Portada de Sam Kennedy per a l’edició de Going Interstellar de Baen Books (2012)
Aquest conte llarg d’aproximadament cinquanta pàgines va ser escrit per Michael Bishop i va aparèixer originalment a l’antologia Going Interstellar (Baen Books, 2012), editada per Les Johnson i Jack McDevitt. Es va reeditar a Lightspeed (2016). Però també el trobem a les antologies The Year’s Best Science Fiction: Thirtieth Annual Collection (2013), editat per Gardner Dozois, i a The Final Frontier (2018), editat per Neil Clarke.
Vint llums a ‘El país de la neu’, subtitulada Extractes dels registres informàtics del nostre reticent Dalai Lama, va estar nominada al premi Locus de l’any 2013 i va quedar en catorzena posició.
El conte ens explica la història dels tripulants de la nau generacional Kalachakra en un viatge que ha de durar cent sis anys fins a arribar a la seva destinació, el planeta Gruge, ‘La terra de la neu’, situat a vint anys llums de la Terra. La nau transporta un contingent de colons budistes descontents pel govern que la Xina exerceix sobre el Tibet. La majoria dels 990 humans que hi viatgen ho fan hivernats. La Kalachakra està comandada pel capità Xao, però el líder espiritual és el Dalai Lama. En aquest cas un de poc ortodox que ha nascut a bord de la mateixa nau.
El conte comença quan la nau Kalachakra porta vuitanta-dos anys de viatge i Greta Bryn, una nena de set anys, desperta del son criogènic a què està sotmesa. El motiu és que el vint-i-unè Dalai Lama, Sakya Gyatso, ha mort assassinat i s’afirma que s’ha reencarnat en el cos de la Greta, que no és tibetana i és de sexe femení. Mai no hi ha hagut una dona exercint de Dalai Lama.
La nena, tot i la seva curta edat, fa algunes preguntes incòmodes sobre la mort del Dalai Lama, però les respostes que l’hi donen sobre la seva mort no són concloents, podria haver estat un assassinat, un infart, fins i tot potser es va suïcidar.
Quan Greta té dotze anys els seus pares se separen de mutu acord i Greta fa saber a sa mare que no creu que ella sigui la veritable Dalai Lama i que no vol tenir aquesta responsabilitat. A tretze anys li assignen a Kilkhor com a guardaespatlles i tutor substitut del qual tenia fins llavors, ja que aquest s’ha hivernat, tal com també han fet els seus pares i la resta dels tripulants periòdicament. Greta pensa que malauradament, el seu sexe, la seva ètnia i (el més important) el fet que el seu naixement és anterior a la mort del vint-i-unè Dalai Lama en cinc anys conspiren per contaminar la seva candidatura davant el sector més conservador dels monjos lames.
Portada de Michael Whelan per a l’antologia de Gardner Dozois ‘The Year’s Best Science Fiction Thirtieth Annual Collection’
Quan fa catorze anys els monjos preparen una prova en la qual Greta ha d’endevinar quins, d’un nombrós grup d’articles, pertanyien en vida a l’anterior Dalai Lama. Greta en reconeix algun i d’altres els intueix per la comunicació no verbal dels monjos o del seu guardaespatlles. De forma que Greta ‘demostra’ que l’esperit o l’ànima de l’anterior Dalai Lama està present en ella.
La seva formació continúa al llarg dels anys i sap que van abandonar la Terra a causa de la ruïna de la seva economia; la destrucció dels seus monestirs; la submissió de la nació tibetana a la voluntat dels depredadors estrangers. Uns xinesos que van entendre que el llançament d’aquesta nau a l’espai eliminaria l’oposició política del vint-i-unè Dalai Lama i de pas aconseguirien cínicament una nova varietat de neteja ètnica.
Quan Greta té dinou anys sorgeix un nou candidat a Dalai Lama, un noi anomenat Ian Jetson nascut d’autèntics pares tibetans quinze dies després de la mort de Sakya Gyatso. Els monjos decideixen que faran un sorteig per saber qui és l’escollit.
El dia abans del sorteig Greta vol renunciar a optar a ser Dalai Lama, però la seva mare li ho impedeix. La mare aprofita el moment per confessar que es va enamorar d’un ministre tibetà anomenat Trungpa i que aquesta relació va precipitar la ruptura del seu matrimoni. Greta parla amb el seu pare que confessa que es va unir a l’expedició per amor a la seva mare, ja que ell no és budista. L’endemà, en el sorteig, Greta surt escollida Dalai Lama.
Quatre anys més tard Greta vol ser mare i l’elecció està entre el seu guardaespatlles o Ian Jetson, el seu oponent a ser Dalai Lama. Greta fa l’amor amb Ian i l’hi demana de tenir un fill junts. Ian accepta i al cap dels mesos neix Kyipa, una nena.
Un bon dia, però, sorgeix un problema quan el capità de la nau s’equivoca en una maniobra i la nau avança unes hores en una trajectòria lleugerament errònia que els aparta de la seva destinació. Han d’esbrinar si en rectificar el rumb de la nau els quedarà prou combustible per arribar a la destinació prevista.
Portada de Joe Roerts per a l’antologia de Gardner Dozois ‘The Mammoth Book of Best New SF 26’ (2013)
Ja propers al seu destí la nau va desaccelerant lentament durant quatre anys. Finalment aterren a ‘la Terra de la neu’ i els colons anomenen el camp base, Lhasa. El territori accidentat que hi ha al seu voltant, és batejat com a Nou Tibet.
Tot meditant, Greta sap íntimament que mai va perdre la capa més profunda de la seva fe i en aquest moment d’arribada a la nova llar tots els seus dubtes tàcits com a líder espiritual s’han esvaït. A més, intueix que la difunta germana petita del seu predecessor s’ha encarnat en la seva filla Kyipa.
Començo per dir que aquesta història de la nau Kalachakra, amb colònia budista finançada pels xinesos, és un conte realment exquisit i memorable. Per una banda, aquestes ganes de resoldre expeditivament un conflicte ètnic em porta a la memòria l’esplèndid conte Taklamakan de Bruce Sterling amb la diferència de què els protagonistes segregats d’aquest conte realment viatgen cap a un planeta destí, mentre que a Taklamakan, els xinesos amaguen a minories ètniques sota terra i els fan creure que viatgen per l’espai quan realment només són presoners abandonats al bell mig del desert.
El conte, a més, ens parla de la relació de poder entre els humans, de religió, de política i de tecnologia. Aquesta és una història molt humana que explica com Greta creix físicament i afectiva entre els set i els trenta-un anys que té en arribar al planeta destí. Un creixement que va paral·lel al polític i a l’espiritual.
Els Twenty Lights del títol que es traduiria com ‘Vint llums’, són els vint anys llum que la nau ha de superar fins a arribar a destí. Com en la majoria de les narracions de nau generacional es descarta viatjar més ràpidament que la llum. Així aquest viatge durarà cent sis anys, temps suficient perquè neixin a bord successives generacions de colons tot i que els tripulants s’hivernen periòdicament durant alguns anys.
Portada de Fred Gambino a l’antologia The Final Frontier (2018) de Neil Clarke on apareix el conte de Michael Bishop
El que sí que és molt d’agrair és que al conte, ni la tripulació ni la cultura representada és occidental. L’escriptor obliga el lector a trencar amb les nocions preconcebudes i l’introdueix en un món diferent del que habitem a occident.
Michael Bishop va comentar que en part, la seva història Twenty Lights “To the Land of Snow” va néixer quan:
… vaig recordar que el nostre Dalai Lama actual va dir en un moment donat que creia que algun dia hi hauria una dona Dalai Lama que potser ni tan sols seria asiàtica. Aquest va ser realment un dels punts de partida d’aquesta història. I així el meu narrador és una dona jove que es converteix en el Dalai Lama».
La història també gira al voltant de la religió. Bishop, com també altres autors com James Morrow, Gene Wolfe, James Blish o John Crowley, va ser un escriptor devotament cristià, però alhora també era un racionalista al qual no li agradava sermonejar. Les seves creences el feien ser més proper a les exploracions de caire humanista carregades de sensibilitat (el conte Cri de Coeur en seria la màxima expressió) que a recitar catecismes.
Personalment, desconec el budisme tibetà, però Bishop, en escriure aquesta història, fa plenament la sensació d’haver aprofundit en un tema que tracta amb intel·ligència i amb gran empatia i sensibilitat real.
Michael Bishop no s’oblida d’esmentar algunes de les situacions que tradicionalment acompanyen la història de nau generacional: avaries mecàniques o problemes mentals derivats del llarg viatge. Però són subtrames poc rellevants perquè el centre de tot el relat és Greta amb els seus avenços i dubtes. Podem dir que el fet de captar l’atenció del lector amb un molt reduït grup de personatges i un ambient limitat a l’interior d’una nau estel·lar és un repte considerable del qual Michael Bishop en surt guanyador.
Michael Bishop autor del conte
arscultures 