Wulfstan d’Hedeby

 

Mapa de la Dinamarca vikinga

La Dinamarca vikinga

Wulfstan d’Hedeby va ser un comerciant i viatger de finals del segle IX. Les cites i notes sobre els seus viatges van ser incloses en la traducció de l’obra Historiae Adversus Paganos de Paulus Orosius realitzada per Alfred el Gran, rei del regne anglosaxó de Wessex a les darreries del segle IX.

Làmina d'un còdex de Pau Orosi del segle VI conservat a la Biblioteca Laurenziana de Florència.

Làmina d’un còdex de Pau Orosi del segle VI conservat a la Biblioteca Laurenziana de Florència.

Alguns autors pensen que Wulfstan era anglosaxó, i és possible que fos un comerciant anglès que, a diferència dels seus compatriotes, no només viatjava a Hedeby, sinó també s’atrevís a anar més a l’est. La ciutat d’Hedeby (que visitarà prop de noranta anys més tard el també viatger Ibrahim ibn Ya’qub al-Turtuixí), era el principal enclavament comercial escandinau de l’època (actualment emplaçada al nord d’Alemanya). D’altra banda, altres autors pensen que també és possible que fos de Dinamarca (de la mateixa ciutat d’Hedeby), i que el nom de Wulfstan sigui el resultat de l’adaptació del seu nom a l’anglosaxó. Aquests autors pensen que en un dels seus viatges a Anglaterra va narrar la seva història al rei Alfred.

El rei Alfred el Gran d'Anglaterra en un vitrall de la catedral de Bristol.

El rei Alfred el Gran d’Anglaterra en un vitrall de la catedral de Bristol.

Segons la seva història, Wulfstan es va embarcar a Hedeby i va navegar al centre comercial de Truso al voltant de l’any 880.

La localització exacta de Truso va ser una incògnita durant molts anys, però actualment sembla localitzada a pocs kilòmetres al sud d’Elblag, ciutat del nord de Polònia, a la vora del riu Elbląg, que desemboca en la Llacuna del Vístula, una entrada del Mar Bàltic. Truso va ser un important centre comercial del Bàltic a causa de la seva ubicació entre les tribus prussianes, eslaves i el mar. Segons les dades arqueològiques, la ciutat va tenir un gran port i gaudia d’una gran activitat artesanal i comercial.

Wulfstan va mantenir nombroses trobades amb els danesos, i es creu que va ser el primer a utilitzar la paraula Dinamarca en els seus escrits.

Segons Karl Bauman, Wulfstan no només va visitar Truso i la península de Sambia (situada en la costa sud-oriental del Mar Bàltic) sinó que hi hauria fet una llarga estada. Segons Bauman, Wulfstan hauria après els hàbits i costums dels seus amfitrions dels quals hauria conservat un excel•lent record.

Reconstrucció gràfica de la ciutat comercial d'Hedeby.

Reconstrucció gràfica de la ciutat comercial d’Hedeby. (Foto: Les raids des vikings)

Tot seguit presento la traducció que he realitzat d’aquest viatge de Wulfstan recollit i escrit, molt probablement, pel rei Alfred:

Wulfstan va dir que anava des d’Hedeby a Truso en set dies i set nits navegant sempre amb la vela desplegada. Weonodland (la terra dels vends) estava a la seva dreta (és a dir, a estribord), i Langland, Laeland, Falster i Sconey, a l’esquerra, tota la terra que està subjecta a Dinamarca. Més enllà, a la nostra esquerra (a bavor) teníem la terra dels borgonyons, que tenen el seu propi rei. Llavors, després de la terra dels borgonyons, teníem a la nostra esquerra les terres que s’han anomenat des de l’època més primerenca Blekingey, i Meore, i Eowland, i Gotland, tot el territori que pertany als suions; i Weonodland estava tot el camí a la nostra dreta, fins a la desembocadura del Vístula. El Vístula és un riu molt gran, i prop d’ell es troben Witland i Weonodland. Witland pertany a la gent d’Eastland (els estonians); el Vístula flueix des de Weonodland, que després es desfà a Estmere (Estònia). Aquest llac, anomenat Estem, té unes quinze milles d’ample. Ve després el (riu) Ilfing (Elbing) a l’est (del Vístula) cap a Estmere, el llac a la vora del qual es troba Truso. Aquests dos rius desemboquen junts a Estmere, l’Ilfing a l’est d’Eastland, i el Vístula al sud de Weonodland. A continuació, el Vistula pren el nom a l’Ilfing i flueix al llac per l’oest i el nord, fins a arribar al mar en el punt conegut amb el nom de desembocadura del Vístula. Aquest país anomenat Eastland (Estònia) és molt extens, i hi ha moltes ciutats, i a cadascuna hi ha un rei. Hi ha una gran quantitat de mel i peix; i fins i tot el rei i els homes més rics beuen llet d’euga, mentre que els pobres i els esclaus beuen aiguamel. Hi ha constants guerres entre les diferents tribus d’aquesta nació. Els estonians no beuen cervesa, però tenen aiguamel en abundància.

Mapa amb els territoris mencionats per Wulfstan en el seu relat.

Mapa amb els territoris mencionats per Wulfstan en el seu relat.

Entre els estonians hi ha el costum que quan algú mor, el cadàver es deixa sense incinerar en companyia d’amics i familiars durant almenys un mes, de vegades dos; i els cossos dels reis i els homes il•lustres, segons la seva riquesa respectiva, es troben de vegades fins i tot durant mig any al sòl de la casa i durant aquest temps el joc i la beguda es perllonguen fins al dia que el cos és incinerat. Després, quan es trasllada el difunt a la pila funerària, es reparteixen els béns del mort que resten després d’aquestes festes de beguda i jocs, i es divideix en cinc o sis munts; de vegades en més, d’acord amb la proporció del que val la pena (la quantia). Aquests munts estan disposats de manera que el muntatge més gran ha de ser aproximadament a una milla de distància de la ciutat i, per tant, a poc a poc, la més petita a intervals inferiors, fins que tota la riquesa es divideix, de manera que la part més petita és la més propera a la ciutat on descansa el cos del difunt.

Aleshores es convoca a tots aquells que tenen els cavalls més ràpids del país a una prova d’habilitat, en un lloc que dista cinc o sis milles d’aquests munts; i tots fan una carrera cap als béns repartits del difunt. A continuació, l’home que té el cavall més ràpid es queda amb el primer i més gran munt, i així, cadascun després d’un altre, fins que s’apoderen de tots els béns. Procuren, però, que el munt més petit a prendre sigui el que està més proper al poble; i després tothom s’allunya amb la part dels béns aconseguida que es queden per a ells. A causa d’aquest costum, els cavalls a aquest país són molt estimats. Quan la riquesa del difunt s’ha esgotat d’aquesta forma, treuen el cadàver de la casa i el cremen, juntament amb les seves armes i roba; i generalment utilitzen la major part de la riquesa del difunt desaprofitant-la durant el llarg període de la seva estesa al terra de la casa i el que posen a la vora del camí on els forasters passen i prenen.

També és un costum establert entre els estonians que els cossos morts de qualsevol tribu o família han de ser incinerats, i si algú troba un sol os sense consumir, són multats amb una quantitat considerable. Aquests estonians també tenen el poder de produir fred artificial; i per això és que el cos mort està tant temps a sobre el terra sense podrir-se, perquè deixen actuar el fred sobre el cos; i, tot i que un home tiri un parell de gots plens de cervesa o d’aigua, calculen que quedarà completament congelat; i això és igual a l’estiu que a l’hivern.

 

Dibuix que reconstrueix l'assentament de Truso (Fig. A. Szwemiński)

Dibuix que reconstrueix l’assentament de Truso (Fig. A. Szwemiński)


 
Bibliografia i enllaços:

Baumann, Karl; Die Prussen. Ein sympathisches Volk zwischen Weichsel und Memel Ed. Rautenberg, 1991 (en alemany).

Wulfstan de Hedeby. Article de la Wikipedia. (Consultat el 31-1-2018)

Les cròniques de Wulfstan. Text complet en anglès utilitzat per aquesta traducció al català extret de Project Gutemberg.
 

Vista general de la reconstrucció vikinga d'Hedeby a l'actualidat.

Vista general de la reconstrucció vikinga d’Hedeby a l’actualidat.


 
 
 

Anuncis

Anys 1129 – 1153, Robert Bordet (Els víkings a Espanya / IX)

Territoris normands al segle XII

Territoris normands al segle XII

Robert d’Aculley, Robert Culley o Robert de Culley, més conegut com a Robert d’Aguiló o Robert Bordet (Normandia, v. 1100-1154/57) fou príncep de Tarragona (1129-1154/57).

Robert era un cavaller de la petita noblesa normanda que de ben jove s’enrolà a les files del comte Rotró de Perché. Entre 1115 i 1118 va combatre a favor d’Alfons I d’Aragó per sufocar una revolta que havia esclatat a Navarra. Després va combatre junt amb el rei d’Aragó i altres nobles francs i bearnesos en la presa de Saragossa als sarraïns.

Alfons I d'Aragó representat al rotlle genealògic de Poblet

Alfons I d’Aragó representat al rotlle genealògic de Poblet

A Robert Bordet li fou encomanat el govern de la ciutat de Tudela amb el càrrec de governador (1124-1126). Es desconeix el motiu pel qual va abandonar Navarra i va viatjar fins als comtats catalans, però el 1129 rebé de l’arquebisbe de Tarragona Oleguer bona part de les terres del Camp de Tarragona amb el títol de ‘príncep de Tarragona‘, terres conquerides pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, i en les que havia de procedir al repoblament i a la defensa (de la donació foren exclosos els béns eclesiàstics).

Sepulcre de Sant Oleguer Bonestruga a la Catedral de Barcelona

Sepulcre de Sant Oleguer Bonestruga a la Catedral de Barcelona

El 1133 va participar, juntament amb altres nobles normands, en el setge de Fraga per part d’Alfons I d’Aragó. De nou a Tarragona, Robert Bordet va començar a cedir terres en vassallatge a altre cavallers per tal que les repoblessin, donant lloc a molts dels actuals pobles del Camp de Tarragona. L’atorgament d’una carta de repoblació als habitants de Tarragona (1149) i als de Reus cap al 1150, i la designació del seu fill Guillem per al govern de Tarragona abans de la seva mort, provocà enfrontaments amb el nou arquebisbe, Bernat Tort que considerava que no hi tenia dret, ja que la ciutat pertanyia a l’arquebisbat i per tant a l’església, i fora doncs de la senyoria de Robert.

Després de diverses disputes, el 1151 l’arquebisbe cedí els seus drets sobre Tarragona al rei, però Robert no ho va acceptar. El 1153 s’arribà a una entesa amb l’arquebisbe i el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona que suposava la renúncia de Robert. El 1154 va fer donació de Reus a l’església de Sant Fructuós de Tarragona “per temor de Déu i per admonició de l’arquebisbe”. Poc després però, moria Robert Bordet.

Genealogia dels Reis d'Aragó. Manuscrit sobre pergamí. Inscripcions: "(esquerra) Ramo (n) B (ere) ng (er): co (m) te (espai) (dreta) Peronella: reyna. Peronella apareix amb corona, mantell, ceptre i pom, atributs de la reialesa. Ramon Berenguer, amb anell que simbolitza l'enllaç

Genealogia dels Reis d’Aragó. Manuscrit sobre pergamí. Inscripcions: “(esquerra) Ramo (n) B (ere) ng (er): co (m) te (espai) (dreta) Peronella: reyna. Peronella apareix amb corona, mantell, ceptre i pom, atributs de la reialesa. Ramon Berenguer, amb anell que simbolitza l’enllaç

Bibliografia i enllaços:

Dozy, Reinhart P.A.; Los vikingos en España. Col. El espejo navegante, 5. Ed. Polifemo, Madrid, 1987.

Lagarda Mata, Ferran; Víkings a Menorca. Les ràtzies dels ‘homes del Nord’ a les Balears. Col. Minor 6, Zaragoza, 2008.

Morales Romero, E.; Historia de los vikingos en España Ed. Miraguano, Madrid, 2006.

Martí Bonet, Josep M.; Oleguer servent de les esglésies de Barcelona i Tarragona Arxiu Diocesà de Barcelona, 2003.

Los vikingos en la península ibérica Article de la Wikipedia.

Expedició normanda de 844 Article de la Viquipèdia.

Expedició normanda de 859 Article de la Viquipèdia.

Incursions normandes a les Illes Balears Article de la Viquipèdia.

Anexo:Cronología de las incursiones vikingas en la península ibérica Article de la Wikipedia.

Robert d’Aguiló Article de la Viquipèdia.

Barceló, Miquel; Ermessenda i el ‘rei’ de Dénia. Una comtessa, de tribut, ben servida Estudi General, 21, pag 211-219. Revista de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. (Arxiu PDF)

De Mingo, Pedro; Los vikingos atacan España 1a parte Al blog España Eterna, 2011.

De Mingo, Pedro; Los vikingos atacan España 2a parte Al blog España Eterna, 2011.

Nahuel L.A.; En busca de los vikingos de Formentera Article del ‘Diario de Ibiza’ del 28 de setembre de 2010.

Prado, Fernando; Vikingos en España y su expansión Al blog Mundo História.

Riutort i Riutort, Macià; Breu notícia d’una incursió norrena a les Balears (a. D. 1109) continguda a la Heimskringla de Snorri Sturluson FÒRUM 5 (1991): Número extraordinari de la Revista FÒRUM, editada per l’Associació de Germanistes de Catalunya. Pàgines 239-251.

Villegas Aristizábal, Lucas; Algunas notas sobre la participación de Rogelio de Tosny en la reconquista ibérica. Estudios Humanísticos. Historia. Núm. 3, 2004, pp.263-274 (Arxiu PDF).

Guerrers nòrdics disposant-se a atacar la ciutat d'Angers, al segle IX. Miniatura d'una biografia de sant Aubin del segle XI. Biblioteca Nacional de París

Foli 7v, ‘Sant Aubin defenent Guérande’ i foli 7r ‘Flota normanda’ disposant-se a atacar la ciutat d’Angers, al segle IX. Miniatura d’una biografia de sant Aubin del segle XI. Biblioteca Nacional de París

Anys 1108-1109 (Els víkings a Espanya, VIII)

mascaró de proa d'una nau víking

Mascaró de proa d’una nau víking

Sigurd Magnusson (v. 1090 – 1130), conegut com a Sigurd el Croat (en nòrdic: Sigurðr Jórsalafari, (‘el que ha estat a Jerusalem’), va regnar com a Sigurd I de Noruega entre 1103 i 1130. És reconegut principalment pel seva condició de rei croat, participant en una campanya a Terra Santa entre la primera i segona croades en l’anomenada Croada Noruega.

La tardor de 1107 Sigurd emprengué una expedició cap a Terra Santa per donar suport al Regne de Jerusalem. Amb 18 anys, Sigurd salpà de Bergen al capdavant de 60 naus que portaven un exèrcit d’uns 5.000 homes. Els croats van passar l’hivern a Anglaterra, on Enric I els va acollir. A la primavera posaren rumb fins a Santiago de Compostel•la, on passaren uns mesos més. De camí cap al sud van prendre el castell de Sintra, i tot seguit guanyaren una nova batalla contra els musulmans de l’Al-Andalus a Lisboa.

Un cop al Mediterrani, van atacar els sarraïns de les illes Balears amb victòries a Formentera, Eivissa i Menorca, en les que obtingueren grans botins.

Recorregut seguit pels croats noruecs. Marcat en vermell, el camí d'anada, i en verd, el de tornada

Recorregut seguit pels croats noruecs. Marcat en vermell, el camí d’anada, i en verd, el de tornada

El pas per Formentera de Sigurd i l’enginyós assalt a la Cova des Fum, l’any 1109, constitueix un interessant episodi, àmpliament documentat en la historiografia nòrdica, on va aconseguir el botí més valuós de tota la croada.

Uns pirates sarrains, que custodiaven un valuós botí, se sentien segurs aposentats en aquesta cova de 8.000 metres quadrats, situada a la meitat del penya-segat de 100 metres d’altura, inaccessible per terra i ben defensada per mar, en la qual havien construït una muralla a la seva entrada. Els moros al albirar als víkings treuen fora de la cova part del botí i l’exhibeixen als escandinaus, provocant-los i titllant-los de covards.

Sigurd va ordenar llavors als seus homes que pugessin dues embarcacions fins a dalt del penya-segat, un cop lligades als troncs dels arbres van pujar a les barques tots els homes possibles, i les van despenjar per sobre de la cova fins a l’entrada de la mateixa on van atacar als moros que van córrer a refugiar-se a l’interior de la cova. Llavors els víkings van fer una gran foguera just a l’entrada, van ofegar a tots els defensors i van aconseguir el fabulós botí.

Espases víkings al Museu dels Víkings de la localidat de Hedeby

Espases víkings al Museu dels Víkings de la localidat de Hedeby

Després van passar per Palerm, on Sigurd va visitar el rei normand Roger II de Sicília.

Finalment, després de tres anys de viatge els croats van arribar al regne de Jerusalem, on van ser rebuts de forma entusiasta pel rei Balduí I. Després d’una cavalcada per la riba del Jordà, Balduí va convèncer Sigurd que l’ajudés a conquerir la ciutat de Sidó, en poder del fatimites. El setge va ser un èxit i les forces croades van prendre la ciutat el 5 de desembre de 1110. En agraïment, Balduí i Gibel•lí d’Arles, patriarca de Jerusalem, van entregar a Sigurd un fragment de la Santa Creu.

Els reis Sigurd i Balduí I a la vora del riu Jordà en un dibuix de Gerhard Munthe realitzat l'any 1899 per a l'edició del Heimskringla de Snorre Sturlason

Els reis Sigurd i Balduí I a la vora del riu Jordà en un dibuix de Gerhard Munthe realitzat l’any 1899 per a l’edició del Heimskringla de Snorre Sturlason

De retorn cap a casa Sigurd i els seus homes van passar per l’illa de Xipre, on descansaren, i van acabar desembarcant a Constantinoble. Allí van passar un temps en companyia de l’emperador bizantí Aleix I, al que van entregar molts tresors obtinguts en la croada. Al partir també li van regalar les seves naus, i a canvi l’emperador els proveí de cavalls per tornar per via terrestre. El viatge va durar uns tres anys, a través d’Hongria, Panònia, Suàbia, Baviera, Dinamarca d’on van saltar finalment a Noruega.

El rei Sigurd entrant a Constantinoble dibuix de Gerhard Munthe per l'edició de 1899 de Heimskringla de Snorre Sturlason

El rei Sigurd entrant a Constantinoble dibuix de Gerhard Munthe per l’edició de 1899 de Heimskringla de Snorre Sturlason