seva vella tasca de caos i desolació i per això necessiten sacrificar set mils nens i nenes en una cerimònia macabre i demoníaca.

A la història que ens és explicada hi apareixen monstres reptants i voladors amb una única ala que poden més o menys inquietar al lector. Però el que realment fa por és la vida que estan obligats a portar els nens protagonistes, una situació de mort en vida que queda perfectament retratada al viure els vius en el cementiri on jeuen els morts.

El llenguatge de l’obra és dur, els diàlegs vius, la seva lectura absorbent. Està ben escrita, és entretinguda i beu de diferents gèneres com el terror, el thriller i la denuncia social. L’estil, però, pot no agradar a tots els lectors degut en gran mesura a que a l’autor li agrada intercalar en el seu text frases lapidàries, de gran força expressiva, que no sempre funcionen. Això sí, quan funcionen ho fan a la perfecció.

Extraños eones d’Emilio Bueso va ser publicada per Valdemar en el número 4 de la col•lecció Insomnia l’any 2014 i té una magnífica il•lustració de coberta realitzada per Santiago Caruso.