Ibrahim ibn Ya’qub (/II)

 

Augusta Vendilicorum, Augsburg dibuixada a les Cròniques de Nuremberg del 1493

Augusta Vendilicorum, Augsburg dibuixada a les Cròniques de Nuremberg del 1493


 
Després del seu pas per Magdeburg, Ibrahim continuà el seu viatge més cap a l’est i comentà les grans diferències culturals existents entre el refinament d’Alandalús i del Sacre Imperi. Descriu la gran brutalitat dels víkings:

Molt pocs d’entre ells són cristians, la majoria són pagans, seguidors de Sírius, a qui sacrifiquen animals. S’alimenten de peix i si neixen massa criatures les llencen a la mar per alleugerir-se de la seva càrrega. Els seus cants s’assemblen als lladrucs que fan els gossos.”

En parlar dels territoris eslaus explica:

Les terres dels eslaus són les més fredes de totes les terres. El fred més gran es dóna les nits de lluna plena i sense núvols. Llavors augmenta la gelada i augmenta el gel. La duresa del sòl és com el de la pedra, tots els líquids es congelen, els pous i els tolls estan coberts amb una capa dura perquè es converteixen en pedra. I quan la gent respira, les barbes formen un escut de gel com si es tractés de vidre …”

Des de Magdeburg viatjà al llarg de la riba dreta de l’Elba, descriu una mina de sal a prop de Nienburg al riu Saale, a l’est d’Alemanya, on, segons ell, hi havia jueus treballant-hi.

Arribà fins a Praga i Cracòvia. Ibrahim ens informa:

La distància entre la ciutat de Praga i la de Cracòvia és d’un viatge de tres setmanes, i es cobreix tot al llarg de la frontera amb el país dels turcs.”

 

Dibuix de la Cracòvia medieval realitzat per M. Wolgemut i W. Pleydenwurff a les Cròniques de Nuremberg

Dibuix de la Cracòvia medieval realitzat per M. Wolgemut i W. Pleydenwurff a les Cròniques de Nuremberg


 

A Praga sembla que va restar-hi una temporada i explica que:

Praga està construïda en pedra calcària i guix i gràcies al seu comerç és la ciutat més rica de totes les terres que hi ha al voltant. Els russos i els eslaus hi porten mercaderies des de Cracòvia. Musulmans, jueus i turcs de més enllà de la seva frontera també vénen carregats de mercaderies i balances de mercat. Porten a vendre esclaus, estany i diverses menes de pells precioses. Llur país és el millor entre tots els pobles del Nord, i el més ric en farratge. Per un cèntim et venen prou farina per satisfer un home durant un mes, i pel mateix preu pots adquirir ordi per nodrir una muntura durant quaranta nits. A la ciutat de Praga fan selles, brides i lleugers escuts de cuir que usen aquí. […] Els intercanvis comercials es fan amb petites peces de roba que, tot i que no tenen valor per elles mateixes, serveixen per adquirir tota mena d’articles. S’hi pot comprar blat, esclaus, cavalls, or i plata, però també s’hi troben productors de cadires i corretges de muntar a cavall, escuts, articles de ceràmica i roba.”

També a Praga va veure que circulaven dírhams que havien estat encunyats a Samarcanda al voltant de l’any 913, dècades abans de la seva visita.

És el primer a parlar del regne de Polònia, sent aquest el motiu pel qual la seva narrativa va despertar un gran interès entre els erudits eslaus.

Del seu pas pel que ell anomena ‘regne dels eslaus del rei Miecislau’ n’explica els seus costums higiènics:

No tenen banys, però usen cabanes de fusta per rentar-se. A l’interior hi construeixen forns de pedra on llencen aigua i herbes que escampen el vapor i les aromes per tota la cabana. D’aquesta manera, tots els excessos de la pell surten pels porus”.

 

Miecislau I de Polònia

Miecislau I de Polònia


 

Des de terres avui poloneses emprengué el viatge de tornada passant per Augsburg i Cortona (Itàlia), fins a arribar a Trapani, una població de Sicília que en aquell moment estava en mans musulmanes. No es té constància del fet que retornés a l’Àndalus ni de que tornés a viatjar.

El testimoni d’aquest tortosí és fonamental per comprendre com era Europa durant l’Edat Mitjana.

 
 
 
Bibliografia i enllaços:

Bramon, Dolors; Moros i catalans (La història menys coneguda del sarraïns a Catalunya) Col. Inspira, 62, Angle Editorial, 2017.

Forcano, Manuel; Els jueus catalans (La història que mai no t’han explicat) Col. Inspira, 44, Angle Editorial, 2014.

Levey, Martin; Ibrāh. Complete Dictionary of Scientific Biography. . Encyclopedia.com. Consultada 21 Aug. 2017 (en anglès).

Ibrahim ibn Ya’qub of Tortosa. Article de l’any 1971 a l’ Encyclopedia of judaism (en anglès).

Al-Tartushi, a Cordoban Traveller in the Ottonian World al web Gerwardus (en anglès).

Ibrahim ibn Ya’qub. Article de la Wikipedia (en castellà).

 
 
 
 

Anuncis

Ibrahim ibn Ya’qub (I)

 

Castell de la Suda a Tortosa

Castell de la Suda a Tortosa


 

Ibrahim ibn Ya’qub al Isra’ilí al-Turtuixí, és a dir, ‘el de Tortosa’ va ser un intel•lectual i comerciant del Califat omeia de Còrdova, natural de Tortosa, que viatjà per l’Europa central, oriental i occidental durant la segona meitat del segle X en missió comercial i diplomàtica.

Tradicionalment s’ha cregut que era jueu però actualment hi ha qui dubta de si ja era un convers a l’islam descendent de jueus nascut en data indeterminada durant el segon quart del segle X.

Durant els anys 960-970 viatjà, per ordre del califa de Còrdova, al Hàkam II, per a comerciar amb esclaus, per a rebre audiència d’Otó I el Gran, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i de presentar-se davant el Papa de Roma Joan XII.

 

Otto I del Sacre Imperi Germànic dibuixat per Lucas Cranach el Vell

Otto I del Sacre Imperi Germànic dibuixat per Lucas Cranach el Vell


 

L’informe que va escriure aquest tortosí un cop retornat del viatge és el primer document escrit sobre les ciutats de Praga i de Cracòvia (actual Polònia). En aquest explica amb detall la vida i costums dels pobles eslaus. La profunditat del coneixement i habilitat que ibn Ya’qub mostra en les seves discussions sobre assumptes mèdics suggereixen que també era metge.

El relat original no ha arribat fins nosaltres però en coneixem fragments del mateix gràcies al geògraf Abu Abdullah al-Bakrí (1014-1094) que al seu llibre Kitâb al-Masâlik wa’l-Mamâlik (El Llibre dels camins i dels regnes) en transcriu algunes parts. L’informe també va ser utilitzat pel cronista persa Al-Quazwiní (mort el 1283) autor del llibre Ajā’ib al-makhlūqāt wa’āthār albilād (Les meravelles de la creació i peculiaritats de les coses existents) quan en els seus textos descriu el món centreeuropeu.

Ibrahim va conèixer de primera mà les informacions que ens han arribat, ho va fer directament per observació, però també per relats orals dels autòctons i en part per algunes obres escrites. Per enllà on passava en feia una descripció fiable dels articles de comerç, els seus preus, les manufactures locals, la situació militar, els costums de les persones, la vida jueva i els comerciants. Va parlar de la història de Rússia, de l’agricultura, les condicions sanitàries, el menjar i begudes de diferents pobles. Dona dades topogràfiques i descripcions generals de les regions visitades. També parla de temes religiosos, descriu esglésies i rituals pagans.

 

Possible viatge d'Ibrahim per terres de francs i eslaus.

Possible viatge d’Ibrahim per terres de francs i eslaus.


 

Desconeixem la ruta que va seguir Ibn Ya’qub però és raonable suposar que va travessar la frontera nord de l’Espanya cristiana i va viatjar per Catalunya, sortí cap a la costa atlàntica i atenyé Bordeus, l’illa de Noirmoutier, Saint-Malo i Rouen.

Al seu pas per França (‘Ifrandiya’), va observar:

el fred és molt fort i el clima és brutal. No obstant això, el país és ric en cereals, fruites, cultius, rius […] Els exèrcits francs són valents i les espases dels seus soldats més fortes que les disponibles de l’Índia.”

El tortosí va quedar menys impressionat, però, per la higiene personal dels francs:

No veuràs ningú més bruts que ells, a més a més que són gent traïdora i de condició vil que no es netegen ni es renten només que una vegada o dues l’any, i amb aigua freda. No es renten mai els vestits mentre els porten, d’ençà que els estrenen fins que se’ls esquincen.”

El seu viatge va continuar i possiblement va arribar fins a Irlanda, dels habitants de la qual explica que:

es vesteixen com els víkings, i la seva principal activitat econòmica és la caça de balenes.”

Saltant el canal de la Mànega visità Aquisgrà. Al seu pas per la ciutat de Magúncia se sorprèn del fet que:

És extraordinari que es pugui trobar a Magúncia, a l’extrem oest d’occident, perfums i espècies que provenen de l’extrem més profund de l’est .”

 

Imatge de Magúncia realitzada per Franz Behem l'any 1565

Imatge de Magúncia realitzada per Franz Behem l’any 1565


 

Va trobar la ciutat de Fulda particularment impressionant i la va descriure com una gran ciutat construïda en pedra amb l’església més gran que havia vist mai.

Va visitar les ciutats de Soest, Paderborn i Magdeburg, la capital de l’Imperi on va arribar l’any 966 i on va conèixer als ambaixadors búlgars a la cort de l’emperador Otó I. Amb tota probabilitat, va rebre permís per visitar àrees de l’oest i el nord d’Alemanya.

També és conegut per la seva descripció dels víkings que viuen a Hedeby i per ser el primer en parlar de la ciutat de Vineta, la llegendària ciutat i gran centre de comerç eslau a la desembocadura del riu Older (al Bàltic). Segons una llegenda la ciutat es va enfonsar al mar durant una tempesta, bé per culpa dels pecats dels seus habitants o bé perquè aquests van rebutjar convertir-se al cristianisme i ser batejats. Es desconeix amb exactitud la seva localització geogràfica, però sabem del cert que a la illa de Wolin, o als seus voltants, existí un gran centre de comerç eslau.

Curiosament Ibn Ya’qub (que és un cronista molt fiable) es deixa ensarronar per l’emperador Otó I amb l’història de les amazones que en el decurs d’una conversa li va explicar:

A l’oest del Rus hi ha una ciutat de dones. Posseeixen terra i esclaus, i quan una d’elles infanta un fill el maten. Munten cavalls, van al camp de batalla i tenen valentia i coratge.” Diu Ibn Ya’qub: “La informació sobre aquest poble és certa. M’ho va dir Huta (Otó), el rei dels romans.”

 

Amazones a la Crònica de Núremberg

Amazones a la Crònica de Núremberg (f 28v 2)