Anys 1108-1109 (Els víkings a Espanya, VIII)

mascaró de proa d'una nau víking

Mascaró de proa d’una nau víking

Sigurd Magnusson (v. 1090 – 1130), conegut com a Sigurd el Croat (en nòrdic: Sigurðr Jórsalafari, (‘el que ha estat a Jerusalem’), va regnar com a Sigurd I de Noruega entre 1103 i 1130. És reconegut principalment pel seva condició de rei croat, participant en una campanya a Terra Santa entre la primera i segona croades en l’anomenada Croada Noruega.

La tardor de 1107 Sigurd emprengué una expedició cap a Terra Santa per donar suport al Regne de Jerusalem. Amb 18 anys, Sigurd salpà de Bergen al capdavant de 60 naus que portaven un exèrcit d’uns 5.000 homes. Els croats van passar l’hivern a Anglaterra, on Enric I els va acollir. A la primavera posaren rumb fins a Santiago de Compostel•la, on passaren uns mesos més. De camí cap al sud van prendre el castell de Sintra, i tot seguit guanyaren una nova batalla contra els musulmans de l’Al-Andalus a Lisboa.

Un cop al Mediterrani, van atacar els sarraïns de les illes Balears amb victòries a Formentera, Eivissa i Menorca, en les que obtingueren grans botins.

Recorregut seguit pels croats noruecs. Marcat en vermell, el camí d'anada, i en verd, el de tornada

Recorregut seguit pels croats noruecs. Marcat en vermell, el camí d’anada, i en verd, el de tornada

El pas per Formentera de Sigurd i l’enginyós assalt a la Cova des Fum, l’any 1109, constitueix un interessant episodi, àmpliament documentat en la historiografia nòrdica, on va aconseguir el botí més valuós de tota la croada.

Uns pirates sarrains, que custodiaven un valuós botí, se sentien segurs aposentats en aquesta cova de 8.000 metres quadrats, situada a la meitat del penya-segat de 100 metres d’altura, inaccessible per terra i ben defensada per mar, en la qual havien construït una muralla a la seva entrada. Els moros al albirar als víkings treuen fora de la cova part del botí i l’exhibeixen als escandinaus, provocant-los i titllant-los de covards.

Sigurd va ordenar llavors als seus homes que pugessin dues embarcacions fins a dalt del penya-segat, un cop lligades als troncs dels arbres van pujar a les barques tots els homes possibles, i les van despenjar per sobre de la cova fins a l’entrada de la mateixa on van atacar als moros que van córrer a refugiar-se a l’interior de la cova. Llavors els víkings van fer una gran foguera just a l’entrada, van ofegar a tots els defensors i van aconseguir el fabulós botí.

Espases víkings al Museu dels Víkings de la localidat de Hedeby

Espases víkings al Museu dels Víkings de la localidat de Hedeby

Després van passar per Palerm, on Sigurd va visitar el rei normand Roger II de Sicília.

Finalment, després de tres anys de viatge els croats van arribar al regne de Jerusalem, on van ser rebuts de forma entusiasta pel rei Balduí I. Després d’una cavalcada per la riba del Jordà, Balduí va convèncer Sigurd que l’ajudés a conquerir la ciutat de Sidó, en poder del fatimites. El setge va ser un èxit i les forces croades van prendre la ciutat el 5 de desembre de 1110. En agraïment, Balduí i Gibel•lí d’Arles, patriarca de Jerusalem, van entregar a Sigurd un fragment de la Santa Creu.

Els reis Sigurd i Balduí I a la vora del riu Jordà en un dibuix de Gerhard Munthe realitzat l'any 1899 per a l'edició del Heimskringla de Snorre Sturlason

Els reis Sigurd i Balduí I a la vora del riu Jordà en un dibuix de Gerhard Munthe realitzat l’any 1899 per a l’edició del Heimskringla de Snorre Sturlason

De retorn cap a casa Sigurd i els seus homes van passar per l’illa de Xipre, on descansaren, i van acabar desembarcant a Constantinoble. Allí van passar un temps en companyia de l’emperador bizantí Aleix I, al que van entregar molts tresors obtinguts en la croada. Al partir també li van regalar les seves naus, i a canvi l’emperador els proveí de cavalls per tornar per via terrestre. El viatge va durar uns tres anys, a través d’Hongria, Panònia, Suàbia, Baviera, Dinamarca d’on van saltar finalment a Noruega.

El rei Sigurd entrant a Constantinoble dibuix de Gerhard Munthe per l'edició de 1899 de Heimskringla de Snorre Sturlason

El rei Sigurd entrant a Constantinoble dibuix de Gerhard Munthe per l’edició de 1899 de Heimskringla de Snorre Sturlason

Anuncis

Anys 966-971 (Els víkings a Espanya, IV)

Expansió víking

Expansió víking

Els normands havien conquerit a França uns territoris que van ser denominats Normandia. La pau entre francs i normands va ser de curta durada i en la guerra que mantenien els normands van demanar reforços de Dinamarca i Noruega. Eren tropes fàcils de reclamar però difícils de fer tornar a casa un cop s’havien aturat les hostilitats.

A l’any 966 el rei Ricard I va tenir la feliç idea de treure’s del damunt les tropes que l’havien ajudat, i que en aquell moment el molestaven, enviant-les cap a Espanya.

Els danesos, al sortir dels ports de Normandia, es van dividir segons la seva costum en diverses bandes. Una, composta per 28 vaixells amb aproximadament 1420 homes va anar a atacar les costes de l’Espanya musulmana. Van atacar les rodalies de Lisboa i aconseguiren unes primeres victòries aprofitant el factor sorpresa però van ser continguts per les tropes i la marina de Hacâm II, més nombroses i ben preparades. Els víkings es van retirar i van optar per envair Galícia que els oferia més possibilitats de triomf i on algunes de les bandes sortides de Normandia van anar en primera instància.

Monument a Al-Hàkam II al Campo Santo de los Mártires, Còrdova (Foto de Justo José Moreno Mérida)

Monument a Al-Hàkam II al Campo Santo de los Mártires, Còrdova (Foto de Justo José Moreno Mérida)

La Crònica d’Iria ens explica que Sisenando, bisbe de Santiago de Compostel•la, va demanar permís al rei Sanç (mort a finals de 966) per fortificar la capital de la seva diòcesi. El permís fou concedit i Santiago va ser envoltada de muralles, torres i profunds fossats.

Miniatura del segle XII que representa al rei Sanç I de Lleó

Miniatura del segle XII que representa al rei Sanç I de Lleó

Reunides diferents bandes de víkings danesos van sumar més de 100 vaixells, uns 8000 homes sota el comandament de Gundraed, (anomenat Gunderedo a la crònica). La gran expedició a Galícia sembla ser que no va començar fins el 968, segon any del regnat de Ramir III que era un nen en aquesta època. Governava en nom seu la seva tia Elvira que era una religiosa. Els nobles, no volent obeir a una dona i un nen, es van declarar independents.

Els víkings van saber aprofitar aquest estat d’anarquia i durant un any i mig no van trobar cap resistència ferma a les seves rapinyes.

Ramir III de Lleó

Ramir III de Lleó

El mes de març de 970 els víkings s’aproparen a Santiago de Compostel•la on el bisbe Sisenando els va sortir al pas presentant-los batalla el dia 29 en un lloc que els cronistes anomenen Frosnellos. L’atac va ser desastrós pel bisbe (que va morir d’una fletxada) i les seves tropes. Santiago va caure en mans dels víkings que es van dedicar a saquejar i incendiar fins a 18 ciutats gallegues i a desmuntar les campanes de la catedral per fondre-les i aprofitar per altres usos el seu metall.

L’any 971 els víkings decideixen abandonar Galícia per tornar a provar sort a l’Espanya musulmana. Durant la seva marxa van haver de lluitar amb Rudesindo, bisbe de Sant Martí de Mondoñedo, (posteriorment declarat sant amb el nom de Rossend) i parent del bisbe mort Sisenando, al qui Ramir III havia anomenat lloctinent de les tropes gallegues. A aquestes tropes es va sumar l’exèrcit del comte Gonzalo Sánchez que es va enfrontar amb els danesos i que fins i tot va arribar a matar el cabdill víking Gundraed.

Sant Rossend, a la façana del monestir de San Salvador de Celanova (Foto de Luis Miguel Bugallo Sánchez 'Lmbuga')

Sant Rossend, a la façana del monestir de San Salvador de Celanova (Foto de Luis Miguel Bugallo Sánchez ‘Lmbuga’)

Encara que debilitats, els víkings al sortir de Galícia van intentar atacar la costa occidental de l’Espanya musulmana. De nou Hacâm II crida la seves naus que immediatament es traslladen d’Almeria a Sevilla i a les costes occidentals. La presència de les naus musulmanes i els preparatius del califa van intimidar els víkings que van girar cua i van tornar cap a casa seva.

Drakkar al Tapís de Bayeux

Drakkar al Tapís de Bayeux

Anys 859-862 (Els víkings a Espanya, III)

Foli 241 del manuscrit de la Crònica d'Albelda (segle IX)

Foli 241 del manuscrit de la Crònica d’Albelda (segle IX)

Entre els anys 859 i 862 va tenir lloc l’expedició normanda de la Mediterrània, un dels atacs víkings més espectaculars. Björn Järnsida i Hastein varen comandar una flota de seixanta-dos vaixells que resseguint la península Ibèrica s’internà a la Mediterrània i arribà fins a la península Itàlica, saquejant multitud de ciutats i obtenint un important botí, tot i que només pogueren tornar vint de les naus que havien partit.

La Crònica d’Albelda no conté sobre aquesta invasió només que unes poques paraules:

Sota el regnat d’Ordoño I, els normands van aparèixer per segona vegada a les costes de Galícia, però van ser destrossats pel comte Pedro”

Miniatura medieval que representa al rei Ordoño I d'Astúries

Miniatura medieval que representa al rei Ordoño I d’Astúries

La incursió començà per Galícia assaltant Iria Flavia i posant setge a Santiago de Compostel•la on foren rebutjats, després saquejaren Al-Yazira al-Jadrá i travessaren l’estret de Gibraltar assolant la ciutat de Nador, el Castell d’Oriola i les illes de Mallorca, Formentera i Menorca on feren importants estralls.

Sebastià de Salamanca és una mica més explícit que la Crònica albeldana, i ho explica així:

En aquell temps els pirates normands van aparèixer per segona vegada en les nostres costes; després van arribar a Espanya (és a dir a l’Espanya àrab) i matant, cremant i saquejant, van assolar totes les costes d’aquest país. Travessant tot seguit l’estret es van apoderar de Nachor, ciutat de la Mauritània on van matar un gran nombre de musulmans. Després d’això van atacar i van despoblar les illes de Mallorca, Formentera i Menorca.”

Durant l’hivern es varen establir a la Camarga saquejant la vall del Roine, apoderant-se, al Rosselló, d’Elna, Santa Maria d’Arles, Sant Genís de Fontanes i assolant Empúries, arribant, potser, fins a Banyoles.

A la primavera de l’any 860 tornaren assolar la vall del Roine, atacant Valença, després navegaren cap a l’est, destruint la ciutat de Luna al nord d’Itàlia, Fiesole, Pisa i Florència.

El 861, de tornada, foren rebutjats de nou per la flota andalusina, que va destruir dues embarcions normandes. En el camí a casa només vint de les naus originals van retornar. Sembla que remuntant el riu Ebre varen arribar a saquejar Pamplona, on varen aconseguir capturar el seu rei Garcia I Iñíguez de Pamplona, al qual van alliberar a canvi del pagament d’un gran rescat (70.000 dinars).

Representació de García Íñiguez de Pamplona en el llibre sobre la Genealogía dels reis de Portugal

Representació de García Íñiguez de Pamplona en el llibre sobre la Genealogía dels reis de Portugal