Anys 1129 – 1153, Robert Bordet (Els víkings a Espanya / IX)

Territoris normands al segle XII

Territoris normands al segle XII

Robert d’Aculley, Robert Culley o Robert de Culley, més conegut com a Robert d’Aguiló o Robert Bordet (Normandia, v. 1100-1154/57) fou príncep de Tarragona (1129-1154/57).

Robert era un cavaller de la petita noblesa normanda que de ben jove s’enrolà a les files del comte Rotró de Perché. Entre 1115 i 1118 va combatre a favor d’Alfons I d’Aragó per sufocar una revolta que havia esclatat a Navarra. Després va combatre junt amb el rei d’Aragó i altres nobles francs i bearnesos en la presa de Saragossa als sarraïns.

Alfons I d'Aragó representat al rotlle genealògic de Poblet

Alfons I d’Aragó representat al rotlle genealògic de Poblet

A Robert Bordet li fou encomanat el govern de la ciutat de Tudela amb el càrrec de governador (1124-1126). Es desconeix el motiu pel qual va abandonar Navarra i va viatjar fins als comtats catalans, però el 1129 rebé de l’arquebisbe de Tarragona Oleguer bona part de les terres del Camp de Tarragona amb el títol de ‘príncep de Tarragona‘, terres conquerides pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, i en les que havia de procedir al repoblament i a la defensa (de la donació foren exclosos els béns eclesiàstics).

Sepulcre de Sant Oleguer Bonestruga a la Catedral de Barcelona

Sepulcre de Sant Oleguer Bonestruga a la Catedral de Barcelona

El 1133 va participar, juntament amb altres nobles normands, en el setge de Fraga per part d’Alfons I d’Aragó. De nou a Tarragona, Robert Bordet va començar a cedir terres en vassallatge a altre cavallers per tal que les repoblessin, donant lloc a molts dels actuals pobles del Camp de Tarragona. L’atorgament d’una carta de repoblació als habitants de Tarragona (1149) i als de Reus cap al 1150, i la designació del seu fill Guillem per al govern de Tarragona abans de la seva mort, provocà enfrontaments amb el nou arquebisbe, Bernat Tort que considerava que no hi tenia dret, ja que la ciutat pertanyia a l’arquebisbat i per tant a l’església, i fora doncs de la senyoria de Robert.

Després de diverses disputes, el 1151 l’arquebisbe cedí els seus drets sobre Tarragona al rei, però Robert no ho va acceptar. El 1153 s’arribà a una entesa amb l’arquebisbe i el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona que suposava la renúncia de Robert. El 1154 va fer donació de Reus a l’església de Sant Fructuós de Tarragona “per temor de Déu i per admonició de l’arquebisbe”. Poc després però, moria Robert Bordet.

Genealogia dels Reis d'Aragó. Manuscrit sobre pergamí. Inscripcions: "(esquerra) Ramo (n) B (ere) ng (er): co (m) te (espai) (dreta) Peronella: reyna. Peronella apareix amb corona, mantell, ceptre i pom, atributs de la reialesa. Ramon Berenguer, amb anell que simbolitza l'enllaç

Genealogia dels Reis d’Aragó. Manuscrit sobre pergamí. Inscripcions: “(esquerra) Ramo (n) B (ere) ng (er): co (m) te (espai) (dreta) Peronella: reyna. Peronella apareix amb corona, mantell, ceptre i pom, atributs de la reialesa. Ramon Berenguer, amb anell que simbolitza l’enllaç

Bibliografia i enllaços:

Dozy, Reinhart P.A.; Los vikingos en España. Col. El espejo navegante, 5. Ed. Polifemo, Madrid, 1987.

Lagarda Mata, Ferran; Víkings a Menorca. Les ràtzies dels ‘homes del Nord’ a les Balears. Col. Minor 6, Zaragoza, 2008.

Morales Romero, E.; Historia de los vikingos en España Ed. Miraguano, Madrid, 2006.

Martí Bonet, Josep M.; Oleguer servent de les esglésies de Barcelona i Tarragona Arxiu Diocesà de Barcelona, 2003.

Los vikingos en la península ibérica Article de la Wikipedia.

Expedició normanda de 844 Article de la Viquipèdia.

Expedició normanda de 859 Article de la Viquipèdia.

Incursions normandes a les Illes Balears Article de la Viquipèdia.

Anexo:Cronología de las incursiones vikingas en la península ibérica Article de la Wikipedia.

Robert d’Aguiló Article de la Viquipèdia.

Barceló, Miquel; Ermessenda i el ‘rei’ de Dénia. Una comtessa, de tribut, ben servida Estudi General, 21, pag 211-219. Revista de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. (Arxiu PDF)

De Mingo, Pedro; Los vikingos atacan España 1a parte Al blog España Eterna, 2011.

De Mingo, Pedro; Los vikingos atacan España 2a parte Al blog España Eterna, 2011.

Nahuel L.A.; En busca de los vikingos de Formentera Article del ‘Diario de Ibiza’ del 28 de setembre de 2010.

Prado, Fernando; Vikingos en España y su expansión Al blog Mundo História.

Riutort i Riutort, Macià; Breu notícia d’una incursió norrena a les Balears (a. D. 1109) continguda a la Heimskringla de Snorri Sturluson FÒRUM 5 (1991): Número extraordinari de la Revista FÒRUM, editada per l’Associació de Germanistes de Catalunya. Pàgines 239-251.

Villegas Aristizábal, Lucas; Algunas notas sobre la participación de Rogelio de Tosny en la reconquista ibérica. Estudios Humanísticos. Historia. Núm. 3, 2004, pp.263-274 (Arxiu PDF).

Guerrers nòrdics disposant-se a atacar la ciutat d'Angers, al segle IX. Miniatura d'una biografia de sant Aubin del segle XI. Biblioteca Nacional de París

Foli 7v, ‘Sant Aubin defenent Guérande’ i foli 7r ‘Flota normanda’ disposant-se a atacar la ciutat d’Angers, al segle IX. Miniatura d’una biografia de sant Aubin del segle XI. Biblioteca Nacional de París

Anuncis

Anys 1108-1109 (Els víkings a Espanya, VIII)

mascaró de proa d'una nau víking

Mascaró de proa d’una nau víking

Sigurd Magnusson (v. 1090 – 1130), conegut com a Sigurd el Croat (en nòrdic: Sigurðr Jórsalafari, (‘el que ha estat a Jerusalem’), va regnar com a Sigurd I de Noruega entre 1103 i 1130. És reconegut principalment pel seva condició de rei croat, participant en una campanya a Terra Santa entre la primera i segona croades en l’anomenada Croada Noruega.

La tardor de 1107 Sigurd emprengué una expedició cap a Terra Santa per donar suport al Regne de Jerusalem. Amb 18 anys, Sigurd salpà de Bergen al capdavant de 60 naus que portaven un exèrcit d’uns 5.000 homes. Els croats van passar l’hivern a Anglaterra, on Enric I els va acollir. A la primavera posaren rumb fins a Santiago de Compostel•la, on passaren uns mesos més. De camí cap al sud van prendre el castell de Sintra, i tot seguit guanyaren una nova batalla contra els musulmans de l’Al-Andalus a Lisboa.

Un cop al Mediterrani, van atacar els sarraïns de les illes Balears amb victòries a Formentera, Eivissa i Menorca, en les que obtingueren grans botins.

Recorregut seguit pels croats noruecs. Marcat en vermell, el camí d'anada, i en verd, el de tornada

Recorregut seguit pels croats noruecs. Marcat en vermell, el camí d’anada, i en verd, el de tornada

El pas per Formentera de Sigurd i l’enginyós assalt a la Cova des Fum, l’any 1109, constitueix un interessant episodi, àmpliament documentat en la historiografia nòrdica, on va aconseguir el botí més valuós de tota la croada.

Uns pirates sarrains, que custodiaven un valuós botí, se sentien segurs aposentats en aquesta cova de 8.000 metres quadrats, situada a la meitat del penya-segat de 100 metres d’altura, inaccessible per terra i ben defensada per mar, en la qual havien construït una muralla a la seva entrada. Els moros al albirar als víkings treuen fora de la cova part del botí i l’exhibeixen als escandinaus, provocant-los i titllant-los de covards.

Sigurd va ordenar llavors als seus homes que pugessin dues embarcacions fins a dalt del penya-segat, un cop lligades als troncs dels arbres van pujar a les barques tots els homes possibles, i les van despenjar per sobre de la cova fins a l’entrada de la mateixa on van atacar als moros que van córrer a refugiar-se a l’interior de la cova. Llavors els víkings van fer una gran foguera just a l’entrada, van ofegar a tots els defensors i van aconseguir el fabulós botí.

Espases víkings al Museu dels Víkings de la localidat de Hedeby

Espases víkings al Museu dels Víkings de la localidat de Hedeby

Després van passar per Palerm, on Sigurd va visitar el rei normand Roger II de Sicília.

Finalment, després de tres anys de viatge els croats van arribar al regne de Jerusalem, on van ser rebuts de forma entusiasta pel rei Balduí I. Després d’una cavalcada per la riba del Jordà, Balduí va convèncer Sigurd que l’ajudés a conquerir la ciutat de Sidó, en poder del fatimites. El setge va ser un èxit i les forces croades van prendre la ciutat el 5 de desembre de 1110. En agraïment, Balduí i Gibel•lí d’Arles, patriarca de Jerusalem, van entregar a Sigurd un fragment de la Santa Creu.

Els reis Sigurd i Balduí I a la vora del riu Jordà en un dibuix de Gerhard Munthe realitzat l'any 1899 per a l'edició del Heimskringla de Snorre Sturlason

Els reis Sigurd i Balduí I a la vora del riu Jordà en un dibuix de Gerhard Munthe realitzat l’any 1899 per a l’edició del Heimskringla de Snorre Sturlason

De retorn cap a casa Sigurd i els seus homes van passar per l’illa de Xipre, on descansaren, i van acabar desembarcant a Constantinoble. Allí van passar un temps en companyia de l’emperador bizantí Aleix I, al que van entregar molts tresors obtinguts en la croada. Al partir també li van regalar les seves naus, i a canvi l’emperador els proveí de cavalls per tornar per via terrestre. El viatge va durar uns tres anys, a través d’Hongria, Panònia, Suàbia, Baviera, Dinamarca d’on van saltar finalment a Noruega.

El rei Sigurd entrant a Constantinoble dibuix de Gerhard Munthe per l'edició de 1899 de Heimskringla de Snorre Sturlason

El rei Sigurd entrant a Constantinoble dibuix de Gerhard Munthe per l’edició de 1899 de Heimskringla de Snorre Sturlason

Any 1028, Ulf (Els víkings a Espanya, VII)

De Heimskringla, la saga d'Olaf II de Noruega, obra de Halfdan Egedius

De Heimskringla, la saga d’Olaf II de Noruega, obra de Halfdan Egedius

En 1028 va haver una altra incursió, aquest cop protagonitzada per Ulf, anomenat el Gallec ja que Galícia fou la regió conquerida o saquejada. Pel que sembla aquest Ulf, a part d’aconseguir substanciosos botins, es va convertir en mercenari d’un noble gallec anomenat Rodrigo Romariz sublevat contra Beremund III de Lleó.

Miniatura de Beremund III de Lleó

Miniatura de Beremund III de Lleó

La història dels Canuts (la Knytlinga saga) ho explica així:

Ulf, un iarl (comte) de Dinamarca era un brau guerrer; va anar en qualitat de víking a l’Occident, va conquerir i va assolar el país i va recollir un botí considerable; per aquesta raó se li deia Galizu Ulf (Ulf ‘el Gallec’).”

La saga Knytlinga (La saga dels descendents de Canut el Gran) va ser escrita vers 1250

La saga Knytlinga (La saga dels descendents de Canut el Gran) va ser escrita vers 1250

El bisbe de Compostel•la, Cresconi, va haver d’aixecar el castell d’Oest, situat estratègicament a la ria d’Arosa, al costat de Catoira, per barrar el pas a les naus víkings que desitjaven atacar Santiago remuntant el riu Ulla. Finalment va aconseguir reunir un exèrcit i, assumint el lideratge de la noblesa gallega, va derrotar als víkings fins a la seva expulsió en el 1038.

Vaixell viking al museu d'Oslo

Vaixell viking al museu d’Oslo