El resurgir (The Wake)

Portada de 'El resurgir'

El resurgir‘ és un meravellós còctel de ciència-ficció, terror i fantasia que ens atrapa des de les primeres planes pels magnífics dibuixos i una història prou enrevessada i exigent pel lector.

El primer destacable d’aquest còmic és la qualitat dels seus artistes: el guionista Scott Snyder, famós per haver elaborat nombrosos còmics de Batman, Superman o American Vampire. Però igualment destacable és el meticulós treball de l’il•lustrador Sean Murphy que va treballar també a la sèrie d’American Vampire: Selecció natural, Joe el bàrbar o Punk Rock Jesus. Aquest àlbum va guanyar el premi Eisner al millor dibuixant i a la millor sèrie limitada l’any 2014.

La primera part del còmic ens explica com davant l’alarma suscitada per una sorprenent troballa en les profunditats del cercle polar àrtic, el Departament de Seguretat Nacional dels Estats Units sol•licita l’ajuda de la biòloga marina Lee Archer. I encara que aquesta biòloga respon inicialment amb reticència a la crida, aviat comprèn l’abast d’una missió que potser permet desentranyar aterridors misteris relacionats amb la mitologia, el folklore marins, l’origen de la humanitat … i el seu descoratjador futur.

La segona part del còmic transcorre 200 anys després de la ‘troballa’ i és on acabem sent testimonis del naixement de diferents espècies, una de les quals té la possibilitat de plorar i oblidar tot el mal que ha fet com espècie. Una història que va començar fa 3800 milions d’anys enrere. Aquesta segona part ens dibuixa un futur distòpic en el qual les ciutats més importants estan submergides pels oceans de tot el món i on la civilització, tal qual la coneixem ara, ja no existeix.

 

 

Si us en voleu fer una idea a partir de referents cinematogràfics podríem dir que la història conté elements de The Abyss de James Cameron, Alien de Ridley Scott, Creature from the Black Lagoon (La dona i el monstre a casa nostra) de Jack Arnold, Esfera de Barry Levinson, Waterworld de Kevin Reynolds, La cosa de John Carpenter… i alguna altra que hi vulgueu afegir.

També és destacable que cadascuna de les dues parts del còmic tenen com a protagonista a un personatge femení molt potent. Són dues dones valentes, fortes i intel•ligents que són capaces de moure’s per escenaris perillosos i hostils, cosa la qual és d’agrair.

 

 

L’acció salta del present al passat i al futur. En un primer moment els lectors no acabem d’entendre com aniran encaixant aquestes peces amb la trama, però, al final, encaixaran. El relat, a més d’aquests salts temporals, ens descol•loca amb un cert to oníric on la realitat dóna pas a escenes de somnis o a al•lucinacions induïdes per les neurotoxines que secreten els ‘monstres’.

Les vinyetes són obscures i detallistes, fetes amb una traçada plena d’angles que t’obliga a admirar l’estructura de cada plana. En aquestes vinyetes hi conviuen sense gaires problemes d’encaix pirates amb elements futuristes steampunk. Les imatges panoràmiques són fascinants (els anglosaxons ho denominen ‘splash page’ que és quan el dibuix pren l’espai d’una o dues planes senceres). L’ús de llums i ombres és perfecta.

 

 

Però, per ficar alguna pega, diré que després d’una magistral primera part, la segona, sense deixar de ser entretinguda, decau en algun moment. Això sí, el final de la història és massa obert i per mi, fins i tot, decebedor en no donar una resposta clara a certs interrogants plantejats al llarg de la història. Es poden buscar errors científics o històrics, que n’hi ha (per exemple les sirenes grecollatines no eren meitat peixos, meitat dones, com ara les coneixem popularment, sinó aus) però és millor que ens ho prenguem com a part de les llibertats que el guionista es pot prendre per portar la trama a bon port.

Un bon còmic per a tots els amants del novè art, especialment indicat pels amants del terror i la ciència-ficció que explica una història èpica i profunda amb preguntes com ¿qui som? i d’on venim? Un guió que abraça tota la història de la humanitat des de l’origen de la vida humana al desconeixement actual de la vida que habita en els fons marins amanit amb històries mitològiques. Una història que ens enganxa fins al final amb les aventures que ens va explicant.

I com he dit abans, un còmic exigent, que requereix més d’una lectura per comprendre’l en la seva totalitat, una història que et demana constantment passar planes enrere per entendre realment el que està explicant i encaixar les peces presentades.

Aquest tomo de ‘El resurgir‘ ha estat publicat per ECC Ediciones en cartoné de tapa dura. Conté 256 pàgines a color i inclou els 10 números originals de la sèrie ‘The wake‘.

 

 
 
 

Anuncis

Els ulls al mirall

Els ulls al mirall
 

Després de perdre a la seva dona en un accident d’aviació, l’egiptòleg John Hadley pateix una depressió. Per tal de superar aquesta crisi anímica decideix llogar una casa a Blackdawn, un petita localitat propera a Worcester on vol instal•lar-se uns mesos fugint del neguit de la ciutat de Londres, retrobar la tranquil•litat d’esperit i superar la mort de la seva dona.

A Blackdawn coneix la família Forsythe, els seus llogaters; Perkins, el taxista del poble; la vidua Morley i Mistress Archer, la assistenta que cuinarà per ell. La casa on s’instal•la està aïllada molt a les afores del poble. El paisatge sempre queda amagat per pluges i boires constants a la contrada. John no trigarà ni un sol dia en veure’s envoltat per aparicions i fets paranormals que tenen a veure amb l’antic manicomi de Blackdawn, un casalot abandonat vuit anys enrere, després de que els pacients i els cuidadors van morir tots en el decurs d’una nit en misterioses circumstàncies, mai aclarides pels investigadors de la policia.

Quan en John Hadley descobreix una tomba oberta al cementiri abandonat del manicomi amb el seu nom a una làpida, decideix demanar ajuda al seu bon amic Henry Saville, un famós detectiu expert en qüestions sobrenaturals.

Un cop arribat Saville investigaran junts el manicomi, intentaran reunir informació sobre el que va succeir vuit anys enrere i començaran a fer front als espectres i manifestacions sobrenaturals. John haurà d’escapar de temptatives d’assassinat i fugir d’un taüt on els seguidors d’un culte satànic l’han tancat per ser sacrificat a una criatura infernal amb la finalitat de que es manifesti en el nostre món per, posteriorment, ficar-la al servei del nazisme.

Els ulls al mirall de l’escriptor i crític cinematogràfic José María Latorre va ser publicada l’any 2008 i és la segona aventura de John Hadley i Henry Saville després del seu debut a Una mortalla d’heura. L’autor ens ofereix una esplèndida novel•la de terror gòtic, intriga i misteri que recorda el clàssics britànics decimonònics. D’estil acurat, precís, sempre ajustat a la trama, on no hi ha espai per descripcions o personatges superflus, Latorre ens presenta una història curta d’ambient asfixiant, ideal per llegir en un parell de sessions lectores. Una història que acaba per dir el mateix que la sàvia estanquera d’El cabaret galàctic d’en Jaume Sisa: “No tingueu por dels morts, cal témer els vius”.

 
 
 

Extraños eones

 
Portada del llibre Extraños eones
 

El cementiri més gran del món, El’Arafa a la ciutat del Caire, és a més de cementiri, un barri on viuen centenars de famílies i de nens abandonats. Els que tenen més recursos viuen en els millors mausoleus i fins i tot disposen d’antenes per veure la televisió via satèl•lit, les tombes dels més desfavorits només tenen quatre parets.

En una d’aquestes últimes hi malviuen els protagonistes de la novel•la, Islam, Khaldun, Ibrahim, Ideodaniach, Tata i Benipé. Una colla de nens entre vuit i setze anys, fills del carrer, invisibles per a les autoritats, els turistes i la resta de la societat. Son nens repudiats pels seus pares que sobreviuen reciclant escombraries, robant pels mercats, netejant sabates o prostituint-se. La seva única alegria és evadir-se d’aquest món que els envolta fumant porros, esnifant cola, jugant al futbol amb una pilota feta de draps i reunir-se els vespres per sopar (quan tenen quelcom per endur-se al pap) i dormir junts a la tomba que habiten.

Aquest petit i miserable grup de joves hauran de fer front a un terror còsmic que ha vingut a habitar la tomba davant la seva amb el propòsit de portar el caos a tot l’univers.
Aquest horror és personificat per un deu primigeni que prové dels orígens del temps, d’uns estranys eons, amb voluntat de destruir el món i la humanitat.

El grup de joves intentarà frustrar

els designis del primer motor del caos, de l’antítesi de la creació, del neci sultà dels dimonis, del qui rosega, gemega i baveja al centre del buit final.”

Extraños Eones es una novel•la descarnada i realista combinada amb els mites de Cthulhu de Lovecraft i la llegenda del Flautista d’Hamelín. Els Grans Antics tornen en aquesta novel•la per rematar la seva vella tasca de caos i desolació i per això necessiten sacrificar set mils nens i nenes en una cerimònia macabre i demoníaca.

A la història que ens és explicada hi apareixen monstres reptants i voladors amb una única ala que poden més o menys inquietar al lector. Però el que realment fa por és la vida que estan obligats a portar els nens protagonistes, una situació de mort en vida que queda perfectament retratada al viure els vius en el cementiri on jeuen els morts.

El llenguatge de l’obra és dur, els diàlegs vius, la seva lectura absorbent. Està ben escrita, és entretinguda i beu de diferents gèneres com el terror, el thriller i la denuncia social. L’estil, però, pot no agradar a tots els lectors degut en gran mesura a que a l’autor li agrada intercalar en el seu text frases lapidàries, de gran força expressiva, que no sempre funcionen. Això sí, quan funcionen ho fan a la perfecció.

Extraños eones d’Emilio Bueso va ser publicada per Valdemar en el número 4 de la col•lecció Insomnia l’any 2014 i té una magnífica il•lustració de coberta realitzada per Santiago Caruso.