Hard Boiled

 

Portada de l'edició de Norma Ed. (2008)

Portada de l’edició de Norma Ed. (2008)


 
Aquest magistral còmic, provocatiu i violent, presentat en tres episodis, va ser escrit per Frank Miller i dibuixat per Geof Darrow entre setembre de 1990 i març de 1992. És una de les obres clàssiques de Miller que en va escriure el guió entre les sèries de Daredevil i Batman i abans d’una altra obra mestra: Sin City.

Aparentment la història que ens explica és simple: Nixon (més tard Carl Seltz i després Harry Seltz) treballa com a recaptador d’impostos (o inspector d’assegurances o oficinista) per a una gran companyia. És un home feliçment casat amb una dona meravellosa i dos fills petits, però darrere la seva idíl•lica vida s’amaga un malson inquietant que Nixon anirà descobrint de mica en mica fins a arribar a saber una horrible veritat que serà incapaç d’afrontar; la vida que creu viure no és la seva, ell només és un robot assassí al servei d’una multinacional que està programat amb implants falsos de memòria per eliminar la competència no desitjada del negoci. Un cobrador del frac amb molt mala llet, més encara, letal.

Nixon viu en un futur pròxim controlat per màquines i corporacions multinacionals on la nombrosa població no és res més que un ramat d’ovelles consumista disposat al sacrifici, la gent viu entre grans edificis de formigó, embussos de cotxes, autopistes, contaminació, publicitat omnipresent i on al carrer només hi ha violència, drogues i un ambient eròtic enrarit (reclams sexuals, prostitució, gent despullada que practica sexe a les cantonades i a plena llum del dia, orgies macabres dins grans discoteques…) Un futur on la humanitat ha perdut el nord en una voràgine escapista de tecnologia i consumisme que, en realitat, no està tan allunyat del nostre present.

 
hard_boiled_2_2
 

En les seves planes descobrim les nombroses influències rebudes pels autors en confeccionar la seva obra i que, sense ànim de ser exhaustius, van des de films com Blade Runner, Terminator o Robocop; els films de David Cronenberg i la ‘Nova Carn‘; les novel•les noir clàssiques; Neuromantic de William Gibson; el ciberpunk en general; i, per damunt de tot, l’ombra allargada de Philip K. Dick amb les seves obsessions habituals sobre la identitat pròpia, la construcció de la realitat i el control al qual estem sotmesos (de fet es diu que el seu conte curt La formiga elèctrica va ser el detonant del còmic).

El seu dibuixant, Geof Darrow, és, en aquesta obra, detallista, barroc i sobrecarregat fins al punt que a moltes vinyetes de les seves planes et pots tirar uns quants minuts per descobrir tota la informació que contenen. Darrow és de l’escola de Moebius, guanyador d’alguns premis Eisner, un precisament per aquest treball que va ser la seva primera gran obra. En ella hi trobem increïbles planes dobles amb un sol dibuix i planes que en contenen 29. Els dibuixos on retrata aquest món cibernètic, decadent i brut són espectaculars i poderosos.

Hard Boiled és una obra amb un final terriblement pessimista i humiliant per la raça humana. Una obra desmesurada, excessiva, saturada de violència en totes i cadascuna de les seves planes, on l’acció trepidant regna com mai: accidents de cotxe, persecucions salvatges, vidres trencats, trets constants i sang a dojo. És un espectacle macabre i hipnòtic de destrucció apocalíptica. Un còmic brutal que aclapara al lector i que grava en el seu inconscient imatges que perduraran en el temps. En definitiva, una obra mestra del novè art.

 
hard_boiled_3_3
 
 
 
 

Anuncis

The Long Tomorrow

 
Portada de The Long Tomorrow de Norma Editorial
 

Aquest breu còmic que va ser escrit per Dan O’Bannon i il•lustrat per Moebius és considerat com ‘la historieta de 16 planes més influent de la història’ a més de ser una de les primeres històries del que s’ha anomenat ciberpunk.

Jean Giraud, àlies Moebius, va revolucionar el món del denominat novè art a les dècades dels anys 70 i 80 del segle passat. Va ser el fundador de la mítica revista francesa Métal Hurlant on va publicar les seves històries surrealistes de ciència ficció que van marcar als seus lectors i a nombrosos nous creadors.

La història està inspirada directament del cinema i la novel•la negre hardboiled que en aquest cas succeeix en un futur llunyà. Originalment va ser publicada en dos capítols a la revista francesa Métal Hurlant el 1976 i un any després per la revista nord-americana Heavy Metal. El seu argument ens explica com el detectiu privat Pete Club és contractat per una femme fatale per recollir una maleta guardada a una taquilla del metro. Com no pot ser d’altre manera aquest senzill treball es complica i el detectiu acaba immers en una missió per recuperar el petit cervell del President que és cobejat per uns alienígenes arcturians.

 
Vinyeta de The Long Tomorrow
 

En la introducció a l’edició francesa dels contes gràfics en tapa dura de The Long Tomorrow (que també es troba en la edició castellana de Norma Editorial) Moebius va escriure:

Vaig dibuixar The Long Tomorrow el 1975, mentre treballava amb Alejandro Jodorowsky en la adaptació cinematogràfica de Dune. Originalment Douglas Trumbull havia d’encarregar-se dels efectes especials, però no va poder ser. Jodorowsky va contractar a Dan O’Bannon per reemplaçar-lo. Dan va arribar a París. Barbut, vestit amb un estil salvatge, el típic californià post-hippy. El seu veritable treball no havia de començar fins que s’iniciés el rodatge, sobre quelcom tangible, sobre elements materials; Com estàvem encara en l’etapa dels preparatius i conceptes, no hi havia gairebé res a fer i estava avorrit com una ostra. Per matar el temps, va dibuixar. Dan és més conegut com a guionista, però és un excel•lent dibuixant. Si hagués volgut, podria haver estat un artista gràfic professional. Un dia em va mostrar el que estava dibuixant, era el story board de The Long Tomorrow. Una història policial clàssica, però situada en el futur. Em va entusiasmar… la història era molt forta, immediatament vaig pressentir que em permetria jugar gràficament, amb total llibertat, sense artificis convencionals… El vestit de Pete Club, per exemple, era gairebé ridícul, lluny de la gavardina tradicional de Bogart. El mateix succeeix amb la majoria dels elements visuals. Jo vaig seguir escrupolosament la història de Dan. Un dia m’agradaria que poguéssim publicar les dues versions una al costat de l’altra. Com el còmic va complaure a tots, li vaig demanar a Dan una seqüela, però no em va convèncer, era simplement una aventura. No la vaig dibuixar. Desprès del fracàs de Dune, Dan em va cridar per Alien, però aquesta és una altra història.”

Efectivament, quan Dan O’Bannon estava treballant al film Alien va demanar a Moebius que es sumés al projecta. Moebius es va reunir amb el director Ridley Scott (que més tard també el va cridar per treballar a Blade Runner) però després de realitzar alguns dissenys, va declinar l’oferta per que estava treballant en el seu film d’animació The Time Masters. Però, tal i com ha dit el director Ridley Scott en alguna ocasió, la insistència de O’Bannon i la influència de The Long Tomorrow, varen ser crucials en la seva concepció de un “futur llardós, en què els astronautes fumen i es queixen que cobren poc” que podem veure a Alien.

 
Vinyeta de The Long Tomorrow
 

L’èxit d’Alien a les pantalles va decidir a Ridley Scott a continuar col•laborant amb Moebius i O’Bannon i en un primer moment tots tres van voler ressuscitar el projecta de Dune, però Scott es va fer enrere i va decidir ficar en marxa Blade Runner. Quan el director artístic, David Snyder i el dissenyador de producció, David Paull van confessar que no sabien com dissenyar la ciutat de Los Angeles de l’any 2019, Ridley Scott els donar un exemplar de The Long Tomorrow que es va convertir en una referència visual clau de la pel•lícula.

El còmic va inspirar algunes de les imatges visuals de La guerra de les galàxies de George Lucas, de manera que quan la pel•lícula va ser estrenada a París, Lucas va convidar Moebius i altres companys de la revista Métal Hurlant a la première en reconeixement al treball d’aquests artistes que van inspirar la seva obra.

L’escriptor canadenc William Gibson, autor del clàssic de la ciència ficció Neuromàntic, la seva primera obra escrita l’any 1984 i que és considerada el tret de sortida del gènere ciberpunk en literatura, va declarar en varies ocasions que era fan dels còmics Métal Hurlant, Heavy Metal, del treball de Moebius i que clarament l’havien inspirat al escriure Neuromàntic.

 
Vinyeta de The Long Tomorrow
 

Queda clar que per on va passar Dan O’Bannon The Long Tomorrow es convertia en influència, i si no, veieu el film de Paul Verhoeven Desafiament total (Total Recall). Peró la influència més clara la trobem en el film El cinquè element de Luc Besson que és el més semblant a una versió fílmica de The Long Tomorrow. No per casualitat el disseny de producció va estar a càrrec de Moebius (doneu una ullada al vestuari dels protagonistes o als cotxes voladors).

Podria continuar mencionant altres exemples com ara que el film Prometheus de Ridley Scott continua molt influenciat per l’obra de Moebius, o que els dissenys de Matrix van ser realitzats per Geoff Darrow deixeble de Jean Giraud i que els germans Wachowski van ser influïts per l’obra Neuromàntic del mencionat William Gibson… en definitiva, la influència del món creat per O’Bannon i Moebius a The Long Tomorrow sobre el cinema i la literatura creix i no deixarà de créixer anys a venir.

A tots aquells que no l’hàgiu llegit i us faci mandra anar a la biblioteca municipal o comprar-ne un exemplar, aquí el teniu en un interessant muntatge que he trobat per Internet. Gaudiu-lo.