Els ulls al mirall

Els ulls al mirall
 

Després de perdre a la seva dona en un accident d’aviació, l’egiptòleg John Hadley pateix una depressió. Per tal de superar aquesta crisi anímica decideix llogar una casa a Blackdawn, un petita localitat propera a Worcester on vol instal•lar-se uns mesos fugint del neguit de la ciutat de Londres, retrobar la tranquil•litat d’esperit i superar la mort de la seva dona.

A Blackdawn coneix la família Forsythe, els seus llogaters; Perkins, el taxista del poble; la vidua Morley i Mistress Archer, la assistenta que cuinarà per ell. La casa on s’instal•la està aïllada molt a les afores del poble. El paisatge sempre queda amagat per pluges i boires constants a la contrada. John no trigarà ni un sol dia en veure’s envoltat per aparicions i fets paranormals que tenen a veure amb l’antic manicomi de Blackdawn, un casalot abandonat vuit anys enrere, després de que els pacients i els cuidadors van morir tots en el decurs d’una nit en misterioses circumstàncies, mai aclarides pels investigadors de la policia.

Quan en John Hadley descobreix una tomba oberta al cementiri abandonat del manicomi amb el seu nom a una làpida, decideix demanar ajuda al seu bon amic Henry Saville, un famós detectiu expert en qüestions sobrenaturals.

Un cop arribat Saville investigaran junts el manicomi, intentaran reunir informació sobre el que va succeir vuit anys enrere i començaran a fer front als espectres i manifestacions sobrenaturals. John haurà d’escapar de temptatives d’assassinat i fugir d’un taüt on els seguidors d’un culte satànic l’han tancat per ser sacrificat a una criatura infernal amb la finalitat de que es manifesti en el nostre món per, posteriorment, ficar-la al servei del nazisme.

Els ulls al mirall de l’escriptor i crític cinematogràfic José María Latorre va ser publicada l’any 2008 i és la segona aventura de John Hadley i Henry Saville després del seu debut a Una mortalla d’heura. L’autor ens ofereix una esplèndida novel•la de terror gòtic, intriga i misteri que recorda el clàssics britànics decimonònics. D’estil acurat, precís, sempre ajustat a la trama, on no hi ha espai per descripcions o personatges superflus, Latorre ens presenta una història curta d’ambient asfixiant, ideal per llegir en un parell de sessions lectores. Una història que acaba per dir el mateix que la sàvia estanquera d’El cabaret galàctic d’en Jaume Sisa: “No tingueu por dels morts, cal témer els vius”.

 
 
 

Anuncis

Extraños eones

 
Portada del llibre Extraños eones
 

El cementiri més gran del món, El’Arafa a la ciutat del Caire, és a més de cementiri, un barri on viuen centenars de famílies i de nens abandonats. Els que tenen més recursos viuen en els millors mausoleus i fins i tot disposen d’antenes per veure la televisió via satèl•lit, les tombes dels més desfavorits només tenen quatre parets.

En una d’aquestes últimes hi malviuen els protagonistes de la novel•la, Islam, Khaldun, Ibrahim, Ideodaniach, Tata i Benipé. Una colla de nens entre vuit i setze anys, fills del carrer, invisibles per a les autoritats, els turistes i la resta de la societat. Son nens repudiats pels seus pares que sobreviuen reciclant escombraries, robant pels mercats, netejant sabates o prostituint-se. La seva única alegria és evadir-se d’aquest món que els envolta fumant porros, esnifant cola, jugant al futbol amb una pilota feta de draps i reunir-se els vespres per sopar (quan tenen quelcom per endur-se al pap) i dormir junts a la tomba que habiten.

Aquest petit i miserable grup de joves hauran de fer front a un terror còsmic que ha vingut a habitar la tomba davant la seva amb el propòsit de portar el caos a tot l’univers.
Aquest horror és personificat per un deu primigeni que prové dels orígens del temps, d’uns estranys eons, amb voluntat de destruir el món i la humanitat.

El grup de joves intentarà frustrar

els designis del primer motor del caos, de l’antítesi de la creació, del neci sultà dels dimonis, del qui rosega, gemega i baveja al centre del buit final.”

Extraños Eones es una novel•la descarnada i realista combinada amb els mites de Cthulhu de Lovecraft i la llegenda del Flautista d’Hamelín. Els Grans Antics tornen en aquesta novel•la per rematar la seva vella tasca de caos i desolació i per això necessiten sacrificar set mils nens i nenes en una cerimònia macabre i demoníaca.

A la història que ens és explicada hi apareixen monstres reptants i voladors amb una única ala que poden més o menys inquietar al lector. Però el que realment fa por és la vida que estan obligats a portar els nens protagonistes, una situació de mort en vida que queda perfectament retratada al viure els vius en el cementiri on jeuen els morts.

El llenguatge de l’obra és dur, els diàlegs vius, la seva lectura absorbent. Està ben escrita, és entretinguda i beu de diferents gèneres com el terror, el thriller i la denuncia social. L’estil, però, pot no agradar a tots els lectors degut en gran mesura a que a l’autor li agrada intercalar en el seu text frases lapidàries, de gran força expressiva, que no sempre funcionen. Això sí, quan funcionen ho fan a la perfecció.

Extraños eones d’Emilio Bueso va ser publicada per Valdemar en el número 4 de la col•lecció Insomnia l’any 2014 i té una magnífica il•lustració de coberta realitzada per Santiago Caruso.

 
 

Una oración por los que mueren

Una oración por los que mueren

Autor: Stewart O’Nan
Títol original: A Prayer for the Dying
Traducció: Javier Fernández Córdoba
Editorial: La Factoría de Ideas. Col.: Eclipse, 48.
Any d’edició espanyola: 2009
Any d’edició original: 1999
224 pàgines

L’autor

Stewart O’Nan, va néixer a Pittsburgh, Pennsilvània, el 1961, va estudiar Enginyeria Aeronàutica i va treballar a la base aeroespacial de Grumman, a Long Island. El 1988 va guanyar el premi Ascent Fiction pel relat Econoline i va descobrir que volia dedicar la seva vida a la literatura. Des de llavors ha escrit una dotzena de novel•les. A Estats Units està considerat com un dels millors autors de terror contemporanis i se’l compara amb Stephen King amb el qual va escriure a mitges un llibre sobre beisbol, Faithful. Altres llibres seus, com Emily, alone o Snow Angels (que va ser portada a la gran pantalla) han tingut un gran èxit. ‘Una oración por los que mueren’ va aconseguir el premi International Horror Guild el 1999, va ser declarat millor llibre de l’any per Publishers Weekly i Notable Book pel New York Times. A Espanya només s’han editat dos de les seves obres, la que comentem i Noche de difuntos ambdues a La Factoria de ideas.

Stewart O'Nan, l'autor del llibre

Stewart O’Nan, l’autor del llibre

La novel•la

Jacob Hansen , l’antiheroi protagonista de la novel•la té trenta anys i és el xèrif, enterrador i pastor del petit poble d’Amistat, Wisconsin, l’any 1871 (sis anys després de l’acabament de la guerra civil nord-americana). Una terrible plaga de diftèria es declara al poble i comença a delmar als veïns de la comunitat. Jacob començarà llavors una lluita particular, feroç i, en última instància inútil contra l’enemic invisible, tement per la seva vida i sobretot, per la de Marta, la seva dona i Amèlia, la seva petita filla.

Jacob reviu al llarg de la narració les traumàtiques experiències que va sofrir durant la Guerra de Secessió Nord-americana. Recorda les nits que va passar atrapat en una pestilent trinxera sota foc enemic, envoltat pels cadàvers dels soldats caiguts del seu propi regiment, obligat a devorar la carn pútrida de cavalls i companys.

Davant la quarantena declarada pel doctor del poble, Jacob intenta fer el que és correcte en tot moment, encara que això li porti a prendre terribles decisions guiat per un amor incondicional cap a tots els seus veïns. No obstant això, la bogeria i el desig de viure el portarà a una espiral de mort i destrucció. Jacob no deixa d’interrogar-se quin pot ser l’origen de la pandèmia i, a pesar seu, acabarà per esbrinar-ho.

La novel•la beu de fonts com el western i la seva lectura porta a la meva ment obres mestres de la literatura com La vermella insígnia del valor de Stephen Crane, 1280 ànimes de Jim Thompson, La pesta de Camus, o de La carretera de Cormac McCarthy.

És un relat commovedor, emotiu i trist. Fosc i poètic alhora. Assossegat i brutal. Una història de supervivència que ens porta a un terror pur i quotidià, el lògic terror humà que podem experimentar cap a la solitud, la malaltia o la mort.

Portada de l'edició americana

Portada de l’edició americana