Anys 966-971 (Els víkings a Espanya, IV)

Expansió víking

Expansió víking

Els normands havien conquerit a França uns territoris que van ser denominats Normandia. La pau entre francs i normands va ser de curta durada i en la guerra que mantenien els normands van demanar reforços de Dinamarca i Noruega. Eren tropes fàcils de reclamar però difícils de fer tornar a casa un cop s’havien aturat les hostilitats.

A l’any 966 el rei Ricard I va tenir la feliç idea de treure’s del damunt les tropes que l’havien ajudat, i que en aquell moment el molestaven, enviant-les cap a Espanya.

Els danesos, al sortir dels ports de Normandia, es van dividir segons la seva costum en diverses bandes. Una, composta per 28 vaixells amb aproximadament 1420 homes va anar a atacar les costes de l’Espanya musulmana. Van atacar les rodalies de Lisboa i aconseguiren unes primeres victòries aprofitant el factor sorpresa però van ser continguts per les tropes i la marina de Hacâm II, més nombroses i ben preparades. Els víkings es van retirar i van optar per envair Galícia que els oferia més possibilitats de triomf i on algunes de les bandes sortides de Normandia van anar en primera instància.

Monument a Al-Hàkam II al Campo Santo de los Mártires, Còrdova (Foto de Justo José Moreno Mérida)

Monument a Al-Hàkam II al Campo Santo de los Mártires, Còrdova (Foto de Justo José Moreno Mérida)

La Crònica d’Iria ens explica que Sisenando, bisbe de Santiago de Compostel•la, va demanar permís al rei Sanç (mort a finals de 966) per fortificar la capital de la seva diòcesi. El permís fou concedit i Santiago va ser envoltada de muralles, torres i profunds fossats.

Miniatura del segle XII que representa al rei Sanç I de Lleó

Miniatura del segle XII que representa al rei Sanç I de Lleó

Reunides diferents bandes de víkings danesos van sumar més de 100 vaixells, uns 8000 homes sota el comandament de Gundraed, (anomenat Gunderedo a la crònica). La gran expedició a Galícia sembla ser que no va començar fins el 968, segon any del regnat de Ramir III que era un nen en aquesta època. Governava en nom seu la seva tia Elvira que era una religiosa. Els nobles, no volent obeir a una dona i un nen, es van declarar independents.

Els víkings van saber aprofitar aquest estat d’anarquia i durant un any i mig no van trobar cap resistència ferma a les seves rapinyes.

Ramir III de Lleó

Ramir III de Lleó

El mes de març de 970 els víkings s’aproparen a Santiago de Compostel•la on el bisbe Sisenando els va sortir al pas presentant-los batalla el dia 29 en un lloc que els cronistes anomenen Frosnellos. L’atac va ser desastrós pel bisbe (que va morir d’una fletxada) i les seves tropes. Santiago va caure en mans dels víkings que es van dedicar a saquejar i incendiar fins a 18 ciutats gallegues i a desmuntar les campanes de la catedral per fondre-les i aprofitar per altres usos el seu metall.

L’any 971 els víkings decideixen abandonar Galícia per tornar a provar sort a l’Espanya musulmana. Durant la seva marxa van haver de lluitar amb Rudesindo, bisbe de Sant Martí de Mondoñedo, (posteriorment declarat sant amb el nom de Rossend) i parent del bisbe mort Sisenando, al qui Ramir III havia anomenat lloctinent de les tropes gallegues. A aquestes tropes es va sumar l’exèrcit del comte Gonzalo Sánchez que es va enfrontar amb els danesos i que fins i tot va arribar a matar el cabdill víking Gundraed.

Sant Rossend, a la façana del monestir de San Salvador de Celanova (Foto de Luis Miguel Bugallo Sánchez 'Lmbuga')

Sant Rossend, a la façana del monestir de San Salvador de Celanova (Foto de Luis Miguel Bugallo Sánchez ‘Lmbuga’)

Encara que debilitats, els víkings al sortir de Galícia van intentar atacar la costa occidental de l’Espanya musulmana. De nou Hacâm II crida la seves naus que immediatament es traslladen d’Almeria a Sevilla i a les costes occidentals. La presència de les naus musulmanes i els preparatius del califa van intimidar els víkings que van girar cua i van tornar cap a casa seva.

Drakkar al Tapís de Bayeux

Drakkar al Tapís de Bayeux

Anuncis