POLIDACTÍLIA

En el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, polidactília es defineix com:

f PAT Anomalia congènita consistent en l’existència de dits supernumeraris.”

Els dits supernumeraris són comuns. La polidactília és un trastorn genètic heretat com un tret dominant. Sovint, els dits addicionals són inútils perquè no estan completament formats i no tenen el desenvolupament muscular adequat. El que ja no és tant comú es que artistes de totes les èpoques representin aquesta anomalia congènita en les seves obres.

A continuació us proposo vuit exemples de polidactília en el món l’art que he localitzat:

PINTURES RUPESTRES DE L’ABRIGO DE LA DIOSA (Jaén)

Pintura rupestre de l'Abrigo de la Diosa a Jaén

Pintura rupestre de l’Abrigo de la Diosa a Jaén (web de l’autor)

La Deessa es representada com un ésser antropomorf de característiques úniques. Té un cap trilobulat, que pot ser la representació d’un tocat d’una espècie d’adorn. Té els braços en creu amb les mans obertes. Una dada curiosa és que la seva mà dreta té sis dits. El tronc es d’amplada uniforme i el seu extrem inferior acaba en sis plomalls de traç fi idèntic al dels dits. A l’altura del coll, als braços i sobre el tronc apareixen nombrosos punts alineats a manera de comptes de collar.

LA MADONNA DE SANT SIXT

La madonna de Sant Sixt de Rafael

La madonna de Sant Sixt de Rafael


Rafael de Sanzio, més conegut com Rafael, va pintar un parell de quadres en el que algunes de les figures representades tenen sis dits.

Una d’aquestes obres és “La Madonna de Sant Sixt”, pintada en 1516. El pintor va dibuixar sis dits a la mà dreta del Papa Sixt IV, que acompanya Santa Bàrbara, a la Mare de Déu i el nen Jesús, al costat d’una parella de querubins.

L’anomalia no és que el Papa tingués realment sis dits, ni que Rafael s’equivoqués al pintar, sinó que el motiu recau en el simbolisme que el número sis tenia al segle XVI: representava la capacitat de tenir un sisè sentit o la capacitat per interpretar somnis profètics. En aquest cas està clar el valor simbòlic, perquè a més dels sis dits, en el quadre hi ha sis figures i Sixt significa sis en llatí.

LES NOCES DE LA VERGE

Les noces de la Verge

Les noces de la Verge

Rafael ja havia pintat un altre personatge amb un dit supernumerari un parell d’anys abans en el quadre “Les noces de la Verge” (1513-14), on, pel motiu ja explicat, va pintar també sis dits al peu esquerre de Sant Josep.

Els sis dits de Sant Josep

Els sis dits de Sant Josep

AUTORETRAT AMB SET DITS

Marc Chagall autoretrat amb set dits (1913)

Marc Chagall autoretrat amb set dits (1913)

Trobem un gran exemple de polidactília en la pintura “Autoretrat amb set dits” del pintor rus Marc Chagall pintat cap a 1912-1913. Tot i que ell no va patir la malformació, l’artista es representa amb dos dits de més a la mà esquerra. L’historiador d’art Sandor Kuthy suggereix que l’anomalia física en la pintura havia estat un símbol del pintor per indicar l’energia total utilitzada en la realització d’una tasca.

LA JUNGLA

La Jungla de Wilfredo Lam

La Jungla de Wilfredo Lam

Aquesta obra de Wilfredo Lam, realitzada el 1943, en el moment de la seva presentació al públic va provocar un escàndol a causa de la seva suposada ferocitat. A l’obra es confonen les vides humana, animal i vegetal. Al•ludeix a l’art Africà i en especial a les màscares africanes recordant algun dels quadres de Picasso. Presenta una composició que uneix quatre figures i entrellaça els seus cossos en una espessor cada vegada més densa, claustrofòbica i pertorbadora. Una d’aquestes figures també té un dit del peu supernumerari.

Detall del peu a La Jungla de Wilfredo Lam

Detall del peu a La Jungla de Wilfredo Lam

ARRIAZA – ALCATRAZ II

Arriaza - Alcatraz II

Arriaza – Alcatraz II

Obra realitzada per Roberto González Fernández l’any 2001 sobre l’illa i la presó d’Alcatraz que es troben a la badia de San Francisco just quan va ocórrer l’atemptat de l’11 de setembre a les Torres Bessones. Per això l’autor no va poder sortir de San Francisco en varis dies. Segons el mateix autor, ‘Arriaza’, és una illa imaginària que viatja pel món. L’autor, rememorant els seus estudis d’Història de l’Art i l’obra de Rafael “Les noces de la Verge” dibuixa en aquest quadre un peu dret que també té sis dits.

Detall del procés d'elaboració del quadre Alcatraz II - Arriaza

Detall del procés d’elaboració del quadre Alcatraz II – Arriaza ( web de l’autor )

NUDITAS

Nuditas de Dino Valls (2010)

Nuditas de Dino Valls (2010) (web de l’autor)

En aquest quadre de Dino Valls de l’any 2010 veiem tres cercles de pell nua, tres parells de mans sobre la taula i un bust anatòmic, d’esquena, repetit tres vegades al llarg de les tres files i les tres columnes. Sobre la taula, davant les mans mig ocultes de la jove nua de cos i ànima, els ulls de la qual ens miren amb un aire de desemparament plorós i desconfiat, hi ha altres mans simbòliques: làmines, exvots, fragments d’escultura, una mà real, l’evidència fotogràfica d’un cas de polidactília i un amulet àrab contra el mal d’ull anomenat mà de Fàtima.

FRINGE (Sèrie televisiva 2008-2013)

Els sis dits de la telesèrie 'Fringe'

Els sis dits de la telesèrie ‘Fringe’

A cada tall publicitari dels capítols de la sèrie televisiva ‘Fringe’ apareix un de fins a nou símbols, cada un d’ells és un canvi antinatural que reflecteix l’esperit de la sèrie a més de crear un halo enigmàtic al voltant de la mateixa. Un d’aquests símbols és una mutació, una mà amb sis dits.

Anuncis

El frontal d’Avià

El Frontal d'Avià

Aquest frontal és una excel·lent representació de l’anomenat art del 1200, que es va caracteritzar per la influència, a l’Occident cristià, de l’art bizantí renovat al segle XII a través de la miniatura anglesa i de l’art dels Croats.

La peça original consisteix en una taula de fusta d’àlber de dimensions 105 x 175 x 7,5 cms pintada al tremp amb l’aplicació de relleus formats amb vernissats i estucats, numerada com la peça nº 123 dintre de l’àmbit XIII (corresponent a la secció de pintures del “estil 1200”) i catalogada com MNAC/MAC 15784; va ser adquirida en l’any 1903.

Els frontals d’altar, també nomenats antipendis, van aparèixer per la voluntat d’aprofitar la post de fusta situada davant dels altars com a suport d’imatges. Els primers frontals daten del segle IV dC. Amb el pas del temps van créixer de dimensions; llavors es va situar darrere del l’altar i es va dir tablum o retaule.

Els antipendis o frontals d’altar se situaven en les esglésies davant la taula de l’altar, d’enfront dels assistents a l’ofici. En alguns casos contava amb una peça frontal i dos laterals , que tancaven la taula de l’altar pels costats , quedant totes les cares pintades amb escenes referents a Crist, Maria o al sant o santa al que s’ advoca l’església . En el cas d’Avià es tracta solament del frontal dedicat a la Verge Maria dividit en 5 espais separats i enquadrats per uns marcs formats per una cinta de filigrana elaborada en relleu mitjançant estucat, el carrer central ocupa tota l’altura de l’antipendi i forma l’espai central principal , i els dos carrers laterals , mes amples que la primera, es divideixen verticalment en altres dos espais cadascuna i en les quals apareixen escenes de la vida de Maria.

Es data l’elaboració del frontal d’Avià entre els anys 1170 i 1200, i s’ assigna l’ obra al denominat ‘Mestre d’Avià’. L’ estil utilitzat pel mestre correspon ja a una pintura alguna cosa mes desenvolupada que l’estrictament romànica, relacionant-se amb un denominat estil bizantí o italo-bizantí , caracteritzat per l’absència d’hieratisme en algunes figures o la no simetria en les composicions detallades . Els colors predominants són el vermell i el blau fosc, els verds o grocs apareixen com secundaris i en menor mesura .

Escena de la presentació al Temple

Escena de la presentació al Temple

El frontal de l’altar d’Avià representa un dels exemplars finals del romànic tardà que ja ens permet parlar d’un moment de transició a l’estètica de l’estil gòtic. Aquests trets els podem localitzar tant en els aspectes referents a la composició com al seu caràcter narratiu. Així, són visibles, en primer lloc -tot i conservar la rigidesa de la composició característica de l’esperit didàctic del romànic-, l’estricta organització geomètrica i jeràrquica, que dóna a la part central tot el protagonisme que es mereix. Però el que confereix unes característiques més tardanes al frontal és el seu esperit narratiu. Així, són patents els elements d’expressió dels personatges, tots ells en estreta relació amb els que els acompanyen: l’Infant es gira a rebre les ofrenes dels Reis, l’àngel i la Mare de Déu semblen parlar entre ells, els tres Reis caminen vers l’escena principal, Simó ofereix l’Infant a la seva mare. Són característiques que el fan diferent dels primers frontals, molt més estàtics, i posant la seva atenció bàsicament en la presentació del tema bàsic.

Visita la meva web El frontal d’Avià on trobaràs una més ampla i detallada informació sobre aquesta obra d’art.

Detall de l'anunciació i la visitació

Detall de l’anunciació i la visitació