Expedició a Punt (/III)

 

Els texts que tradueixo a continuació són els que acompanyen a les escenes que recullen diverses instantànies de l’expedició a Punt al Temple de Deir el-Bahri i es basen principalment en el treball d’Édouard Naville (Deir el-Bahari, 111, p1s. 69, 72, 75, 76).

Algunes d’aquestes escenes del temple malauradament s’han perdut o degradat per l’acció del temps i el vandalisme. Si en coneixem el contingut es gràcies a que van ser copiades a finals del segle XIX per l’egiptòleg Auguste Mariette (Deir el Bahari, Leipzig, 1877) o el mateix Naville pocs anys després (1894-1898).

Navegant pel mar. Prenent el camí correcte cap a la Terra-de-déu. Atracada amb èxit a Punt per part de la tropa del senyor de les Dues Terres, segons les instruccions del senyor dels déus, Amon senyor dels trons de les Dues Terres, el primer de Karnak, perquè li siguin portades meravelles de totes les terres estrangeres, a causa que ell estima [la seva filla, la reina Maatkare, més que a cap rei de l’Alt Egipte, més que a cap predecessor, sense que això hagués passat] per cap altre rei (del Baix) Egipte que hagués existit en aquesta terra mai més.

Els vaixells arriben a Punt ( digi.ub.uni-heidelberg.de/diglit/naville1898bd3/0046 )

 

Arribada del comissionat reial a la Terra-de-déu, juntament amb la tropa que anava amb ell, davant els caps de Punt. Venint amb tota mena de coses típiques de Palau -¡vida, prosperitat i salut! – per a Hathor, senyora de Punt, en nom de la vida, prosperitat i salut de sa majestat.

Arribada del comissionat reial (digi.ub.uni-heidelberg.de/diglit/naville1898bd3/0043 )

 

Arribada per part dels caps de Punt, postrats, inclinant el cap, per rebre a la tropa del rei. Ells donen gràcies al senyor dels déus Amon-Ra, déu primordial de les Dues Terres, qui [recorre] les terres estrangeres. Ells diuen, sol•licitant pau:

«¿Per què heu arribat aquí, a aquesta terra que la gent ignora? Heu baixat pels camins de dalt? Heu viatjat per aigua i per terra? Quan afortunada és la Terra-de-déu al trepitjar-la el déu Ra per a vosaltres! No hi ha cap ruta que se li resisteixi a la majestat del rei de Ta-meri (significant l’Alt i Baix Egipte i els seus pobles vassalls), i nosaltres vivim de l’ [alè] que ell concedeix ».

Palhu, el cap de Punt i la seva esposa Aty ( digi.ub.uni-heidelberg.de/diglit/mariette1877/0015 )

 

El cap de Punt (anomenat) Palhu, la seva esposa Aty, (seguits de) els seus dos fills, de la seva filla i l’ase que carrega a la seva dona.

El cap de Punt, la seva esposa i els seus fills (digi.ub.uni-heidelberg.de/diglit/mariette1877/0006 )

 

Arribada del cap del Punt portant els seus regals al costat del mar, davant del [comissionat] reial […]

Regals del cap de Punt ( digi.ub.uni-heidelberg.de/diglit/mariette1877/0006 )

 

Recepció dels regals del cap de Punt per part del comissionat reial.

Recepció dels regals ( digi.ub.uni-heidelberg.de/diglit/naville1898bd3/0043 )

 

Aixecant la tenda del comissionat real i la seva tropa al costat de la terrassa de mirra de Punt, al costat del mar, per rebre els caps d’aquesta terra estrangera. Oferint-los a ells pa, cervesa, vi, carn, fruites i tot el que hi ha a Ta-meri, com havia estat ordenat des de Palau -¡vida, prosperitat i salut!

Carregant el vaixell de mercaderies ( digi.ub.uni-heidelberg.de/diglit/naville1898bd3/0048 )

 

Vaixells carregats de retorn a Egipte (digi.ub.uni-heidelberg.de/diglit/naville1898bd3/0049)

 

Navegant. Arribada amb èxit i atracant a Karnak feliçment per part de la tropa del senyor de les Dues Terres i dels caps d’aquesta terra estrangera que els acompanyaven. Ells portaven el que no s’havia portat ni semblant per a un altre rei del Baix Egipte, consistent en meravelles de la terra de Punt, a causa dels poders d’aquest noble déu, Amon-Ra senyor dels trons de les Dues Terres.

[Saludant al rei Maatkare], besant el terra per la “Poderosa a kas” per part dels caps de Punt […] Els iuntiu de Núbia, de Khenthennefer i de totes les terres [del sud d’Egipte vénen amb reverències], capcots, portant els seus regals fins a on està sa majestat […] rutes que no havien estat trepitjades per ningú […] totes les terres estrangeres com serfs de sa majestat. [Les seves contribucions] són comptabilitzades [per al temple d’Amon-Ra] senyor de Karnak com l’impost anual [… com] li va ordenar a ella el seu pare Amon, que ha posat a totes les terres sota les seves sandàlies -que visqui eternament!

Besant el terra per la “Poderosa a kas” per part dels caps de Punt ( digi.ub.uni-heidelberg.de/diglit/mariette1877/0007 )

 

Els caps de Punt diuen, sol•licitant pau davant sa majestat:

«Salutacions a tu, oh rei de Ta-meri, Sol que brilla com el disc solar, la nostra senyora, la senyora de Punt, la filla d’Amon rei dels déus! El teu nom arriba fins on el cel abasta; els poders de la reina [Maatkare] circumden [l’oceà, … les Terres dels Fenkhu …] que nosaltres visquem entre els vius ».

La reina Hatxepsut oferint a Amon els productes de l’expedició ( digi.ub.uni-heidelberg.de/diglit/naville1898bd3/0052 )

 

Mesurant i pesant els productes portats de Punt (digi.ub.uni-heidelberg.de/diglit/mariette1877/0010)

 

Arbres d’encens puntites plantats en el jardí d’Amon ( digi.ub.uni-heidelberg.de/diglit/naville1898bd3/0050 )

 
 
Bibliografia i enllaços:

La traducció ha estat realitzada sobre el text extret de: Galán, José Manuel; El Imperio egipcio. Inscripciones, ca. 1550-1300 a.C. Ed. Trotta (2002).

Naville, Édouard; The temple of Deir el-Bahari, London (1898) Digitalitzat per la Universitat de Heidelberg.

Mariette, Auguste; Deir el-Bahari, Leipzig (1877) Digitalitzat per la Universitat de Heidelberg.

Jacq, Christian; El Egipto de los grandes faraones. Ed. Planeta DeAgostini (2001).

Hatxepsut, article de la Viquipèdia (en català).

Temple de Hatxepsut, article de la Viquipèdia (en català).

Hannu, article de la Wikipedia (en anglès).

País de Punt, article de la Wikipedia (en anglès).

 
 
 
 

Expedició a Punt (II)

 

Parlament del déu Amon a la reina Hatxepsut ( http://digi.ub.uni-heidelberg.de/diglit/naville1898bd3/0058 )

 

En aquesta entrada us presento la primera part de la traducció al català del text de l’expedició a Punt gravada en els murs del temple mortuori d’Hatxepsut a Deir el-Bahri i que s’integra en una escena en què es representa a la reina davant del déu Amon (Naville, Deir el-Bahri, III, pls. 83-84):

L’Horus “Poderosa a kas” les dues Senyores “Afortunada en anys”, l’Horus d’or “Divina en aparicions”, el rei d’Egipte Maatkare, imatge [sagrada] d’Amon, a qui ell ha triat perquè estigui sobre el seu tron. Ell li ha assignat a ella l’herència de les Dues Terres, la reialesa de l’Alt i del Baix Egipte. Ell li ha atorgat a ella el que Aton circumda, el que engloben Geb i Nut. No hi ha oponents seus entre els del sud, no hi ha contrincants seus entre els del nord.

El cel i totes les terres estrangeres que déu ha creat treballen únicament per a ella, ells vénen fins a ella amb respecte, els seus cabdills amb el cap cot, els seus presents sobre l’esquena, els súbdits com ofrenes per a ella, sol•licitant que els sigui concedit l’alè de vida, a causa dels poders del seu pare Amon, qui ha posat totes les terres sota les seves sandàlies.

El mateix rei, el rei d’Egipte Maatkare, la majestat de Palau -vida, prosperitat i salut! -, va preguntar cap a l’escalinata del senyor dels déus. Es va escoltar un pronunciament des del tron, un anunci del mateix déu:

«Exploraré les rutes cap a Punt, descobriré els camins cap a les terrasses de mirra, després de guiar la tropa per aigua i per terra per portar meravelles de la Terra-de-déu per a aquest déu que ha creat les seves perfeccions (d’Hatxepsut)».

(La reina respon:) «Faré per a tu d’acord amb tot el que ha pronunciat la majestat d’aquest noble déu (doncs) això és el que vol fer sa majestat (Hatxepsut) -que se li concedeixi vida, renovació i autoritat, com a Ra per sempre! -».

Paraules pronunciades per Amon [senyor dels trons de les Dues Terres]:

«Benvinguda!, dolça filla, qui està en el meu cor, rei d’Egipte Maatkare, que ha construït un monument perfecte, purificat el lloc de la gran Ennèade i [omplert] el meu santuari amb els records que ella va voler.

Tu ets el rei, que ha pres les Dues Terres, Hatxepsut- “Engendrada per Amon”, rica en ofrenes, pura en viandes. Satisfàs el meu desig en tot moment (pel que) t’he concedit tota la vida i l’autoritat de la meva part, tota renovació de la meva part, tota salut de la meva part, tota felicitat de la meva part.

T’he concedit totes les terres planes i totes les terres muntanyenques (per) que estiguis contenta amb elles. Jo te les vaig anunciar ja des de fa temps, i les observarà l’eternitat dels incomptables anys que jo transcorreré gloriosament.

 

Fragment del Parlament del déu Amon ( http://digi.ub.uni-heidelberg.de/diglit/naville1898bd3/0058 )

T’he concedit Punt sencer fins a les terres dels déus, la Terra-de-déu que no ha estat trepitjada, les terrasses de mirra que la gent ignora. Un ho ha escoltat de boca en boca, en relats dels [avant] passats, que es portaven meravelles i productes d’allà sota (el regnat dels) teus antecessors, cadascun dels reis del Baix Egipte, des dels temps dels ancestres, els reis de l’Alt Egipte, els que van existir primer, a canvi de nombrosos pagaments, (doncs) no s’assoleixen excepte pels teus intermediaris. Així, faré que les teves tropes les trepitgin, després de guiar-los per aigua i per terra, descobrint per ells les rutes ocultes, després de penetrar les terrasses de mirra. Aquesta és la regió més apartada de la Terra-de-déu; és el meu lloc d’esbarjo. Jo ho he creat per a gust meu juntament amb Mut i Hathor, senyora de la corona blanca i de Punt, senyora del [cel], gran en màgia, senyora de tots els déus. Ells recullen mirra al seu gust i carreguen vaixells amb arbres de mirra fresca i amb tot tipus de productes típics d’aquesta terra estrangera fins a quedar satisfets. Jo vaig predisposar als habitants de Punt que la gent ignora, als barbats de la Terra-de-déu, perquè ells et lloessin com a un déu, ja que els teus poders creuen la terra estrangera. Els he conegut: jo sóc el seu senyor. Tinc el coneixement: jo sóc el progenitor, Amon-Ra, i la meva filla és qui envolta la totalitat, el rei d’Egipte [Maatkare], a qui he creat.

Jo sóc el teu pare, qui estableix el respecte cap a tu en els Nou Arcs. Així, ells vénen en pau [fins a Karnak]. Porten moltes meravelles i tota mena de productes típics de la Terra-de-déu pels que la seva majestat els va enviar: munts de terrossos de mirra i arbres de mirra fresca amb pa d’arrels, plantats al pati de cerimònies per ser vistos per tots els déus. La teva majestat en persona els farà créixer [en el camp a banda i banda] del meu temple, perquè jo gaudeixi amb ells».

 

Els egipcis transportant arbres de Punt per trasplantar-los als jardins de Karnak

 
 
 

Expedició a Punt (I)

 

 
El País de Punt fou un territori amb el qual van comerciar els antics egipcis. La situació exacta de Punt encara és debatuda pels historiadors. La majoria dels estudiosos avui dia creuen que Punt estava situat a la regió del cap Guardafui, al nord-est de Somàlia. En el que sí tots estan d’acord és en el fet que estava situada en algun punt al sud-est d’Egipte, en algun lloc de la regió costanera del modern Djibouti, Eritrea, el nord-est d’Etiòpia, Somàlia i el litoral del Mar Roig del Sudan.

Els egipcis van donar aquest nom a una terra amb la qual comerciaven des de l’Imperi mitjà. En aquestes terres aconseguien productes que consideraven com molt valuosos com ara or, encens, ivori, pells de lleopard, babuïns, plomes d’estruç, fusta de banús i altres mercaderies.

La primera expedició egípcia registrada a Punt va ser organitzada pel faraó Sahure de la V Dinastia (2,500 anys aC). No obstant això, l’or de Punt ja corria per Egipte des del temps del faraó Khufu (conegut també com Keops) de la IV dinastia. Posteriorment es tenen documentades diferents expedicions a Punt en la VI, XI, XII i XVIII dinasties d’Egipte.

Sabem que durant el regnat de Mentuhotep III (XI dinastia, cap a 2000 aC), un oficial anomenat Hannu va organitzar un o més viatges a Punt, el que no sabem del cert és si ell hi va viatjar personalment o només en va ser el promotor del viatge. També sabem que les missions comercials dels faraons de la XII dinastia Senusret I (més conegut com a Sesostris I), Amenemhet II i Amenemhet IV també van navegar amb èxit cap a la misteriosa terra de Punt. Durant la XVIII dinastia els successors d’Hatxepsut, Tuthmosis III i Amenhotep III, també van continuar la tradició egípcia de comerciar amb aquest territori.

Estàtua sedent d’Hatxepsut conservada al Museu Metropolità d’Art a New York

L’expedició ordenada per la reina-faraó Hatxepsut al segle XV aC. és la més famosa de totes. Hatxepsut va fer construir una flota al Mar Roig per facilitar el comerç entre el cap del golf d’Aqaba i centres comercials al sud que arribaven fins a Punt. Les mercaderies adquirides es pagaven amb l’or provinent de Núbia i es transportaven posteriorment fins a Karnak. Durant el regnat de la reina Hatxepsut, els vaixells travessaven periòdicament el Mar Roig per obtenir betums, coure, amulets tallats, nafta i altres mercaderies transportades tant per mar com per terra.

Un informe d’aquest viatge de cinc vaixells amb trenta remers a cada nau sobreviu en els relleus situats a la terrassa intermèdia del temple mortuori d’Hatxepsut a Deir el-Bahri. Aquesta expedició va ser considerada per la reina com un dels més grans moments del seu pacífic regnat en el qual es va dedicar, bàsicament, a mantenir relacions comercials amb l’estranger. El viatge a Punt marca el punt més àlgid d’aquesta política.

Al llarg dels textos del temple, Hatxepsut manté la ficció que el déu Amon de Tebes inspira a la seva protegida la idea de realitzar una excepcional missió cap a la regió de l’encens, que els sacerdots consumien a bastament en cerimònies religioses. També manté la ficció que el seu enviat, el canceller Nehsi, que s’esmenta com el cap de l’expedició, havia viatjat a Punt “per tal d’extreure homenatge dels indígenes” que admeten la seva lleialtat al Faraó egipci.

En realitat, l’expedició de Nehsi era una simple missió comercial a Punt que en aquell moment era un lloc comercial ben establert.

Els habitants de Punt comerciaven no només amb els seus propis productes com l’encens, el banús i bestiar, sinó que també ho feien amb mercaderies d’altres territoris africans que inclourien pells d’animals, or i ivori.

Aquesta ben il•lustrada expedició d’Hatxepsut (tal i com veurem a les properes entrades) es va produir l’any 9 del regnat de la faraó femenina amb la benedicció del déu Amon.

 

Temple mortuori d’Hatxepsut a Deir el-Bahri