Una miniatura de Cantiga de Santa Maria d’Alfons X el Savi que representa un exèrcit marroquí amb una bandera cristiana a la batalla de Marràqueix entre Umar al-Murtada i Abu Yusuf, emir dels benimerins
Reverter I de la Guàrdia, el nom vertader del qual es desconeix ,va néixer en data incerta, al voltant de 1087 i va morir el 1144. Fou vescomte nominal de Barcelona del 1126 fins al 1133, efectiu del 1133 al 1135, i absent del 1135 al 1144. Fou un català guerrer, mercenari, aventurer i líder militar que defensava el califat almoràvit al nord d’Àfrica contra l’atac almohade.
Es va casar amb una dona coneguda com Ermesindis i va tenir dos fills i una filla.
Es diu a la Cronica Adefonsi imperatoris (d’autor anònim) que, encara en vida del seu pare el vescomte Guislabert II de Barcelona (al que va succeir nominalment com a vescomte el 1126 en un moment en que aquest títol havia perdut gran part del seu prestigi), fou fet presoner pel soldà almoràvit Alí ibn Yússuf, en alguna batalla prop del riu Ebre al voltant del 1120. En canvi, l’historiador José Enrique Ruiz-Domènec creu que va viatjar per pròpia voluntat al Marroc on es convertí en excel•lent amic i company d’armes del soldà Yússuf amb qui va compartir el projecte polític d’un imperi bereber entre África i Europa en temps de les croades.
Com he comentat, el seu nom cristíà originari es desconeix i es perd en el moment de ser fet presoner o d’abandonar el comtat, però això no li va impedir retornar a Barcelona i, llavors, ja el coneixem com a Reverter, és a dir, qui retorna.
Va viure o bé com a presoner de guerra o com a mercenari al nord d’Àfrica fins que l’aparició de l’amenaça almohade al Magrib al Aqsa va fer pensar al califa, Ali ibn Yússuf, de crear una tropa de mercenaris i soldats cristians captius.
Efectivament per aquells anys Abu‘Abd Allah Muhammad ibn Tumart propagava la doctrina almohade per la regió de l’Atles marroquí. Un exercit bereber electritzat per les seves paraules es va dirigir a Marràqueix on la ciutat estratègica d’Agadir, va ser ocupada i allà va redactar la majoria dels seus escrits cridant a una renovació de la vida espiritual.
Alí ibn Yússuf va actuar amb decisió i va organitzar un exercit amb tropes del clan Lamtuna i una poderosa milícia cristiana. La fortuna va voler que Alí escollis Reverter com a Qa‘id al-Rúm de la tropa, un carrec honorable. Reverter va acceptar dirigir aquesta força, amb l’autorització expressa del comte de Barcelona i es convertí en el cap de l’exèrcit cristià del soldà almoràvit en la seva lluita contra els almohades.
Estàtua dedicada a Ramón Berenguer III a Barcelona (obra de Josep Llimona, 1880)
Aquests soldats tenien dret a posseir esglésies i el seu cap tenia fama d’invencible. Reveter i els seus mercenaris cristians semblen haver tingut molt èxit en frenar l’avanç dels almohades per diversos anys. Reverter, sense conèixer la geografia marroquina va obtenir el triomf on havia fracassat el millor general d’Alí ibn Yússuf. Va aplicar una política de repressió sobre els territoris creant un estat de guerra sobre la regió i va efectuar diverses matances arrasant poblacions senceres, matant dones i criatures a la campanya del Gran Atles entre els anys 516-520 (1122-1126 del calendari europeu).
A finals de 1126 un home anomenat Albert va aconsellar Reverter que reclamés l’herència del seu pare Gelabert Udalard (Guislabert II de Barcelona). Reverter va escriure una carta al comte Ramon Berenguer III preocupat per preservar el seu patrimoni.
Ramon Berenguer III en el rotlle genealògic del Monestir de Poblet
El 1133 va venir a Barcelona per reclamar el seu feu vescomtal, que li fou reconegut. La seva filiació és confirmada per una carta de data 25 maig 1135 que registra una venda d’una propietat a “Reverter” que nomena ‘patris tui Girberti‘. Durant uns temps Reverter vacil•la entre la possibilitat de marxar a Terra Santa com un croat més o tornar al Marroc.
Finalment va tornar al Marroc en companyia del seu fill Berenguer Reverter el 1135 després de que el 9 de novembre de 1134 hagués deixat la regència al seu nebot Guillem I de Saguàrdia, fill de la seva germana Arsenda, home de poc seny i judici (segons Reverter) que es va veure desbancat per Berenguer Ramon de Castellet (1137). Des de Marroc, Reverter va tractar de conservar el vescomtat de Barcelona en mans del seu nebot. Una bona prova és la carta enviada a Ramon Berenguer IV a través d’un tal Robert, home de confiança de Reverter, en la que es mostra preocupat pels problemes suscitats per les seves terres de Granera i d’altres indrets a Catalunya. Quan ja pensava que la situació estava controlada va rebre una carta de Ramon Berenguer IV en la que se l’informava que el seu nebot s’havia aixecat en armes contra l’autoritat comtal. Reverter contesta immediatament afermant-se en la seva fidelitat al comte: “sóc el vostre home, fidel vostre i bon amic”; afegeix: “està preparat per fer-vos servei dia i nit, on jo pugui i sense engany”; i declara que se sent “fortament enfadat i trist”. Reverter decideix tornar a Catalunya on consta que el 23 de juny de 1138 presidia un tribunal d’arbitratge.
Retrat de Peronella i Ramon Berenguer IV, oli de 1634 (Museu del Prado)
Uns mesos després d’aquest judici i enmig d’un sopar a la cort, Reverter i Ramon Berenguer IV encaren el problema del nebot per tal d’acabar amb la crisi oberta. Posteriorment es redacta un document en el qual Ramon Berenguer IV concedia a Reverter, vescomte de Barcelona, l’heretat de l’esmentat vescomtat tal i com la va tenir “in vita sua Udalardus, vicecomes, per Raimundo Berengarii, comitem venerem”. Un cop tancat el tema, Reverter va començar a preparar el seu tercer viatge al Marroc.
Ramon Berenguer IV i la reina Peronella
Mentre tant Alí ibn Yússuf havia començat la campanya contra el nou cabdill dels almohades, Abd al-Mu’min i necessitava a Reverter al seu costat. Tots dos es van reunir a Ceuta a començaments de l’estiu de 1139 i cavalcaren junts fins a Marràqueix. L’emir va nomenar cap de l’exèrcit el seu fill i lloctinent a Reverter. Les campanyes dutes a terme a partir d’aleshores van ser cada vegada més dures i, malauradament, poc conegudes.
Sabem, però, que va tancar el pas a Abd al Mu’min que es dirigia al Gran Atles per refugiar-se entre la tribu dels Banú Mazûrih que simpatitzaven amb la causa almohade. També sabem que Reverter i les seves tropes, a començaments de l’estiu del 535 (l’any 1140 europeu), va enfrontar els almohades a Adadrar, on el van ferir, tot i que aixó no li va impedir perseguir per valls i muntanyes a Abd al Mu’min. El resultat d’aquestes persecucions va resultar en que l’hivern de 1140-1141 els almohades no havien obtingut cap avantatge al Gran Atles.
La campanya de Reverter pel Rif va durar tres anys (1141-1143) on va continuar perseguint els almohades i va castigar les tribus que els donaven suport a les muntanyes. La batalla definitiva es feia esperar i Reverter va passar l’hivern a Tetuan. El gener de 1143 moria Ali ibn Yússuf al seu palau de Marràqueix després de trenta-set anys de govern. El seu imperi bereber s’enfonsaria al cap de vint anys.
El 1144, disset mesos després de la mort del seu amic, Reverter mor en combat al Marroc, possiblement prop de Tlemcen, en lluita contra els almohades que es van revenjar de les passades derrotes crucificant el seu cadàver.
Miniatura representant l’exèrcit almohade
Va deixar dos fills que havien lluitat al seu costat en els exèrcits del califa.
El primer, Berenguer, conegut per Berenguer Reverter, que tornà d’Àfrica a Barcelona per reclamar el títol de vescomte de Barcelona càrrec que va tenir del 1142 al 1158. L’any 1167 torna al Marroc sense la seva dona que es nega a seguir-lo. En aquest any se li perd la pista.
El segon fill fou Alí ibn Reverter (segons algunes fonts fill il•legítim concebut per Reverter amb una dona musulmana), conegut pels almoràvits com Abu-l-Hasan Ali ibn Ruburtayr (el seu nom cristià ens es desconegut) que va seguir els passos del seu pare com mercenari català al servei dels musulmans del Marroc on va prendre el comandament del contingent cristià abans de convertir-se a l’islam. Quan van caure els almoràvits es va passar al servei dels almohades. El 1183, el Sultà Yaqub al-Mansur el va enviar a conquerir Mallorca que estava en mans dels Banu Ganiya. Va ser capturat per l’almirall almoràvit Ali ibn Maymun, que era contrari als almohades. Ibn Ruburtayr va aconseguir escapar i revoltar l’illa en favor del sultà Yaqub al-Mansur i va col•locar al tron un sobirà sotmès als almohades. Va partir de Mallorca i va tornar al Marroc, on va ser executat a Tunis el 1187 quan va caure en mans dels Banu Ganiya.
La vida de Reverter i els seus fills il•lustra dues tendències importants de l’època: les polítiques expansionistes dels comtes de Barcelona sobre la Mediterrània occidental i la tendència dels guerrers medievals de creuar fàcilment les línies religioses per trobar feina.
Muntanyes de l’Atles al Marroc per on va transitar el vescomte Reverter en persecució dels almohades
Bibliografia i enllaços:
Ruiz-Domènec, José Enrique; Quan els vescomtes de Barcelona eren: història, crònica i documents d’una família catalana dels segles X, XI i XII Pagés Editors, 2006 (Arxiu PDF en català)
István, Frank (1956); Reverter vicomte de Barcelone (vers 1130-1145) Boletin de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 26: pp. 195–204. (Arxiu PDF en francés).
Cawley, Charles & FMG; Catalonian Nobility a la plana Medieval Lands.
Vescomtat de Barcelona Article de enciclopèdia.cat
Reverter I Article de la Viquipèdia.
Berenguer Reverter Article de la Viquipèdia.
Abu-l-Hasan Ali ibn Ruburtayr Article de la Wikipedia (en anglès).
arscultures 