Preparatius i fracàs de l’expedició (La croada catalana III)

El Papa Climent IV va tractar de dissuadir a Jaume I de la idea de les Croades fent ús del seva posició moral. No obstant això Jaume I es va dedicar a recaptar fons per a una croada durant els primers sis mesos de l’any 1269; a finals de febrer a Barcelona, durant març a la Catalunya central, el maig el rei està a Berga on nombrosos nobles s’obliguen a acompanyar a Jaume I. Poc després arriba a Montpeller, i després va anar a Osca, Saragossa, Tarazona i Calataiud. El monarca va ficar especial interès en visitar els calls de totes les poblacions on passava i que es veieren obligades a contribuir generosament a l’empresa.

Derrota dels armenis devant els mamelucs representats en el desastre de Mari el 1266

Derrota dels armenis devant els mamelucs representats en el desastre de Mari el 1266

El 5 de juny estava a la localitat fronterera de Cetina i es va desplaçar al monestir d’Horta (veí de la localitat esmentada) on es va trobar amb els seus nets, la seva filla, Violant, reina de Castella, i el seu marit Alfons X. També van acudir per a l’ocasió els infants Pere i Jaume, i Sanç, arquebisbe de Toledo. Tots ells, tal i com explica la Crònica, van intentar dissuadir, amb plors i clams durant dos dies, que el monarca realitzés la travessia d’ultramar. Els seus esforços van ser inútils i el rei va tornar a València on estava el 23 de juny. De València va anar a Tortosa i Amposta, i d’aquí, en un viatge llampec, va anar a Mallorca on el 21 de juliol concedeix a la comunitat jueva un important privilegi (a canvi dels seus diners, es clar). Deu dies després, el 31 de juliol, Jaume I és a Barcelona, just un dia abans de la data fixada per l’aplegament de les tropes.

Després d’organitzar el govern perquè operés adequadament en la seva absència (el Conqueridor nomenà el seu fill primogènit, l’infant Pere, vicari general per a tot el temps que durés la croada), va reunir la flota a Barcelona al setembre de 1269. Estava llest per navegar cap a l’est. Entre els ciutadans, els eclesiàstics i el poble hi hagué un cert entusiasme i són conegudes les composicions que amb aquesta ocasió escriviren dos trobadors, Guillem de Cervera i Oliver el Templer lloant el viatge i l’esperança del seu èxit.

Derrota dels mongols (a l'esquerra) a la batalla de Homs, 1281.

Derrota dels mongols (a l’esquerra) a la batalla de Homs, 1281.

El 4 de setembre de 1269 va salpar de Barcelona un estol de 30 naus grosses i algunes galeres, amb vuit-cents homes escollits, almogàvers, templers, hospitalers, els fills naturals del rei, Ferran Sanxis de Castre i Pere Ferrandis d’Híxar, els bisbes de Barcelona i Osca i el sagristà de Lleida Jaume Sarroca (fill bastard del rei Jaume). Un exèrcit total de 2.500 homes.

L’empresa va ser un fracàs total, ja que només salpar la nau en que viatjava el rei prengué un rumb diferent de la resta de vaixells i un temporal els obligà a retornar l’endemà al port de Barcelona. Sense perdre més temps la nau reial surt en la direcció en que ho va fer el gruix de l’estol. El dia 6 albiren en la distància 17 veles i saben que van per bon camí. El dia 7 deixada l’illa de Menorca enrere i camí de Sardenya el temps canvia sobtadament. La tempesta és molt forta i dura varis dies. El dia 9 de setembre la tempesta esdevingué violentíssima. L’estol de naus va ser escampat pels vents, els pilots perden el control de les naus i per tant el rumb. El rei registre en la Crònica l’espant dels mariners de la flota els quals, malgrat la seva experiència afirmaven unànimement que no havien vist mai una tempesta d’aquella violència.

El dia 11, enmig del temporal, la nau del rei es troba amb un vaixell de l’ordre del Temple amb el timó trencat i els demanen una peça de recanvi. Jaume I està disposat a fer-ho però el director de la navegació, Ramon Marquet, li desaconsella, no fos cas que a la nau real es trobessin en la mateixa situació. El consell va ser obeït pel rei i la nau dels templers va desaparèixer en la nit arrossegada pels vents i les onades.

Original gravat en fusta per J. Gauchard i dibuixat por Th. Weber, 1881

Original gravat en fusta per J. Gauchard i dibuixat por Th. Weber, 1881

El temporal va obligar la malmesa galera reial a refugiar-se a Aigües Mortes, prop de Montpeller, on el rei va desembarcar i va tornar per terra a Catalunya. Algunes naus en renunciar al viatge, van anar a ancorar a Cadaqués. El 9 d’octubre el rei era a Perpinyà, la ciutat on dos anys i vuit mesos abans s’havien presentat els primers llegats del Khan Abaqa i d’on havia sortit l’ambaixada de Jaume Alaric que havia retornat de l’orient feia deu mesos amb nous enviats i els plans tàctics acordats de l’expedició.

El 13 d’octubre el rei Jaume i l’Infant Pere es troben i dinen junts a Peralada. El rei Jaume pensa que el fracàs de la croada és un desig de la Providència a qui no li plau que el monarca viatgi a Terra Santa. Aquesta desfeta va tenir molta ressonància a Europa i el consignen nombroses cròniques franceses.

Jaume I el conqueridor en un quadre de Jaume Mateu (primera meitat segle XV)

Jaume I el conqueridor en un quadre de Jaume Mateu (primera meitat segle XV)

Anuncis